estat francès
L’extrema dreta guanya per primer cop les eleccions legislatives
L’esquerra i els macronistes fan una crida a col·laborar en la segona volta dels comicis per evitar una majoria del Reagrupament Nacional
L’extrema dreta ha guanyat, per primera vegada, les eleccions legislatives a l’Estat francès, tal com havien previst totes les enquestes. Segons els resultats publicats pel Ministeri francès de l'Interior, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, que presenta Jordan Bardella com a candidat a primer ministrem hauria obtingut el 33,15% dels vots.
L’aliança d’esquerres, el Nou Front Popular, quedaria en segona posició amb el 27,99% dels suports, mentre que el bloc liderat pel president, Emmanuel Macron, ocuparia la tercera posició amb el 20,76% dels sufragis. Els Republicans, la dreta tradicional, es queda com a quarta força amb el 10,23% dels vots.
Catalunya Nord
A la Catalunya Nord també ha guanyat el Reagrupament Nacional. A la primera, la tercera i la quarta demarcació electoral, el partit de Marine Le Pen ha obtingut entre el 45% i el 47% dels vots en primera volta i passen directament a la segona volta de diumenge que ve, segons informa l’ACN. En la quarta circumscripció, la candidata de RN Anaïs Sabatini ha aconseguit la majoria absoluta, amb el 54,98% dels sufragis, i ja ha estat elegida diputada a l’assemblea Nacional.
Segons les primeres projeccions dels mitjans i a falta tant del recompte de vots com de la segona volta electoral, l’RN té possibilitats d’obtenir la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional, condició que Bardella ha posat per aspirar a ser primer ministre.
Bardella ha assegurat que la seva victòria en la primera volta és “inapel·lable” i ha demanat als electors que continuïn mobilitzats per a la segona volta del 7 de juliol. La líder del partit, Marini Le Pen, per la seva part, ha demanar per al segon torn “una majoria absoluta” que no deixi una altra possibilitat al president francès, Emmanuel Macron, que nomenar Jordan Bardella, primer ministre.
El president francès,a qui molts retreuen que es va precipitar a l’hora de convocar eleccions legislatives anticipades després de la desfeta dels comicis europeus, ha demanat, en fer-se públiques les enquestes a peu d’urna, “una unió àmplia clarament democràtica i republicana” davant l’extrema dreta en la segona volta de les legislatives. De la crida de Macron s’infereix que estaria demanant als candidats que s’hagin classificat en tercera posició en les diferents circumscripcions que demanin el vot per als aspirants més ben situats per evitar el triomf de la ultradreta.
El líder de La França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon, ha qualificat la primera volta de les eleccions legislatives com una “gran desfeta” de Macron i ha fet una crida a obtenir una majoria absoluta per a la segona volta per poder frenar l’extrema dreta.
També ha demanat sumar esforços per barrar el pas a l’extrema dreta els primer ministre, Gabriel Attal, qui ha advertit que “la lliçó d’aquesta nit és que l’extrema dreta és a les portes al poder”. El premier ha assegurat que la seva prioritat és evitar que el Reagrupament Nacional “tingui majoria absoluta, domini l’Assemblea Nacional i governi el país amb un projecte funest com el seu”. Com han fet abans els líders de l’esquerra, Attal s’ha compromès a retirar els candidats del bloc macronista que hagin quedat en tercera posició, per facilitar l’elecció de diputats “republicans” davant els candidats ultradretans.
La clau per a la majoria en la segona volta estarà en el gran nombre d’eleccions triangulars que hi haurà en les circumscripcions franceses. Com que en els comicis d’aquest diumenge ha crescut molt la participació, hi ha molts candidats que han obtingut el 12,5% dels vots necessaris per passar a la segona volta. En el primer torn de les legislatives del 2022 la participació va ser del 47,5% i només va hi va haver vuit triangulars, mentre el 7 de juliol n’hi podria haver més de 200. Les triangulars dispersen el vot i podrien afavorir els candidats del Reagrupament Nacional, que surten com a favorits, tret que l’NFP i els macronistes retirin els seus candidats que han quedat tercers com han assenyalat aquest diumenge.
La jornada electoral d’aquest diumenge ha estat marcada per una alta participació, que hauria estat del 67,5%, segons i una primera estimació d’OpinionWay, és a dir, 21 punts més alta que la de les legislatives del 2022. A les cinc de la tarda havia assolit el 59,39%, una xifra que està molt per sobre de la que es va registrar al final de la jornada dels comicis de fa dos anys. En les anteriors eleccions del 2022 la participació a aquesta mateixa hora havia estat del 39,42%, i va arribar 47,51% al final de la jornada, segons assenyalen les dades del Ministeri de l’Interior.