Iran
Obren els col·legis electorals en les presidencials de l’Iran
El règim allarga quatre hores el tancament dels col·legis i fa una crida a votar per evitar una abstenció alta davant l’apatia entre els 61 milions de votants
Les eleccions presidencials anticipades han arrencat aquest divendres a l’Iran sense un clar favorit i entre la indiferència ciutadana per la mala situació econòmica i el desencantament amb la República Islàmica.
Uns 58.000 col·legis electorals van obrir les portes a les 08.00 hora local (4.30 GMT) i està previst que tanquin a les 18.00 h. (14.30 GMT) en tot el país, on estan cridats a les urnes més de 61 milions de persones, segons ha informat l’agència Fars.
“A causa de la gran assistència dels ciutadans en les eleccions presidencials de tot el país, s’amplia l’horari de votació en tots els col·legis del país fins a les 22.00 hores”, ha indicat la comissió Electoral iraniana. Anteriorment, les autoritats iranianes ja havien allargat l’horari de tancament original de les 18.00 hores fins a les 20.00 hores.
S’espera que els resultats finals de l’escrutini s’anunciïn demà dissabte.
Sense un clar favorit, els iranians decidiran entre el pragmàtic conservador Mohamad Baqer Qalibaf, l’ultraconservador Saeed Jalili i el reformista Masoud Pezeshkian per a succeir al president Ebrahim Raisi, qui va morir en un accident al maig.
El president iranià té capacitat de decisió en qüestions nacionals i en menor mesura en política exterior i de seguretat a l’Iran, on el líder suprem, Alí Khamenei, exerceix de cap d’Estat amb grans poders.
Les dades de les enquestes locals apunten a una possible segona volta en una setmana atès que sembla que cap candidat aconseguirà un 50% dels vots.
Com és tradicional, el líder suprem de l’Iran, Alí Khamenei, ha votat a primera hora davant les càmeres de televisió i ha tornat a fer una crida a participar en els comicis.
“És important una alta participació i que el poble voti. És una necessitat per a la República Islàmica”, ha afirmat la màxima autoritat religiosa i política del país, en una crida que ha repetit en els últims dies.
Escepticisme entre els votants
Entre els votants regna, no obstant això, l’escepticisme i l’apatia enmig d’una economia llastrada per una inflació del 40%, un rial devaluat i un 20% de desocupació jove.
A això se suma el desencantament de molts iranians, especialment joves, amb la República Islàmica davant la falta de les llibertats socials, especialment el vel islàmic, un tema candent des de la mort de Mahsa Amini en 2022 després de ser detinguda per no portar ben posat el vel islàmic, que va provocar fortes protestes contra les autoritats.
Aquesta apatia entre els 61 milions de votants preocupa la República Islàmica, que atorga una gran importància a la participació en les eleccions com a mostra de la seva legitimitat i suport popular.
En les eleccions parlamentàries de març es va registrar la participació més baixa en els 45 anys de la República Islàmica quan només un 41% de l’electorat va acudir a les urnes, mentre que en les presidencials de 2021 va votar un 48%.
Per això, Khamenei ha cridat els iranians a votar en les eleccions per a “derrotar a l’enemic” i elegir a un president que cregui en els principis de la Revolució Islàmica de 1979.
