Un escenari amb govern tecnòcrata

Totes les enquestes i els analistes es posen d’acord que, d’aquesta primera volta de les eleccions legislatives a l’Estat francès, diumenge, i la segona, el diumenge següent, en sortirà un país ingovernable. Malgrat que la ultradreta de Marine Le Pen situï una majoria de candidats per a la segona volta, les aliances en contra la poden privar de majoria absoluta a l’Assemblea. El Nou Front Popular d’esquerres seria com a coalició la segona força amb més diputats però encara amb més dificultats per governar. I el bloc de la majoria presidencial d’Emmanuel Macron quedaria enfonsat al centre, en una aposta fallida d’aquest quan va anunciar per sorpresa la convocatòria anticipada. En un desenllaç inèdit en la V República, ja es comença a especular amb un executiu tecnòcrata, tret que la pressió de la situació acabi fent dimitir Macron.

Preveient que el seu partit, Reagrupament Nacional (RN), no assolirà els 289 diputats necessaris per a la majoria absoluta, Jordan Bardella, designat per Le Pen com a hipotètic primer ministre, ja s’excusa de no poder aspirar a aquest càrrec en què Macron es podria veure obligat a nomenar-lo. “Sense majoria absoluta, estaria a la mercè d’una moció de censura i hauria de plegar lògicament al cap de pocs dies”, repeteix aquests dies el jove polític de 28 anys reclamant als electors que els vots es concentrin en ell. I, simultàniament, la líder Le Pen aprofita per avançar l’escenari que li convé més. “En cas de bloqueig polític, al president no li quedarà més remei que la dimissió per sortir potencialment d’una crisi política”, remata la ultradretana, que acaricia un avançament de les presidencials previstes per al 2027.

Davant d’aquest escenari, Macron s’encarrega d’anar recordant que ell es mantindrà en el càrrec sigui quin sigui el resultat de les legislatives. “Em podeu fer confiança per exercir fins al maig del 2027 com el vostre president, protector a cada instant de la nostra República”, escrivia aquest dilluns com a carta als francesos, a través de la premsa local, en una missiva que sembla un crit de socors a la població rural i semiurbana, que, definitivament, li ha girat l’esquena en benefici de RN, com es va comprovar en els recents comicis europeus. I, per això, no para d’alertar sobre el que ell considera un risc de “guerra civil” si s’acaben imposant els programes “dels dos extrems”, ficant al mateix sac ultradreta i front d’esquerres perquè a l’interior d’aquests últims hi ha els insubmisos de Jean-Luc Mélenchon.

La possibilitat intermèdia que nomeni un govern tecnòcrata xoca amb la falta de precedents en la V República, que, fins ara, només ha viscut com a excepcions les anomenades cohabitacions entre el president i un primer ministre de signes polítics diferents (François Mitterrand dues vegades amb la dreta i Jacques Chirac una amb l’esquerra). En aquest cas, el poder del president es limita a les forces armades i la política internacional, i tot i així està condicionat al que s’aprovi al Parlament en temes tan sensibles, per exemple, com la guerra d’Ucraïna. Es torna, de fet, a un règim parlamentari. El president l’únic que pot fer és imposar l’ordre del dia al Consell de Ministres, negar-se a signar algunes lleis o portar-les al Consell Constitucional. Però, en aquestes circumstàncies, el país esdevé ingovernable.