Julian Assange, en llibertat sota fiança després d’haver arribat a un acord amb els EUA

Julian Assange és un home lliure. El fundador de WikiLeaks ha abandonat el penal britànic d’alta seguretat de Belmarsh en el qual feia més cinc anys que estava engarjolat després que aquest dilluns el Tribunal Superior de Londres li hagués concedit la llibertat sota fiança, segons ha informat aquest dimarts l’organització en un com unicat a la xarxa social X. En la nota s’indica que el periodista i activista australià ja ha abandonat el Regne Unit.

Assange, de 52 anys i nacionalitat australiana, ha pogut recuperar la llibertat després d’haver arribat a un acord de culpabilitat amb el Departament nord-americà de Justícia que li permet evitar la presó als Estats Units i que posa fi a més d’una dècada de conflicte judicial.

Segons els termes de l’acord, Assange es declararà culpable d’un sol càrrec per conspirar per obtenir i difondre il·legalment informació classificada, informen les agències internacionals. El fundador de WikiLeaks es declararà culpable del càrrec en una vista, aquest dimecres, davant un tribunal de les illes Mariannes, territori nord-americà en el Pacífic. Informa la cadena nord-americana CNN, que segons els termes de l’acord els fiscals sol·licitaran per Assange una condemna de 62 mesos, el temps equivalent al que ha passat a la presó d’alta seguretat de Belmarsh mentre lluitava per evitar la seva extradició als Estats Units. La justícia nord-americana havia acusat Assange de fins a 18 delictes per violar la Llei d’Espionatge per la filtració d’informació classificada de les guerres de l’Iraq i l’Afganistan, així com dades sobre els detinguts a la base de Guantánamo, entre altres temes. Divuit càrrecs pels quals podia ser condemnat a 175 anys de presó.

Segons han explicat els fiscals, la declaració d’Assange a les illes Mariannes ha estat escollida per l’oposició de l’activista a viatjar a la part continental dels Estats Units i per la seva proximitat a Austràlia.

La persecució d’Assange per part del govern nord-americà, que l’acusava d’haver posat en perill les vides del agents de les forces de seguretat dels Estats Units amb la filtració dels documents que revelaven les atrocitats comeses per Washington, va convertir el periodista en un símbol de la llibertat d’expressió. Als Estats Units, però, hi ha sectors que no veuen amb bons ulls el seu alliberament.

“Julian Assange va posar en perill les vides de les nostres tropes en temps de guerra i hauria d’haver estat processat amb tot el pes de la llei”, ha dit Mike Pence, vicepresident dels Estats Units sota el mandat de Donald Trump.

La dona i advocada d’Assange, Stella Assange, en canvi, s’ha mostrat “exultant” per la resolució del cas. Stella Assange ha explicat que encara no ha dit als seus dos fills petits que el seu pare ha estat alliberat i que els estan compartint informació “de manera gradual” perquè es tracta d’una situació delicada. “Mai no l’han vist fora de [la presó de] Belmarsh i tota la seva interacció s’ha desenvolupat dins d’una sala de visites durant poc més d’una hora, de manera molt restrictiva, on no es podia caminar”, ha recordat.

També s’ha mostrat alleujat el primer ministre australià, Anthony Albanese, que ha pressionat el president dels Estats Units, Joe Biden, per fer possible l’alliberament d’Assange, però s’ha va negat a comentar els procediments legals mentre estaven en curs. Tot i això, davant el Parlament australià, ha manifestat que “no hi ha res a guanyar amb el seu empresonament continuat i volem que sigui portat a casa a Austràlia”.