L’espera infinita per conduir

Treure’s el carnet de conduir pot semblar com cursar una carrera universitària. Almenys si parlem de durada. Les llistes d’espera per pujar a examen pràctic s’omplen des de fa deu anys i actualment hi ha més de 65.000 alumnes a Catalunya que esperen per examinar-se. “El nombre d’exàmens que es fa és insuficient”, critica Alejandro Requena, propietari de l’Autoescola Requena de Sant Joan Despí i Cornellà. “Sents molts cops la frustració aquesta de pensar que no et trauràs mai el carnet”, reconeix Laia Benito, que va trigar nou mesos a poder aconseguir la llicència.

La borsa d’estudiants en espera augmenta dia rere dia. La DGT anunciava a finals de maig que Catalunya rebria 23 nous examinadors, 14 a la demarcació de Barcelona, però la Federació Catalana d’Autoescoles els considera insuficients. “Els que venen mai contraresten els que falten”, hi afegeix Requena. El professor d’autoescola explica que molts demanen trasllats, estan de baixa o es jubilen. Per tant, els nous que arriben mai són suficients per omplir el buit. “Necessitaríem fer 1.000 exàmens més per cicle – cada 10 dies–”, determina. A l’actualitat es fan de 4.000 a 5.000 proves en aquest període de temps. Així i tot, en els últims temps s’ha provat de fer canvis per reduir la borsa, com ara donar l’opció de fer hores extres als examinadors, però no s’aconsegueix desbloquejar la situació. Aquest personal nou que arribarà “es notarà d’aquí al juny i al juliol”. Amb tot, Requena es lamenta perquè se n’han perdut molts pel camí. Gran part dels examinadors no són de Catalunya i per l’alt cost de vida aquí, quan poden demanen el trasllat. “Seria perfecte que aquests 14 examinadors que entren fossin de Barcelona i província. La seva terra no és aquesta i el seu nivell de vida no és el mateix”, il·lustra la situació el professor. Mentrestant, “la borsa de gent esperant per poder examinar-se sempre va augmentant, encara que a sigui poc a poc”, diu.

Fa una dècada que aquesta qüestió preocupa els professionals del sector. “Des de la crisi econòmica que estem en aquesta situació”, explica el propietari de l’autoescola Requena. Dues vagues d’examinadors van seguir aquestes retallades de personal i, finalment, la parada d’exàmens per la pandèmia de covid-19.Després de tot aquest procés, el Ministeri de l’Interior va indicar que la llista d’espera a Catalunya és de 31.682 persones, tot i que fa mig any al Servei Català de Trànsit (SCT) li constaven unes 65.000 persones. La diferència rau en el fet que el Ministeri només considera que es troben en la llista d’espera les persones que han expressat la intenció de pujar a examen. En canvi, el SCT té en compte l’alumnat que està esperant a començar a fer pràctiques i no pot perquè el sistema està col·lapsat.

L’alumnat, mentrestant, va fent pràctiques. La Laia es va treure el carnet fa poc més de dos mesos amb l’autoescola Hoy-Voy a la demarcació de Barcelona i explica que la seva experiència va ser molt llarga i tediosa. La jove de 19 anys va començar amb un paquet de 20 pràctiques, però a partir de la divuitena no va poder continuar perquè no n’hi havia de disponibles fins al cap d’un mes. “Em va desmotivar”, reconeix. En aquell moment, va agafar 10 pràctiques més aconsellada pel docent i quan estava a punt de fer trenta classes va demanar de pujar a examen. “El professor em va dir que no podia perquè hi havia gent que tenia millor rendiment i la prioritzarien. Em van avisar que almenys hauria d’esperar dos mesos per provar de pujar”, hi afegeix. Durant aquest període, l’estudiant va agafar més sessions de conducció. “Esperant sí que em vaig sentir pressionada a fer pràctiques perquè era molt de temps i havia de mantenir el que sabia. No sentia que en necessités perquè ja n’havia fet moltes, però em trobava que ho havia de fer”, concreta. Quan finalment va pujar a examen, la Laia ja havia fet 40 pràctiques. “Vaig aprovar al segon examen, amb 45 pràctiques a l’esquena”, assenyala. A més del desgast mental, hi ha la despesa econòmica. “Haver d’agafar pràctiques per anar mantenint el que saps és caríssim”, opina. La jove calcula que es va gastar més de 2.000 euros a treure’s el carnet de conduir.

El cas de la Laia és un més dins d’aquesta borsa de 60.000 estudiants. “Cada autoescola té una estratègia diferent”, matisa Requena. El professor explica que en certes autoescoles tots els alumnes fan pràctiques i van enviant gent a examen. “L’autoescola t’ho va allargant mentre l’alumne va fent pràctiques. I quan l’alumne pot pujar, ja no troba pràctiques per fer. Això està passant a les autoescoles grans”, hi afegeix. En la seva autoescola han optat per fer esperar un temps abans de començar les pràctiques per garantir que un cop hagi acabat el procés d’aprenentatge es pugui fer l’examen. Si una autoescola mitjana o petita posa tots els seus alumnes a fer pràctiques, es trobarà que els que encara no poden pujar deixaran de fer-ne. “El problema ve quan l’alumne no aprova; tornem al problema de tap”, remarca. La solució adient seria que aquest alumne que acaba de suspendre pogués tornar a pujar de seguida, però en molts casos ha de tornar a esperar mesos. “Hi ha autoescoles on si l’alumne no ha aprovat ara al maig, no tornarà a pujar fins al setembre”, augura Requena. D’alguna manera els propietaris de l’autoescola han de “donar la cara davant de l’administració” tot i no posar ells els examinadors, es queixa el professor. Requena relata que els professors moltes vegades s’enfronten a situacions de tensió amb els alumnes o els familiars. “Fa poc em venia un pare que em deia que necessitava que la seva filla tingués el carnet de seguida. Li vaig dir que havia suspès la setmana abans i no la podia fer pujar perquè no tenia lloc, però li era igual, volia que tornés a pujar de seguida”, diu. Però la qüestió que el professor remarca és que no tenen més exàmens, no és una qüestió de voluntat. “ Entenen la situació fins que els passa a ells”, ironitza. Les presses i la pressió són factors que han d’esquivar. “Hem d’anar jugant que pugin alumnes nous; després, repetidors. Jo no puc donar una solució a l’alumne perquè l’administració no em dona una solució a mi”, sentencia Requena. “El problema de falta d’examinadors no és el problema final de pujar a examen, sinó bloquejar totes les persones que poden pràctiques i no n’estan fent, que estan fent pràctiques i no poden pujar”, critica Requena.