política
Fiscalia demana l’amnistia i retirar l’ordre de detenció de Puigdemont
La Fiscalia demana al Tribunal Suprem que declari amnistiats tots els delictes que s’atribueixen als líders independentistes condemnats o imputats pel procés i que s’aixequi l’ordre de detenció contra l’expresident a l’exili, Carles Puigdemont. En els informes enviats per la fiscalia al Suprem el ministeri públic demana aplicar íntegrament l’amnistia a l’exvicepresident Oriol Junqueras i a la resta de consellers i dirigents civils condemnats, així com a Puigdemont i als exconsellers Toni Comín i Lluís Puig i a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, aquests darrers sobre els que encara està vigent l’ordre de detenció –una ordre que la petició fiscal també demana retirar, segons informa EFE.
Els informes signats per la tinent fiscal del Suprem, Ángeles Sánchez Conde, i el fiscal de sala en cap del Penal a l’alt tribunal, Joaquín Sánchez-Covisa, han estat enviats a la Sala Penal del Suprem, al magistrat d’aquest tribunal i instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena, i a la magistrada Susana Polo per la causa especial sobre Tsunami Democràtic. La Fiscalia demana l’arxiu de la causa contra tots els líders sobiranistes implicats, que es declarin extingides les penes d’inhabilitació encara vigents contra l’exvicepresident Junqueras i els exconsellers condemnats, i que s’eliminin els antecedents penals.
En la causa de la sala segona del Suprem contra els aforats Puigdemont i el diputat d’ERC, Ruben Wagensberg, per Tsunami Democràtic, la Fiscalia del Suprem sosté que els delictes que se’ls atribueixen estan emparats per la llei d’amnistia perquè no reuneixen la gravetat suficient com per quedar fora de la norma. L’informe signat per la tinent fiscal Ángeles Sánchez Conde recorda que la llei d’amnistia exclou els actes que poden ser qualificats com a terrorisme per la legislació europea, això és que hagin causat greus violacions de drets humans d’acord amb el dret humanitari internacional, contra el dret a la vida i la prohibició de la tortura.
La fiscal recorda que la directiva europea recull com a terrorisme actes que poden perjudicar greument un país, desestabilitzar les seves estructures o intimidar greument la població, situacions que evidentment en cap cas es van produir pels actes de protesta de Tsunami Democràtic.
La fiscal també considera que l’atribució a Tsunami d’una finalitat de subvertir l’ordre constitucional i desestabilitzar les institucions “no coincideix en gran mesura” amb els requisits que la directiva europea considera imprescindibles per considerar-ho terrorisme.