Excavant contra rellotge a Ca la Madrona de Mataró

Les excavacions a Ca la Madrona s’han d’accelerar per enllestir-les abans de final d’any i no perdre les subvencions amb què comptava el projecte per fer un parc d’economia circular, amb una part pública i una altra de privada. I això vol dir posar més arqueòlegs a treballar sobre el terreny per excavar. El director de Maresme Circular, Carles Salesa, explica que s’han ampliat les licitacions per acabar a l’agost amb la primera fase dels treballs i començar a la tardor la segona fase, en què s’han d’excavar els 5.000 m², a la zona oest. En aquest sector, a finals d’any, s’hi han de fer les naus privades destinades a activitats de l’economia circular, i és per aquest motiu que els terrenys han d’estar lliures. “Ara mateix, és la nostra obsessió, perquè el volum d’excavació manual és molt gran” apunta Salesa, que reconeix que, en funció del que es va trobant, es pot avançar de mitjana mig metre cúbic al dia per persona. “Són molts recursos i estem activant el sector arqueològic català”, diu convençut del volum de feina, que suposarà un cost de gairebé 4 milions d’euros per finançar les excavacions.

El treballs per desmuntar i emmagatzemar les restes de Ca la Madrona es va autoritzar al març per inventariar i documentar les 88 tombes de la necròpoli i la construcció d’època tardoromana. Per avançar en les diferents intervencions s’ha reforçat amb més personal, perquè la Generalitat va demanar ampliar les excavacions a l’entorn del subsòl que amaga part de les dependències de l’explotació agrícola del que era una vil·la romana. Fins ara, les troballes s’ha emmagatzemat i desat en saques en espera que es faci el trasllat fins a la finca propera del Bon Recés, on l’Ajuntament haurà de procedir al muntar-ho i habilitar de nou el jaciment per a l’exposició pública. Salesa explica que tot el material s’està conservant en uns palets, però no es descarta posar-lo en uns contenidors per protegir-lo de la intempèrie.

Fins a l’agost, els arqueòlegs se centraran a excavar on s’ha de fer la part pública del parc, i fins a final d’any, tenen feina assegurada per deixar neta la resta del solar, on s’han de fer les naus privades. “No hi ha temps per perdre, perquè tenim molta feina”, reconeix el director del parc, amb el perill que abans de finals d’any es perdin els més d’11 milions d’euros de subvencions, dels quals 4 milions provenen de l’Agència Catalana de Residus i la resta dels Next Generation.

“L’objectiu, més enllà de restituir tot el que digui la Generalitat del jaciment, és tirar endavant el parc”, assegura Salesa, convençut que sense els ajuts es posa en risc una actuació “singular per l’alt valor econòmic i ambiental”. Les obres de la primera fase, en què es farà el tractament de voluminosos i el taller de reparació obert a la ciutadania, ja s’han adjudicat a l’empresa Vialser perquè faci la nau de 3.000 m². La inversió de 8 milions d’euros aprofitarà el desnivell de la parcel·la per construir el taller sobre de la coberta de la nau. Aquesta inversió l’assumirà plenament el Consorci de Tractaments de Residus que preveu destinar gairebé 30 milions d’euros a aquest projecte. “No és un projecte que tira endavant només gràcies a les subvencions d’Europa”, destaca Salesa de l’impuls per part dels 28 ajuntaments consorciats de la comarca amb la presidència de Mataró i també amb participació de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Maresme. El futur parc d’economia circular reserva un espai per a usos privats on Maresme Circular posarà a lloguer el sòl, a un màxim de 30 anys, a les empreses interessades a construir les naus. Segons explica el seu director, han tancat una primera adjudicació a una empresa que es dedica a la valoritzar matalassos, que és un residu complex de reutilitzar i que normalment es tritura per portar a l’abocador. “Hi ha la possibilitat de recuperar-ne els metalls, la part tèxtil i de les escumes”, detalla d’aquest projecte, que assegura que serà una planta innovadora a l’Estat espanyol, en què, a través d’un reciclatge químic, convertiran l’escuma en la matèria primera per aconseguir recuperar el material. Calculen que al parc industrial es podran ubicar tres naus més, depenent de les necessitats i l’interès dels privats.

Els arqueòlegs estan pendents de rebre els resultats de les proves de carboni 14 que, l’estiu passat, es van fer a 6 esquelets de la necròpoli per determinar-ne l’època. No són les úniques proves per datar el jaciment, ja que els estudis de les restes ceràmiques va descartar que fossin de l’època visigòtica, com s’havia apuntat en un principi. El trasllat ha aixecat recels entre la plataforma veïnal que es va crear per demanar-ne la preservació i que mira de reüll com avança el projecte.