Primeres tensions al nou Front Popular francès per aturar a Le Pen

L’estratègia de l’esquerra francesa per aturar l’extrema dreta d’unir-se en un nou front ha començat ha mostrat les primeres fissures poc de la seva creació. Les esquerdes no són a l’aliança de partits d’esquerres per a les eleccions legislatives –el Partit Socialista francès, La França Insubmisa (LFI), el Partit Comunista i els Ecologistes– sinó dins d’una d’aquestes organitzacions. En concret, en el moviment dels insubmisos. Diversos dirigents de la formació liderada per a Jean-Luc Mélenchon han denunciat aquest dissabte una purga interna a l’hora de confeccionar les llistes a diputats. Cinc diputats sortints de La França Insubmisa coneguts pels seus xocs amb Mélenchon han quedat fora de la llista de candidats que aportarà el partit al nou Front Popular donada a conèixer divendres al vespre. Els mateixos afectats han anunciat aquest dissabte que tot i que no hagin estat proposats oficialment pel partit es tornaran a presentar en les seves circumscripcions i han rebut el suport d’altres companys de la seva formació, però també de partits de la nova coalició, segons informen els mitjans locals.

Alexis Corbière, el més mediàtic dels exclosos, ha denunciat la responsabilitat directa de Mélenchon en la purga, en una entrevista a l’emissora France Info. “És mesquí, és una revenja quan el desafiament és evitar que l’extrema dreta arribi al poder”, ha dit Corbière, en declaracions recollides per l’agència Efe.

Per la seva banda, François Ruffin, membre destacat de la França Insubmisa i conegut per les seves friccions amb Mélenchon, però que ha aconseguit mantenir la seva investidura oficial, s’ha mostrat indignat per la situació dels seus companys i perquè s’ha inclòs en les llistes Adrien Quatennens, home de confiança de Mélenchon, que tornarà a ser candidat tot i haver estat condemnat per violència conjugal el 2022.

“Preferiu un home que pega a la seva dona a uns companys que han tingut la insolència de mostrar-se en desacord amb el gran cap. La nostra democràcia mereix alguna cosa millor que vosaltres”, ha destacat Ruffin.

Aquest, però no és l’únic moviment que hi ha hagut al nou Front Popular en les últimes hores. L’aliança d’esquerres recupera François Hollande, president francès entre el 2012 i el 2017. Hollande serà candidat a diputat pel Partit Socialista a Corrèze, a Nova Aquitània, segons declaracions de l’entorn de l’antic mandatari francès a France Info, que han confirmat la informació avançada pel diari La Montagne. L’últim president socialista francès es va mostrar dijous passat a favor de la constitució del nou Front Popular, insistint en el fet que davant el risc d’un govern d’extrema dreta “l’esquerra té el deure d’anar més enllà de les diferències i unir-se”. “Des de l’Alliberament [de l’ocupació nazi el 1944-1945] mai l’extrema dreta ha estat tan a prop d’arribar al poder”, va advertir Hollande en una entrevista en el canal TF1. Aquesta possibilitat “crea un perill” i “no és només un problema per a França, sinó també per a la imatge de França i per a les propostes que pugui fer França a Europa”, va destacar. “Hem de fer tot el possible perquè l’extrema dreta no arribi al poder a França”, va insistir l’últim president socialista francès.