Cimera del Grup dels Set
El G7 exigeix a la Xina i l’Iran que no donin suport a Rússia contra Ucraïna
Els líders del Grup dels Set (G7) països més rics del món han acabat la seva reunió a la Pulla (sud d’Itàlia) advertint la Xina i l’Iran que deixin de donar suport a Rússia en la seva guerra contra Ucraïna.
La declaració final de la cimera avisa que els socis del G7 –Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit, a més de la Unió Europea (UE) com a membre de facto– continuaran adoptant “mesures contra actors a la Xina i tercers països que donin suport material a la maquinària de guerra russa”. A més, demanen a Pequín que pressioni Moscou perquè “aturi la seva agressió militar i retiri immediata, completa i incondicionalment les seves tropes d’Ucraïna”.
El text estén aquestes “robustes accions” a les “institucions financeres” i “altres entitats a la Xina que facilitin l’adquisició per part de Rússia d’elements per a la seva base industrial de defensa. D’aquesta manera, el G7 avisa de càstigs tant per als bancs que ajuden el Kremlin a esquivar les accions occidentals com per a les empreses que li faciliten l’accés a tecnologia per fabricar armes.
Els Estats Units ha estat fins ara reticent a imposar sancions contra els grans bancs xinesos, ja que això podria tenir un important impacte en l’economia global i en les relacions enter Washington i Pequín. No obstant, en els últims mesos la Casa Blanca ha elevat el to i en al vigília de la cimera va anunciar sancions contra 300 individus i organitzacions, incloses empreses xineses acusades de vendre xips a Moscou que s’utilitzen posteriorment en la fabricació d’armament.
Els participants en la cimera han coincidit en la preocupació per les pràctiques comercials de la Xina que consideren “injustes”. En la declaració, els líders reconeixen la “importància de la Xina en el comerç global” i asseguren que no volen perjudicar o “impedir” el seu desenvolupament econòmic. Però critiquen que “el persistent enfocament industrial de la Xina i les seves polítiques no favorables a la competició de mercat” tenen “efectes globals”, com “distorsions al mercat i una perjudicial sobrecapacitat en un creixent nombre de sectors”.
Els caps d’Estat i de govern del G7 també amenacen l’Iran amb “mesures noves i importants” si continua fent costat a Rússia en la guerra amb “míssils balístics” i altra “tecnologia relacionada”. “Això representaria una important escalada material i una amenaça directa per a la seguretat europea”, assenyalen en la declaració conjunta. En aquest sentit, els set països es mostren “disposats a respondre de manera ràpida i coordinada”. A més, “exigeixen” a Teheran que acabi amb les seves “accions desestabilitzadores a l’Orient Mitjà”. Així mateix, insten Teheran a posar fi “a l’escalada nuclear i a la continuació de les activitats d’enriquiment d’urani que no tenen justificacions civils creïbles”.
Pel que fa al conflicte bèl·lic al Pròxim Orient, el G7 reitera la seva “crida a Hamàs perquè accepti i apliqui plena i inequívocament la proposta d’alto el foc” per a la Franja de Gaza proposada pel president dels Estats Units, Joe Biden. El text demana als “països que tenen influència” sobre el grup islamista palestí que ajudin a “garantir” que assumeixi el pla de pau. Al mateix temps, reclamen a Israel “que s’abstingui de dur a terme” una “ofensiva militar a gran escala” a Rafah, al sud de Gaza, que “tindria conseqüències encara més nefastes per als civils”.
Avís del papa
El papa Francesc ha estat un dels protagonistes de la jornada de cloenda de al cimera del G7 a la Pulla. Convidat per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, per parlar al panel sobre la intel·ligència artificial (IA), el religiós argentí ha advertit dels perills de l’aplicació d’aquesta tecnologia en les guerres i ha demanat prohibir les “armes autònomes letals”. “Cap màquina hauria de triar mai acabar amb la vida d’un ésser humà”, ha afirmat. És per això que ha apel·lat a un “compromís efectiu i concret per introduir un cada vegada més gran i significatiu control humà”.
També ha alertat que la IA podria eixamplar la bretxa geopolítica i social. Francesc ha admès que aquesta tecnologia es pot percebre de manera “ambivalent”, ja que “d’una part, entusiasma per les possibilitats que ofereix”, però per l’altra, “provoca temor per les conseqüències que es podrien arribar a produir”. Així, d’una banda podria “permetre una democratització de l’accés al coneixement”, però també portar “una major injustícia entre nacions avançades i nacions en vies de desenvolupament, entre classes socials dominants i classes socials oprimides”.