Eleccions europees
Europa vira cap a la dreta sacsejada per l’onada ultra
La gran coalició de populars, socialdemòcrates i liberals manté l’hegemonia en una cambra cada vegada més fragmentada
L’extrema dreta s’imposa a França, Itàlia i Àustria i aconsegueix una històrica segona posició a Alemanya
Le Pen arrasa a França i obliga Macron a avançar les legislatives
Meloni s’imposa a Itàlia i es fa més forta de cara a possibles pactes
L’extrema dreta obté una segona posició històrica a Alemanya
L’onada reaccionària avança a Europa, però les forces europeistes aconsegueixen mantenir la majoria al Parlament Europeu. Les eleccions per elegir els 720 eurodiputats han deixat una cambra més conservadora i amb més representants d’extrema dreta. Segons indiquen els resultats provisionals, el Partit Popular Europeu (PPE) s’ha imposat amb el 25% dels vots i 189 eurodiputats, 13 més que en la passada legislatura. Els segueixen els socialdemòcrates amb el 18% dels suports i 135 representants, quatre menys.
Els comicis n’han portat una de freda i una de calenta per als liberals: són el grup que més representants perd, una vintena, però aconsegueixen mantenir la tercera posició davant l’avenç ultra, amb 80 representants. Malgrat el fort ascens, els grups d’extrema dreta es queden com a quarta i cinquena força al Parlament Europeu. La quarta posició l’ocupen els Conservadors i Reformistes Europeus amb 72 eurodiputats –tres més– i el grup que més creix és Identitat i Democràcia, amb 58 representants –nou més.
L’avenç de la ultradreta s’explica pels bons resultats de les forces d’aquesta ideologia als països amb més població de la UE, que són els que més eurodiputats elegeixen. A Alemanya, el país amb més eurodiputats, Alternativa per Alemanya ha aconseguit una històrica segona posició, només superada pels conservadors de la CDU. A França –segon país amb més eurodiputats–, el Reagrupament Nacional, la formació de Marine Le Pen, ha doblat, amb més del 30% dels vots, els resultats de la llista del president, Emmanuel Macron, que s’ha vist forçat a avançar les legislatives.
L’extrema dreta també ha sumat una victòria important a Itàlia, al tercer país que més eurodiputats escull. Segons apunten els primers resultats, els Germans d’Itàlia, la formació de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha arrasat amb entre un 26% i un 30% dels vots, segons els sondejos. Itàlia es manté, així, com a país clau de l’extrema dreta a la UE i Meloni surt reforçada de cara a possibles pactes.
A banda dels liberals, l’altra gran davallada l’han patit els Verds. L’onada ecologista dels darrers anys va alçar els Verds fins a ser la quarta força al Parlament Europeu i ara els primers resultats apunten que han perdut 18 representants. Els ecologistes es queden amb 53 eurodiputats i l’Esquerra se situa com el grup més petit a la cambra, amb 36 eurodiputats, un menys respecte a l’anterior legislatura.
Els resultats provisionals confirmen que la gran coalició de populars, socialdemòcrates i liberals manté l’hegemonia amb 401 eurodiputats en una cambra en què la majoria se situa en 361 representants. Ara bé, el Parlament Europeu cada cop està més fragmentat, amb un increment dels grups conservadors, que, elecció rere elecció, es van apropant a la majoria. Això pot trencar un dels principals consensos històrics a Brussel·les, que és el que apunta que la política comunitària s’ha de gestionar a través d’una gran coalició de populars i socialdemòcrates.
Els resultats dels comicis apunten que, de moment, no hi ha una alternativa a la gran coalició, que s’ha aguantat aquesta legislatura amb el suport de liberals i ecologistes. Ara bé, el consens d’excloure l’extrema dreta de qualsevol pacte està cada cop més en entredit, principalment al Partit Popular Europeu.
El seu portaveu, Manfred Weber, ha estat el principal impulsor en els darrers temps d’una possible aliança alternativa, amb la cerca d’unir forces amb els partits d’extrema dreta en determinades qüestions, per exemple per frenar les polítiques verdes. En la campanya, la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, candidata de la família popular a la reelecció, ha estat la darrera a picar l’ullet a l’extrema dreta a la recerca de suports per continuar al capdavant de l’executiu comunitari.
Ara per ara, els partits d’extrema dreta es mantenen dividits en dos grups al Parlament Europeu. Ara bé, això podria canviar. Amb la intenció de traduir l’augment de vots en més pes a la cambra, Le Pen ha proposat a Meloni unir-se en un sol grup. La decisió està en les mans de la primera ministra italiana, que haurà d’elegir si manté la tasca de tendir a la moderació a Brussel·les o sumar-se a altres forces ultra.
Von der Leyen fa càlculs
Les eleccions per elegir la nova composició de la cambra europea han estat el tret de sortida per a la reconfiguració dels nous lideratges de les institucions comunitàries. Malgrat que seran ara els caps d’estat i de govern de la UE els qui negociïn i apuntalin qui ocuparà la pròxima legislatura els alts càrrecs –principalment la presidència de la Comissió Europea, del Consell Europeu i el cap de la diplomàcia europea–, el Parlament Europeu hi juga també un paper important. Per exemple, tant sí com no ha d’avalar l’elecció de la pròxima presidència de la Comissió Europea.
És per aquest motiu que Von der Leyen s’ha llançat a buscar suports parlamentaris en la seva aspiració a la reelecció com a presidenta de la Comissió Europea. L’alemanya busca els suports per totes bandes. En un Parlament Europeu amb més extrema dreta, Von der Leyen fins i tot ha buscat la complicitat de les forces ultres, principalment del partit de Meloni.
La presidenta de l’executiu comunitari ja ha subratllat en les darreres setmanes la seva bona sintonia amb la primera ministra italiana, a qui ara està per veure si finalment recorrerà per sumar els suports per mantenir-se al capdavant de la Comissió. “Construirem un bastió contra els extrems de dreta i esquerra”, va avançar ahir l’alemanya després de conèixer la victòria dels populars, sense donar més detalls sobre quins seran els seus pròxims passos per buscar la reelecció.
La primera gran cita important per començar a temptejar noms per als alts càrrecs de les institucions comunitàries serà el 17 de juny, quan els caps d’estat i de govern de la UE es reuniran de forma informal a Brussel·les. La intenció és que comencin a mostrar les cartes per aplanar el camí per a una decisió en la cimera que se celebrarà a finals de juny. Serà aleshores quan es coneguin els noms dels qui portaran el timó de la UE la pròxima legislatura.
