61 escons i plebiscits locals

El drama de Laura García-Caro, una atleta espanyola de marxa que divendres va perdre el bronze per la imprudència de celebrar la medalla abans d’hora amb una rojigualda al coll i no veure que era avançada per la ucraïnesa Lyudmila Olyanovska, és una metàfora que amenaça avui el popular Alberto Núñez Feijóo, un especialista a l’hora de presentar-se com a capdavanter i de desinflar-se i de cometre errors no forçats en l’última setmana de les campanyes electorals. Després de guanyar les eleccions estatals del passat 23 de juliol i de perdre La Moncloa pel pacte del PSOE amb ERC i Junts, Feijóo ha convertit les europees en una fictícia segona volta, i Pedro Sánchez, addicte als reptes i a examinar la seva seguretat en si mateix, ha entomat el desafiament fins al punt de capgirar l’insult de l’argentí Javier Milei i apropiar-se amb orgull de ser zurdos com abans ja ho va fer amb l’etiqueta de Perro. Amb 61 escons al Parlament Europeu i molts plebiscits locals en joc, les europees d’avui dirimeixen des del vigor del president espanyol després d’haver aprovat la llei d’amnistia fins a la fermesa de Feijóo davant l’empenta de Vox i de la nova marca ultra de l’agitador Alvise Pérez (S’ha Acabat la Festa), passant per la redempció de l’exministra d’Igualtat Irene Montero (Podem) davant del declivi de Sumar i pel repte de Diana Riba (Ara Repúbliques) de posar fi al càstig electoral a ERC gràcies a EH Bildu i de Toni Comín (Junts) de superar la prova del cotó fluix sense el nom de Carles Puigdemont a la papereta.

El PSOE ha passat de presumir de ser el partit que més s’assembla a Espanya a vantar-se obertament d’assemblar-se al Real Madrid. “No en tot però el Real Madrid s’assembla al PSOE en algunes coses, i és que arriben les finals, les eleccions, i les guanya! I als rivals del Madrid els passa el mateix que als rivals del PSOE, que arriben a quarts de final o a semifinals i ja hi van derrotats”, va ironitzar el socialista madrileny Juan Lobato l’endemà de la quinzena Champions i quan faltaven cinc dies de campanya. “S’enduran una bona sorpresa!”, etzibava l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en el míting de tancament de campanya de la candidata Teresa Ribera a Fuenlabrada (Madrid). “Tinc bones vibracions”, va dir Sánchez al mateix acte. “És un final de campanya que ni havent-lo previst ens hauria sortit millor”, reblava.

Amb l’Estat espanyol convertit en una circumscripció única per elegir 61 europarlamentaris (dos més que els 59 posteriors al Brexit i set més que els 54 de les eleccions del 2019) d’un total de 720 seients a l’eurocambra, el debat europeu ha perdut pes a favor de les querelles internes. Amb Dolors Montserrat –candidata desitjada per Feijóo a les catalanes del 12 de maig tot i que ho va ser Alejandro Fernández– de cap de llista, inicialment el PP va apostar fort per convertir la llei d’amnistia en l’eix de la seva campanya, però al final ha cremat les naus amb la criminalització de Begoña Gómez, dona del president. Sánchez, al seu torn, ha evidenciat prendre consciència ara de l’abast real del lawfare, que no ha nascut amb el seu cas i el jutge instructor Juan Carlos Peinado sinó amb l’independentisme i Podem, i ha escrit la seva segona carta a la ciutadania coincidint amb el període electoral abans de remar al costat de Teresa Ribera –candidata a comissària– com si fos un candidatura pròpia i entrant en el cos a cos amb el PP. “Fa un mes deien que arrasarien, i ara el seu lema és: «Aquest partit l’empatarem»”, fa mofa Sánchez. “Serem els zurdos i les zurdas els que votem el PSOE el 9-J”, rebla en el paroxisme de convertir en aliat el vocabulari despectiu de l’enemic. Quan Espanya repartia 59 escons, el marcador del 2019 va ser de 20 per al PSOE i 12 per al PP.

Així com va relliscar amb Carles Puigdemont en la campanya del 23 de juliol, quan va admetre l’estudi de l’amnistia, Feijóo ha tornat de nou a relliscar amb el líder de Junts quan ha airejat l’opció d’una moció de censura amb el concurs de Vox i de Junts per posar fi precisament a la dependència de Sánchez de Junts. La desorientació del PP, però, ja va viure una primera paradoxa en la multitudinària manifestació contra l’amnistia el 26 de maig a la Puerta de Alcalá de Madrid, quan el PP va silenciar Montserrat i va preferir donar veu a l’opositora veneçolana María Corina Machado. “Per què no va parlar la candidata del PP a les europees?”, li demanava Carlos Alsina a Feijóo l’endemà a Onda Cero. “Doncs miri, no ho sé. L’ordre i l’escaleta no van ser una decisió meva. Després que la candidata a les eleccions veneçolanes confirmés que li agradaria tenir una certa presència crec que ja érem cinc a parlar i...”, responia el líder del PP. Montserrat tampoc va acudir al debat de TV3 i, al debat de TVE, on sí que hi va comparèixer, va deixar un dels moments estel·lars de la nit. “Jo mateixa vaig evitar la competència deslleial de l’arròs d’Àsia”, es vantava Montserrat, “Però si no és veritat! El ponent de l’arròs era jo i no vostè!”, rebatia Jordi Cañas (Cs). “Jo vaig fer una esmena”, va concloure Montserrat. Gràcies a l’entestament de Cañas, de fet, Cs es resisteix a llegir la seva esquela publicada consecutivament a les eleccions estatals i a catalanes. “El Parlament Europeu tenia fins ara 705 eurodiputats i no hi ha ningú que assoleixi una política per si sol”, va etzibar la republicana Diana Riba a les dretes per contrarestar la fira de les vanitats dretanes.

Si bé la socialista Teresa Ribera es presenta amb l’as de l’excepció ibèrica a la mà, a l’esquerra del PSOE l’exministra d’Igualtat Irene Montero lidera una redempció de Podem davant el declivi de l’espai de Comuns i Sumar, amb Jaume Asens i Estrella Galán de candidats. Més atomitzat encara és el paisatge a la dreta del PP, on Jorge Buxadé (Vox) es disputa l’espai amb Alvise Pérez, un agitador ultradretà sorgit de les xarxes i comercialitzador de mentides que emula Eric Zemmour liderant la llista S’ha Acabat la Festa i que aspira a escó. El símptoma d’una època és que el seu número 57 a les llistes és un altre agitador ultradretà, Vito Zoppellari Quiles, que està acreditat al Congrés des de fa dos anys com a “periodista” i que viu d’encarar-se amb polítics que no siguin de PP i Vox –el popular gallec Miguel Tellado, de fet, és el seu gran defensor a la sala de premsa– i de monetitzar vídeos en benefici propi i de Javier Negre. El CIS atorga a Alvise el cinquè lloc amb un 5% o un 5,7% dels vots (3 o 4 eurodiputats). “Hi ha tres paperetes de la internacional ultradretana: la de Feijóo, la d’Abascal i la d’Alvise”, ha alertat Sánchez en els últims mítings del PSOE. A partir de les onze de la nit, el desenllaç de tots els plebiscits.