Taula de l’Aigua sense entitats
Les entitats ambientalistes han abandonat la Taula Nacional de l’Aigua que el govern d’ERC havia engegat l’estiu del 2023 per consensuar mesures d’estalvi i pactar-ne les restriccions, sobretot durant l’hivern passat. La trentena d’entitats mediambientals van decidir dissabte plegar de la taula per les “greus mancances del procés” de debat, o més aviat l’absència de debat, i perquè “no ha donat espai a debatre les propostes”, i ha estat un procés més aviat “inoperatiu per afrontar la reformulació de la demanda d’aigua del país” i mancat de debat sobre les mesures que anava adoptant en aquests mesos l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el mateix govern, a través de la taula interdepartamental.
Els grups reunits a Falset dissabte lamenten que les pluges de la primavera han fet alentir o treure prioritat a les actuacions contra la sequera permanent i fins i tot la desertització del territori. La quarta Cimera Social de l’Aigua va consensuar un decàleg en què reclama assumir aquesta “escassedat d’aigua com a crònica” i no donar per superada la sequera actual. El decàleg de la Cimera de l’Aigua inclou la petició de millorar el dret a la informació sobre els recursos hídrics, que “s’ha vulnerat greument” durant aquests tres anys de sequera perquè no s’ha pogut “avaluar el Pla Especial de Sequera”.
El primer punt del decàleg és la reducció de la demanda i un canvi de la llei d’aigües; en el segon punt es reclama la millora de la participació dels agents socials i ambientals en el nou cicle de planificació de la conca fluvial de Catalunya que ha de fer l’ACA per al període 2028-2033. “Som un actor legítim a participar-hi”, reclamava Dante Maschio, membre d’Aigua és Vida.
Les entitats de la cimera també demanen la garantia del dret a l’aigua, pel que fa a tarifes i també sobre l’accés públic per a tothom; rebutgen de forma contundent els transvasaments i la interconnexió de xarxes entre conques, i es demana que sigui una línia vermella en els pactes de govern que es bastiran les pròximes setmanes. Igualment reclamen “aturar tots els projectes urbanístics i de desenvolupament turístic –com el Hard Rock o la planta de Lotte a Mont-roig del Camp– fins que no hi hagi una nova planificació hídrica” que els faci sostenibles.
El decàleg de la Cimera de l’Aigua per al nou executiu inclou la petició de millorar el dret a la informació sobre els recursos hídrics, que “s’ha vulnerat greument” durant aquests tres anys de sequera perquè no s’ha pogut “avaluar el Pla Especial de Sequera”.
En un segon terme, les en titats també aposten perquè es redueixi “la cabana porcina, aplicada a grans explotacions”; prioritzar infraestructures i tecnologies com l’aprofitament de les aigües grises i pluvials amb programes “obligatoris” per als ajuntaments i el govern, perquè és un àmbit de reaprofitament d’aigua encara poc explorat; la protecció dels aqüífers i els rius perquè no es tornin a “sacrificar els cabals ecològics” com s’ha fet els últims mesos com a solució d’urgència davant de la sequera; i reconstituir el Departament de Medi Ambient “amb rang de vicepresidència”, de manera que fiscalitzi i garanteixi “la coherència de polítiques entre la resta de departaments”.
