Societat

societat

Mèxic, amb Sheinbaum, s’uneix a la vintena de països governats per una dona

Claudia Sheinbaum, de 61 anys, guanyadora per àmplia majoria de les eleccions celebrades diumenge a Mèxic es convertirà en la primera dona presidenta del país. Mèxic se sumarà així a la vintena de països governats actualment per dones, entre ells Hondures i el Perú.

L’Amèrica Llatina és precisament la primera regió del món en la qual una dona va arribar a la presidència del país. Una fita que va protagonitzar María Estela Martínez (1974-1976), que va ser elegida vicepresidenta de l’Argentina juntament amb el seu marit, Juan Domingo Perón, i per mandat constitucional va ser la seva successora al capdavant de la Presidència després de la seva mort.

Va ser, segons recull l’agència Efe, la islandesa Vigdís Finnbogadóttir la primera presidenta d’un país després d’haver guanyat unes eleccions el 1980, càrrec que va revalidar tres cops. Fins a setze va ocupar la presidència del país. A l’Amèrica Llatina i setze anys després de Martínez, el 1990, la nicaragüenca Violeta Barrios de Chamorro va assumir la Presidència del seu país després de guanyar les eleccions com a candidata presidencial de l’oposició.

Cristina Fernández (Argentina, 2007-2015); Dilma Rousseff (Brasil 2011-2016); Michelle Bachelet (Xile, 2006-2010), Mireya Moscoso (el Panamà, 1999-2004) i Laura Chinchilla (Costa Rica, 2010-2014) van ser també elegides directament a les urnes, mentre que Lidia Gueiller (Bolívia, 1979-1980); Rosalia Arteaga (l’Equador, 1997) i Jeanine Añez (Bolívia, 2019-2020) van romandre ocupar temporalment la Presidència dels seus països per nomenament del legislatiu o d’altres poders del país.

L’haitiana Ertha Pascal-Trouillot (1990-1991) va exercir com a presidenta interina del seu convuls país, que a més ha tingut dues primeres ministres amb caràcter temporal: Claudette Werleigh (1995-1996) i Michele Pierre-Louis (2008-2009).

Aquesta és la llista, recollida per l’agència Efe, de presidentes i primeres ministres actualment en exercici:

El Perú

Dina Boluarte, presidenta des del desembre de 2022.

Hondures

Xiomara Castro, presidenta des del gener del 2022.

Islàndia

Halla Tómasdóttir, presidenta electa després d’haver guanyat les eleccions de l’1 de juny passat.

Grècia

Katerina Sakelaropulu, presidenta des del gener de 2020.

Macedònia del Nord

Gordana Siljanovska-Davkova, presidenta del país des del 6 de maig de 2024.

Moldàvia

Maia Sandu, presidenta des del 24 de desembre de 2020 i primera dona en ocupar aquest càrrec.

Geòrgia

Salomé Zurabishvili, presidenta des del novembre de 2018.

L’Índia

Draupadi Murmu, presidenta del país des del 25 de juliol de 2022.

Etiòpia

Sahle-Work Zewde, presidenta des de l’octubre de 2018.

Tanzània

Samia Hassan Suluhu, presidenta des del març de 2021.

Dominica

Sylvanie Burton, presidenta des de l’octubre de 2023.

Trinidad i Tobago

Christine Kangaloo, presidenta des del març de 2023.

Itàlia

Giorgia Meloni, primera ministra d’Itàlia des del 21 d’octubre de 2022 i primera dona en accedir al càrrec.

Lituània

Ingrida Simonyte, primera ministra des del novembre de 2020.

Letònia

Evika Silina, primera ministra des del 15 de setembre de 2023.

Estònia

Kaja Kallas, primera ministra des del gener de 2021.

Bòsnia i Herzegovina

Borjana Kristo, primera ministra des del 25 de gener de 2023.

República Democràtica del Congo

Judith Suminwa Tuluka, primera ministra des de l’1 d’abril de 2024, primera donar en arribar al càrrec.

Namibia

Saara Kuugongelwa-Amadhila, primera ministra des del març de 2015.

Guinea Equatorial

Manuela Roka, primera ministra des de l’1 de febrer de 2023.

Barbados

Mia Mottley, primera ministra des del maig de 2018.

Bangladesh

Sheikh Hasina Wazed, primera ministra des del gener de 2009.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.