Sud-àfrica vota amb la incertesa de si l’ANC reeditarà la majoria absoluta

Els sud-africans tornen aquest dimecres a les urnes, per setena vegada des de la fi de l’apartheid. Gairebé uns vint-i-vuit milions d’electors estan cridats a participar en aquestes eleccions generals, en les quals, segons indiquen les enquestes el partit de Nelson Mandela, el Congrés Nacional Africà (ANC, per les seves sigles en anglès), podria perdre la seva majoria parlamentària per primera vegada des de la seva arribada al poder el 1994, any en el qual es van celebrar les primeres eleccions lliures i justes en el país.

El president del país i líder de l’ANC, Cyril Ramaphosa, que va tancar dissabte passat la seva campanya a la reelecció a Johannesburg, es mostra esperançat, tot i el que pronostiquen els sondejos que haurà de pactar amb altres partits si vol un segon mandat de cinc anys.

Els sud-africans escolliran entre 70 partits i onze candidats independents als 400 membres de l’Assemblea Nacional (cambra baixa del Parlament), que haurà d’elegir el president. També s’elegiran les autoritats de les nou províncies del país.

Aquest dimecres, 23.292 col·legis electorals romandran oberts des de les set del matí hora local fins a les nou del vespre perquè votin els 27,69 milions de persones inscrites, més d’un milió més que el 2019.

Està en joc l’administració de l’economia més desenvolupada del continent africà, amb un valor d’uns 315.000 milions d’euros, segons el Departament d’Estadística de Sud-àfrica.

Una missió d’observació de la Unió Africana (UA), dirigida per l’expresident de Kenya Uhuru Kenyatta i que formen membres de 24 països, supervisarà el desenvolupament de la votació. Encara que la Comissió Electoral Independent (IEC) disposa de set dies per a proclamar els resultats oficials, està previst que els doni a conèixer diumenge que ve. Fins i tot amb els mals pronòstics de les enquestes, que apunten a menys del 50% dels sufragis, Ramaphosa, de 71 anys, confia a obtenir bons resultats. Amb el seu partit esquitxat per escàndols de corrupció i amb problemes nacionals com la desocupació, la criminalitat o els talls en el subministrament d’electricitat, el president i candidat a la reelecció assegura que el ANC es troba en un procés de renovació per a retornar a Sud-àfrica al camí del progrés econòmic i social.

Les bases amb les quals compta l’històric partit són el seu suport a Palestina, que li ha servit per guanyar l’afecte de la població musulmana, i les subvencions públiques, de les quals es beneficien 24 milions de ciutadans.

Però la bretxa generacional juga en contra del partit de Mandela, primer president negre de Sud-àfrica (1994-1999): gairebé cinc milions de votants tenen menys de 30 anys i no han viscut la brutalitat del règim segregacionista de l’apartheid.

Molts joves no se senten en deute amb el CNA, que va aconseguir la fi del règim de l’apartheid, va ajudar a aixecar la democràcia i va treure a milions de persones de la pobresa mitjançant la creació d’un sistema de benestar social.

Per a ells pesa més l’elevada taxa de desocupació juvenil –un 45,5%–, el cost de l’accés a internet i a l’habitatge, la immigració il·legal o la seguretat.

Julius Malema, de 43 anys i líder dels Lluitadors per la Llibertat Econòmica (EFF, extrema esquerra), al qual les enquestes situen en tercer lloc, és un dels candidats que més s’ha dirigit als joves durant la campanya, amb promeses com a educació pública, redistribució de terres, creació d’ocupació i més ajudes socials.

El principal partit opositor és l’Aliança Democràtica (AD, centredreta liberal), hereva dels dirigents polítics blancs que s’oposava a l’apartheid i tradicionalment associada al vot de la minoria blanca, el 7,70% de la població. El seu líder, John Steenhuisen, de 48 anys, ha carregat contra la corrupció de l’ACN en els seus mítings.

L’expresident Jacob Zuma (2009-2018), condemnat en 2021 a quinze anys de presó per desacatament i acusat de corrupció, és un altre dels obstacles per a Ramaphosa.

Encara que el Tribunal Constitucional ha dictaminat que Zuma, de 82 anys, no es podrà presentar a les eleccions per la pena de presó, el seu nou partit, el uMkhonto weSizwe (MK), amenaça de dividir el vot a l’ANC.

Si les enquestes encerten, tot apunta que Ramaphosa només podrà governar pactant amb EFF o l’MK.