Una llei del sòl més àgil per fer habitatges

Fa quatre anys una denúncia per defecte de forma va paralitzar el pla urbanístic de Tarragona, que va haver de començar a tramitar-se de zero. No és el primer cop que passa. L’actual llei del sòl, de l’any 2015, estableix que cada cop que algú presenta un recurs a un pla urbanístic tot el pla en el seu conjunt queda anul·lat. I és precisament això el que pretén evitar la modificació de la llei, que el PSOE va retirar dijous de l’ordre del dia del ple del Congrés per falta de suport parlamentari. El nou text estableix que si hi ha una denúncia per un tema formal només caldrà rectificar aquest apartat i no tot el pla i per tant representa un alleugeriment de tot el procediment i una garantia jurídica per a molts municipis que retardaven l’elaboració dels seus plans urbanístics per por que qualsevol recurs els acabés tombant. Per això la notícia de la seva retirada no ha estat ben rebuda per l’Associació de Promotors i Constructors. El seu director general, Marc Torrent, adverteix que, sense nous plantejaments, “trigarem molts més anys a poder desenvolupar habitatges en aquests sòls urbanitzables”.

Igual que ha destacat la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, durant la presentació, Torrent considera que no és una modificació ideològica, sinó tècnica. Però mirant la lletra petita hi ha alguns punts nous, com ara el fet que alguns projectes d’habitatge públic o publicoprivat puguin tirar endavant encara que l’administració no digui res –és el que s’anomena silenci positiu, quan ara qualsevol projecte necessita una resposta clara de l’administració per poder tirar endavant–, que fa témer a algunes formacions, com és el cas de Sumar, un menor control en les noves promocions d’habitatge.

Però Torrent insisteix que els canvis previstos agilitzen el procediment i “reforcen tota la tramitació urbanística” i que això a mitjà termini “beneficia la ciutadania perquè el que passa ara és que s’està retardant molt la generació d’oferta d’habitatge”.

La llei del sòl és l’eix del dret urbanístic, ja que regula tant el dret a edificar com el valor del sòl. El que no fa és generar sòl on no n’hi ha, que és el que passa a Barcelona i l’àrea metropolitana. “Són temes diferents però nosaltres ja anticipem una situació de manca de sòl disponible que obliga a tenir una mirada més àmplia. No s’ha d’analitzar municipi per municipi sinó en clau d’àmbit metropolità per poder equilibrar el mercat de l’oferta i la demanda”, subratlla.

La nova llei sembla que busca ser més àgil precisament per poder accelerar la planificació urbanística i la construcció de pisos. I, en una situació d’emergència en l’àmbit de l’habitatge, qualsevol instrument per impulsar polítiques d’habitatge hauria de ser positiu.