Encreuant els dits pel padró
La Safae no té un domicili fix i fa mesos que intenta empadronar-se, un dret reconegut per llei
Mataró Acull diu que es deneguen peticions per silenci administratiu quan haurien de ser favorables
Les entitats socials insisteixen que són els ajuntaments els que han de buscar alternatives per empadronar
“A Mataró s’empadrona sense domicili en casos molt excepcionals i amb un informe social”
“S’estan posant barreres a la integració”, denuncien des de Mataró Acull
La Safae fa cinc mesos que viu a Mataró. Té 23 anys i va arribar sola del Marroc, on hi va deixar, quan va morir el pare, la mare, que té cura dels cinc germans, el més petit amb síndrome de Down. Explica que va ser ella qui va haver d’emigrar per buscar feina i enviar diners a casa perquè els germans encara estan en edat escolar. Ha pogut acabar el batxillerat i parla àrab i francès i, tot i els pocs mesos que fa que és aquí, es defensa amb el castellà i mira d’aprendre el català. Quan va arribar a Mataró va dormir uns dies al parc, fins que una dona marroquina li va donar un cop de mà i li va oferir sostre i menjar. A canvi, ella l’ajuda a netejar la casa i la d’alguns familiars. Amb l’informe social que Càritas fa del seu cas i acompanyada per la gent de Mataró Acull, confia en poder empadronar-se després de no tenir resposta d’una primera petició que va fer a l’Ajuntament. “Encreuem els dits perquè ara vagi bé”, manifesta mentre espera el seu torn a l’oficina d’atenció ciutadana on ha de fer els tràmits.
L’entitat Mataró Acull, que l’ajuda en la paperassa, denuncia les traves que posa l’administració quan a la petició per a l’empadronament no hi figura un domicili fix, com és el cas dels que viuen de relloguer. Segons fonts municipals, en casos concrets, quan no es pot acreditar on viuen, se’ls empadrona a les oficines de Benestar Social de l’Ajuntament de Mataró. L’únic requisit és que aquestes persones han d’haver entrat en el circuit de serveis socials.
La realitat, però, és que sense un contracte de lloguer o rebuts del lloc on es resideix la petició té molts números d’acabar “a la brossa”, expliquen fonts de l’entitat, i no els queda cap altra opció que acabar posant les adreces on molts d’ells estan de relloguer, amb els maldecaps que això els pot ocasionar amb el propietari o el nucli familiar amb qui conviuen.
A Mataró només s’empadrona sense domicili fix o amb domicili fictici “en casos molt excepcionals” i amb valoració de Serveis Socials de manera directa o a través d’entitats col·laboradores com Càritas, que fa un seguiment de mig any a les persones ateses, o la Creu Roja, que ho allarga durant dos anys.
Per les entitats socials s’està negant un dret reconegut per llei a totes aquelles persones que arriben a un municipi i que amb el padró tenen accés a la salut, l’educació i ajudes. “S’estan posant barreres a la integració”, denuncien fonts de Mataró Acull, que lamenten que s’obligui molts dels sol·licitants a presentar un munt de papers –com ara acreditar habitatge en propietat, nòmines de treball– que la legislació no requereix de cap manera. Recorden que són els ajuntaments els que han de buscar alternatives quan la situació residencial no és clara ni estable. “L’exclusió residencial fa que només ens arribin els casos més complicats, perquè n’hi ha que prefereixen pagar pels tràmits”, alerten des de l’entitat, compromesa amb els drets humans i lamentant que més d’un busqui fer negoci amb tràmits que són gratuïts per als ciutadans.
La manca d’empadronament afecta sobretot persones estrangeres en situació d’irregularitat administrativa que sense el padró, a més de no poder accedir a serveis, ajuts i formació, tampoc poden demostrar el temps que fa que són al municipi en el moment d’iniciar el procés d’arrelament o per renovar permisos de treball i residència.
Mataró Acull ja va fer arribar les queixes en un primer moment al Síndic de Greuges i també a la regidoria de Benestar Social. De la mateixa manera, demanen al consistori que rectifiqui la informació al web municipal sobre l’empadronament sense domicili fix. Segons s’informa, l’Ajuntament disposa d’un termini de tres mesos per donar resposta a les peticions i en cas de no fer-ho el silenci serà negatiu, quan segons la normativa estatal el silenci administratiu s’ha de considerar favorable.
La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) constata com l’exclusió residencial, sumada a un racisme institucional, fa que moltes persones quedin excloses del padró. Un problema estès a tot el territori però que es complica en una trentena de municipis, entre els quals s’inclou Mataró, on les entitats Ficat, la Coordinadora Obrim Fronteres, el Fòrum de Síndics Locals, la Confavc, Lafede.cat i MUET ja lamentaven abans dels comicis municipals que, tot i l’obligatorietat d’empadronar, els ajuntament hi acabin posant traves.
La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc) va organitzar a Mataró, en col·laboració amb l’associació veïnal de Rocafonda, una xerrada adreçada a tècnics municipals i entitats per donar eines i “exercir certa pressió” perquè s’inclogui tothom. “Sense un padró tampoc tenen accés a cobrar les beques per als fills”, lamentava una de les educadores socials de l’institut de les Cinc Sènies que presentava l’acte.
Alguns ajuntaments sí que fan constar una adreça municipal o fan les inspeccions per comprovar els habitatges ocupats o de relloguer amb personal de Serveis Socials. Si s’acredita la residència, cal empadronar amb independència del temps que faci que la persona sol·licitant resideix al municipi. A més, les persones estrangeres sense autorització de residència estan obligades a renovar la inscripció cada dos anys i de les activitats de comprovació, que corresponen als ajuntaments, per mantenir actualitzat el padró d’acord amb la realitat.