guerra a gaza
Brussel·les respecta la “independència” del TPI en relació amb Israel i Palestina
El fiscal del Tribunal Penal Internacional hi veu crims de guerra i de lesa humanitat
La Comissió Europea ha recalcat aquest dimarts el seu respecte a la “independència” de la Tribunal Penal Internacional (TPI) després de la decisió del seu fiscal de sol·licitar ordres d’arrest contra el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i el líder de Hamàs, Yahya Sinwar, entre altres, per crims de guerra i lesa humanitat a Israel i Palestina, segons informa Efe.
“La Unió Europea respecta la independència del TPI. És una institució internacional independent que treballa en la investigació dels crims més greus, que tracta d’evitar que hi hagi impunitat en les violacions que cauen sota la seva competència. Tots els països que han subscrit l’estatut tenen l’obligació de complir (amb les seves decisions)”, ha recordat el portaveu d’Exteriors de la Comissió Europea, Peter Stano.
Ja aquest dilluns, l’alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors, Josep Borrell, va recordar que els Estats que han ratificat els estatuts del Tribunal Penal Internacional (TPI) estan obligats a executar les seves decisions.
El portaveu comunitari va subratllar, no obstant això, que és massa aviat per a valorar com afectarà aquesta decisió als contactes entre la Comissió Europea i el primer ministre israelià, ja que encara han de confirmar-se les sol·licituds d’arrest en el mateix TPI.
Encara que en l’àrea de política exterior correspon als estats membres prendre les seves pròpies decisions i la UE només es pronuncia amb la unanimitat de tots els socis, Stano va recordar que l’última vegada que els líders europeus van debatre sobre el paper del TPI la seva conclusió va ser de “suport a la seva funció central d’aportar justícia a les víctimes en totes les situacions sota la seva jurisdicció”.
En aquest sentit, i preguntat per la reacció crítica dels Estats Units i altres països a la decisió del fiscal del TPI, Stano ha assenyalat que “opinar sobre una decisió no implica necessàriament atacar personalment o intimidar a ningú” i que aquestes reaccions “es basen en el dret de cada país a formular les seves pròpies posicions en política exterior”.
En aquest cas, la investigació oberta en el TPI des de 2021 inclou els crims comesos des de 2014 i fins a l’actualitat en el territori palestí ocupat, la qual cosa afecta el govern israelià i les seves Forces Armades, i a totes les milícies palestines.
Els crims de guerra al·legats es van cometre en el context del conflicte armat entre Israel i Palestina, i Israel i Hamàs, mentre que els de lesa humanitat són part d’“un atac generalitzat i sistemàtic” contra la població civil conforme a polítiques de l’organització (en el cas de Hamàs) i a una “política d’Estat” (des d’Israel).
El TPI té 124 estats membres, entre els quals no està Israel, però si Palestina, la qual cosa dona al TPI jurisdicció sobre els crims comesos en territori palestí o per nacionals palestins en un altre Estat, encara que aquest no sigui membre.
