La regla, el tabú menstrual

Les dones sagnen cada mes. Però, per alguna raó, parlar d’aquest fet en veu alta incomoda molta gent. “Durant segles, la cultura occidental popular, religiosa i mèdica ha condemnat la salut sexual de les dones a la vergonya i el dolor”, manifesta l’autora Anna Salvia. En conseqüència, una part fonamental de la salut de les dones ha estat sempre tractada amb tabú. “Encara hi ha moltes noies que tenen vergonya de parlar sobre la regla amb companys, amb mestres i amb la família”, hi afegeix l’escriptora del llibre La regla mola (si saps com funciona).

L’antropòloga del grup AFIN de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Vanessa Mantilla, afirma que l’estigmatització de la menstruació respon a l’estigmatització del cos de la dona. “Tot el que passa al cos de les dones sempre queda en privat”, argumenta. La també infermera recorda que continua sent molt natural parlar en veu baixa quan es demana una compresa a una companya o amiga. El 19% de les dones reconeixen haver sentit vergonya en parlar de la menstruació, indica l’Informe sobre Equitat i Salut Menstrual a Espanya de l’Institut de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IdiapJGol). “Ho continuem tractant com d’amagat”, matisa Mantilla. El 83% de les persones menstruants reconeixen haver tingut por de tacar de sang en públic. La vergonya amb què es parla de la intimitat femenina és una conseqüència “del silenci que continua acompanyant la regla en la nostra cultura”, concorda Salvia. Un exemple d’aquest fet és la publicitat dels productes menstruals. Quan la conversa sobre la regla arriba a un públic més ampli que el de les persones menstruants, com la televisió generalista, el format que s’utilitza per referir-s’hi està envoltat d’ingenuïtat, pudor i tabú. Durant anys, el líquid que demostrava l’eficàcia d’absorció de les compreses era blau, com si ningú sabés de quin color era la menstruació. S’havia normalitzat tant que l’any 2017, quan l’empresa Bodyform del Regne Unit va emetre un curt publicitari en què el líquid abocat a la compresa era vermell, va ser notícia i el vídeo va acumular gairebé tres milions de visualitzacions a la plataforma YouTube. La companyia escrivia: “Al contrari de la creença popular, les dones no sagnen líquid blau, sagnen sang. La regla és normal. Ensenyar-la també ho hauria de ser.” Actualment, veure en els anuncis un líquid vermell en compreses o tampons és cada cop més habitual. Els homes de l’estudi de l’IdiapJGol concordaven que la menstruació era tabú, però no ho sentien així per ells mateixos. Amb tot, utilitzaven eufemismes com ara “allò d’allà baix”, que, segons l’informe, indiquen que molts mostraven cert tabú interioritzat. Els testimonis masculins explicaven que era un tema de conversa que no sortia amb les persones menstruants del seu voltant. I quan se’n parlava era només per abordar el dia a dia, com una barrera per a les trobades sexuals o un ens que podria dificultar la participació en activitats socials. “Hem avançat molt a l’hora de donar espai i valor a la salut menstrual, però ens queda molt camí per recórrer”, opina Salvia.

Part important de la salut de les dones és la seva salut menstrual. Al contrari del que es podria arribar a pensar, la salut menstrual no és l’absència de malaltia en relació amb el cicle menstrual, sinó un estat complet de benestar físic, mental i social. En aquesta línia, la vinculació del dolor amb la menstruació és una de les altres traves que han invisibilitzat moltes condicions amagades darrere la regla. “S’ha normalitzat durant anys un dolor constant quan es tenia la regla que ha disminuït la qualitat de vida de les dones; sagnar molt, sentir dolor fent pipí o mantenint relacions sexuals quan es tenia la menstruació era normal”, explica Mantilla. “La regla fa mal quan hi ha alguna cosa que no va bé. Pot tractar-se simplement de cansament, estrès, la necessitat de moure i relaxar la zona del baix ventre, o ens pot estar indicant que hi ha una patologia greu”, hi afegeix Salvia. A causa d’aquesta normalització del dolor –el 46,3% de les dones reporten experimentar dolor moderat amb el seu període–, les patologies que el generen queden en segon pla. “No hi ha una credibilitat d’aquest dolor, perquè, a més, en la credibilitat s’associa el tabú de la regla”, sentencia Mantilla. És per això que des dels moviments feministes es parla de la importància de l’educació menstrual. “El dolor menstrual no s’ha de menystenir, però sense una bona educació menstrual és difícil que el puguem entendre i atendre de la manera correcta”, opina l’autora del llibre Una nueva manera de menstruar, Anna Salvia.

Des de l’Institut de Recerca IdiapJGol, estableixen diversos factors necessaris per garantir una educació menstrual. En primer lloc, assegurar l’accés a informació i el coneixement sobre la menstruació i el cicle menstrual. “Quan ens va venir la primera regla, sabíem que la menstruació existia i que era un sagnat que sortia pels genitals, poca cosa més. L’educació ha d’explicar tots els detalls sobre què és la regla, d’on surt i quin paper té en el cicle menstrual i la reproducció”, concreta Salvia. També és important, segons l’institut, l’existència d’espais adequats per al maneig menstrual, l’accés a productes menstruals i disposar de serveis de salut per a consultes menstruals. Un factor essencial és poder parlar de la menstruació en un ambient positiu i respectuós, sense estigma ni incomoditat psicològica. D’altra banda, no patir exclusió en esferes socials i polítiques pel fet de viure la menstruació és innegociable. L’entitat mèdica també estableix que, més enllà de la informació biològica, s’ha d’incidir en l’autoconeixement del cos i la gestió de la menstruació.

“Hem d’ensenyar als infants com és una vulva”, remarca l’antropòloga de la UAB. Mantilla percep que moltes nenes no saben dibuixar els seus genitals, però tothom sap dibuixar com és un penis. “És clau un coneixement bàsic de com són les nostres parts íntimes i parlar obertament de la menstruació, des de petites”, hi afegeix. “Cal que deixem d’ocultar als infants que les dones tenen la regla i cal que en parlem des que són ben petits”, concorda Salvia. No és només parlar-ne sense estigma, sinó ensenyar a conviure-hi des del benestar i no des del dolor o la incomoditat. “Cal aprendre a identificar quan et vindrà, què indiquen les sensacions corporals que apareixen, com mitigar el malestar i el dolor menstruals”, estableix l’autora. Les dues expertes afirmen que l’educació ha de ser intergeneracional. “Els progenitors i les persones educadores necessiten millorar la seva educació menstrual, perquè no es pot transmetre el que no se sap”, indica l’experta en salut menstrual. És per això que hi ha diverses propostes que promouen que el cicle menstrual s’inclogui en currículums formatius de professionals del sector de la salut i l’educació. “També a les famílies. L’educació no ha de quedar relegada a l’escola. Si dins de la família encara hi ha un tabú, és difícil que hi hagi una consciència en l’infant quant a la menstruació”, respon Mantilla. “També és clau parlar d’igualtat de gènere. Si parlem d’educació menstrual, hem de parlar d’igualtat de gènere”, afirma l’antropòloga. La secretària en funcions del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Montserrat Pineda, hi afegeix que hem de fer entendre que hi ha coses que passen al cos que són naturals. Però hi ha detalls als quals cal parar més atenció per poder prevenir patologies. Per això, Pineda considera que hem d’ampliar l’educació sobre la regla, de manera generalitzada.

La pobresa menstrual és la conseqüència oblidada de la falta de recursos tenint un cos menstruant. Quan no hi ha diners, les necessitats menstruals no solen ser la prioritat. És per això que, històricament, moltes dones han optat per utilitzar productes que no estaven especialitzats per gestionar el període, com paper de vàter, o bé han reutilitzat productes. El 22,2% de les dones espanyoles reconeixen haver tingut problemes econòmics per adquirir productes menstruals, segons l’informe d’IdiapJGol. En el mateix text, gairebé el 40% de les dones enquestades expliquen que han tingut dificultats per adquirir un producte de la seva elecció. La falta d’accessibilitat a alternatives i la comoditat dels productes d’un sol ús decanten l’elecció. Una de les dades sorprenents és que el 94% de les dones diuen haver allargat el temps d’ús del producte perquè no tenien un recanvi disponible. El 75% explicaven que era pel fet de no tenir accés a espais de maneig menstrual, com lavabos o espais de privacitat. Un altre factor que les enquestades esmentaven era la higiene dels espais públics, que solia ser deficient, i per això les enquestades preferien allargar l’ús del producte i canviar-lo en un espai segur i còmode per a elles. Les persones que tenen més possibilitats de patir pobresa menstrual tenen més dificultats socioeconòmiques, són col·lectius vulnerabilitzats de migrants i persones no binàries o trans. “No només hi ha el tema del gènere, sinó també de la classe social. Perquè qui té més recursos sembla que pot tenir més facilitat d’accedir als productes”, contextualitza l’antropòloga de la UAB Vanessa Mantilla. A més, la investigadora remarca que la menstruació no s’atura en cap context, assenyalant la precària situació de les dones a Palestina. “Ningú està parlant de com les dones palestines estan gestionant tot el que té a veure amb la menstruació. No tenen accés als productes per gestionar la sang menstrual i es veuen obligades a utilitzar draps ja bruts, amb el risc d’infecció que suposa”, explica. La crisi humanitària té diverses cares, però la vulnerabilitat de les persones menstruants i embarassades no es visibilitza pel tabú i l’estigma, opina.

En vista d’aquesta realitat, el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat va voler fer un projecte potent per lluitar contra la pobresa menstrual i garantir els drets menstruals a totes les persones. La secretària, Montserrat Pineda, explica que veien la necessitat de fer una acció transformadora per garantir els drets sexoreproductius. La idea va començar en diversos instituts de Catalunya, amb la intenció de portar la conversa de la menstruació a les aules, compartir informació menstrual, treballar en els mites i l’estigma i proporcionar productes menstruals reutilitzables. “Vèiem clarament la necessitat de fer una actuació més sòlida que anés a l’arrel i en garantís la universalitat”, relata Pineda. Hi havia referències de projectes internacionals, però des del departament buscaven un projecte que també tingués present la sostenibilitat i que “no fos solament compra i distribució de material, sinó que anés acompanyat d’educació menstrual”. Com que buscaven una alternativa sostenible, els productes escollits van ser la copa menstrual, les compreses de tela reutilitzables i les calces menstruals. En resposta a les crítiques que diuen que l’elecció d’aquests productes és un retrocés per la seva semblança als productes que utilitzaven les generacions del passat, Pineda opina: “Són crítiques naturals, perquè formen part de no entendre quin és el nostre paper dins de la justícia climàtica.” A més, diversos estudis informen que les opcions reutilitzables són les més populars entre la franja d’edat més jove i a la llarga són les que resulten més econòmiques. El personal de les farmàcies, el punt de distribució escollit, va formar-se per poder aconsellar bé sobre els productes i el seu ús, i així contribuir a aquesta educació menstrual. “Són les primeres que van estar entusiasmades amb el projecte”, diu Pineda.

Després de molta feina, el 4 de març del 2024 s’activa a tot Catalunya el programa La meva regla, les meves regles, que distribueix productes menstruals reutilitzables a totes les persones menstruants de 10 a 60 anys per tal de lluitar contra la pobresa menstrual. Un mes després, 330.000 dones ja havien anat a les farmàcies a buscar el seu producte i gairebé el doble s’havien descarregat el codi QR a l’aplicació de La Meva Salut. “Les dades demostren que estàvem donant resposta a una demanda real de les dones i de les persones menstruants del nostre país”, declara Pineda. “El públic hi ha respost molt. Parlo amb companyes i totes expliquen que la resposta ha estat unànime, perquè és un projecte que arriba a tot arreu i per a tothom”, diu la farmacèutica del carrer Girona de Barcelona Amèlia Garcia. “Les calces han estat la gran estrella, perquè és un producte que, encara que ja existís en el mercat, no és gaire econòmic. Si no te’l recomanen, no te’l compres”, explica la vocal del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Lluny d’estar equivocada, les dades indiquen que el 56% de les persones han demanat les calces menstruals. Les edats més primerenques han optat majoritàriament per aquest producte. “A les nenes que debuten els dona molta seguretat”, assenyala Garcia. Pineda afirma que moltes dones no tenien suficient informació sobre la menstruació i això demostra que el tabú continua existint. “S’han trencat molts tabús, tot allò de les vergonyes”, hi afegeix Garcia. L’èxit ha estat tal que en certs establiments han quedat sense estoc i les usuàries estaven en llista d’espera. “Totes les farmàcies vam partir d’un estoc de divuit productes i els primers dies havies d’esperar fins a 48 hores per donar-los els productes”, indica la vocal. Garcia opina que ha estat un projecte molt treballat per al qual les han preparat molt. “Dels millors projectes que s’han fet mai”, hi afegeix. D’altra banda, Pineda celebra que s’hagi posat en el debat públic el cost econòmic i humà que té la menstruació per a una persona. “Hem comptat quina és la nostra despesa i hem vist l’estalvi que suposa per a nosaltres i per a les nostres famílies”, continua la secretària del departament. “Ens ha connectat amb situacions de desigualtat que vivim les dones i que naturalitzem”, replica. “El programa trenca aquest deute que tenia la societat amb nosaltres”, conclou. Els drets menstruals, així com els drets sexoreproductius, són qüestionats habitualment per certs sectors. “Les coses de les dones són de segon nivell, per a ells”, contesta Pineda. Però la secretària valora que una reivindicació molt present en els sectors feministes hagi sortit a la llum com una cosa important per a les dones i les persones menstruants. “Obrir el debat és també obrir la porta a la garantia de drets i a poder parlar sobre el dolor”, valora Pineda. El menyspreu dels problemes femenins és habitual, coincideixen a dir diverses entrevistades. “Les dones hem estat ciutadanes de segona durant segles. Si els homes menstruessin, parissin i tinguessin la menopausa, segur que aquests processos fisiològics s’haurien estudiat millor i no es viurien des del malestar i la patologia com passa ara”, critica l’autora Anna Salvia. “La resposta a una política feminista és desvalorar, però és el que vivim dia rere dia les dones”, opina la secretària del Departament d’Igualtat i Feminismes. “No valoren, menyspreen i minimitzen l’impacte que té en les nostres vides”, continua Pineda.

En l’informe d’IdiapJGol, s’aposta per normalitzar el cicle menstrual en tots els contextos socials i que esdevingui un tema de conversa més. La lluita contra la pobresa menstrual “hauria d’anar acompanyada d’una sensibilització col·lectiva per erradicar el tabú, l’estigma i la discriminació menstrual”, matisa l’informe. Perquè ningú senti vergonya d’un procés natural del cos i, si es troba en alguna situació d’indisposició, pugui demanar ajuda amb seguretat.

La menstruació és un procés biològic, però també un fenomen sociocultural que no deixa de condicionar la vida de la meitat de la població mundial. No ha de ser un “tema de dones”.

Ve de la pàgina anterior