Guerra a Gaza
La guerra de les mares d’Israel
Milers de llars israelianes contenen la respiració mentre els seus fills combaten a Gaza
Guerra o treva: la divisió entre les famílies dels soldats israelians reflecteix la divisió del país
Hi ha acampades a favor i en contra del govern a pocs metres de distància al centre de Jerusalem
“Fa un any, la població estava dividida; ara la guerra ens fa més forts, més units i més jueus”
Encara que vagi protegit amb el millor equipament de guerra, un fill és sempre un fill. Els milers de soldats israelians desplegats a Gaza des de l’octubre deixen enrere famílies que pateixen per la seva seguretat i mares que preferirien que els seus fills no haguessin de marxar.
“Estic confosa i espantada”, explica la Tally, israeliana d’uns 50 anys. Està concentrada al davant de la Knesset, el Parlament israelià a Jerusalem, en una acampada que demana un alto el foc que alliberi els ostatges. La Tally denuncia que els líders israelians no tenen els captius i els soldats al centre de les seves prioritats. “No puc fer la meva vida mentre els ostatges són a Gaza i mentre em llevo cada dia amb notícies d’un altre soldat mort a la Franja”, declara a El Punt Avui.
El temor pels soldats el pateix a flor de pell. El seu propi fill acaba de tornar a casa després d’haver passat tres mesos i mig a Gaza com a reservista. Aviat el tornaran a cridar a files. “No tinc paraules per descriure-ho”, diu apartant la mirada plorosa quan se li pregunta com és tenir un fill al front: “Estic espantada per la seva vida. I tinc por del que li puguin manar fer. Del que pugui veure. I de com l’afectarà tot això.”
Segons l’exèrcit israelià, 267 soldats israelians han perdut la vida a Gaza des de l’inici de l’ofensiva terrestre. Les forces armades diuen que 41 d’aquests morts són a causa de foc amic o d’accidents amb explosius. El nombre de baixes arriba als 615 uniformats si s’hi inclouen els que van morir durant l’atac de Hamàs del 7 d’octubre. Els comunicats de guerra israelians inclouen 520 ferits de gravetat. Tot i que les baixes són menors en comparació als 40.000 morts que les tropes israelianes han infligit a Gaza, són xifres elevades si es comparen amb els estàndards israelians.
“Vull parlar de la gent de Gaza”, diu la Tally quan l’entrevista havia acabat: “Crec que fora d’Israel es pensen que no ens importen. Ens importen i molt. Però estem tan traumatitzats i espantats que sembla que no sigui així.”
La israeliana, que especifica que no s’oposa a l’ofensiva, lamenta el patiment d’infants, dones i vells de la Franja. Tanmateix, manifesta que “molta gent de l’enclavament es va unir a Hamàs” –una idea qüestionable però estesa a Israel–, i reconeix que no sap què fer amb aquesta informació. “Ara mateix estic intentant salvar la meva vida, la dels meus nens i la del meu país”, proclama. “I crec que és comprensible que aquesta sigui la meva prioritat”, hi afegeix.
A pocs metres de l’acampada contrària al govern, hi ha una concentració de signe oposat. Les Mares dels Soldats, el grup que la convoca, exigeix a l’executiu israelià que abandoni la idea d’un alto el foc i que exerceixi màxima pressió sobre Gaza. Són mares religioses que, si bé manifesten preocupació pels seus fills desplegats a la Franja, no volen que la guerra s’aturi fins a la victòria “absoluta”.
“Entre la justícia i la crueltat”
La seva líder, Hanna Katan, atén El Punt Avui. Ella és mare de set soldats. “Els nostres fills estan lluitant en una guerra que no ens hem buscat”, justifica Katan, doctora de professió. “És una guerra en què es veu la diferència entre el dia i la nit, entre la justícia i la crueltat, entre ser un ésser humà i ser una altra cosa.”
Les Mares dels Soldats, que es reuneixen sovint amb ministres del govern per mostrar-los suport, rebutgen un alto el foc temporal com a mesura per rescatar els ostatges. Al·leguen que donaria temps a Hamàs per reorganitzar-se, i volen que Israel colli l’enemic per poder posar el preu al rescat dels captius. “Els hem de forçar a la rendició mitjançant l’ofec absolut. Ni menjar, ni aigua ni medicines. És el més humà que podem fer.”
Com tot Israel, Katan recorda que Yehya Sinwar, líder de Hamàs a Gaza i un dels autors intel·lectuals de l’atac del 7 d’octubre, va ser un dels presos palestins alliberats durant un intercanvi amb captius israelians el 2011. Un nou pacte com aquest, avança, alliberaria molts “terroristes”.
Tot i que els EUA patrocinin l’ofensiva israeliana a Gaza, a Israel hi ha qui els veu com un factor limitant. “Si els vostres fills fossin a Gaza, no ajudaríeu l’enemic amb combustible i subministraments”, argumenten Les Mares dels Soldats. Elles remen en una altra direcció: “Ho supliquem al govern israelià: és hora d’actuar a Rafah!”
Katan celebra les coses bones que la guerra ha portat. Diu que els soldats a Gaza estan “molt contents”, que fan pinya “en un ambient meravellós” i que senten que estan fent coses importants.
Ho relaciona amb el que passa a Israel. “Fa un any, hi havia qüestions polítiques que dividien la població”, recorda amb referència a les protestes contra el conegut com a cop judicial del govern de Netanyahu: “Però aquesta guerra ens està fent més forts, més units i més jueus.”
Setge medieval
El setge medieval contra Gaza ha provocat desenes de morts de fam i morts incomptables a causa de la falta de medicaments i de material mèdic. Quan li preguntem si com a doctora té dubtes sobre les conseqüències del setge sobre la població gaziana, Katan és taxativa: “No”, respon, tot rebutjant la pregunta: “Els nostres captius no estan rebent atenció mèdica. Aquest és el tema, i no pas cap altre.”
