Empresària i veu dels indígenes

Xóchitl Gálvez Ruiz va néixer fa 61 anys a Tepatepec, a l’estat mexicà d’Hidalgo, filla d’un mestre de primària i una mestressa de casa mestissa d’origen otomí. Acabada la secundària, es trasllada a la capital del país per estudiar amb una beca la carrera d’enginyeria en computació a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), on es llicenciarà el 2010. Després d’especialitzar-se en robòtica, intel·ligència artificial, edificis intel·ligents, sostenibilitat i estalvi d’energia, iniciarà una etapa d’èxit com a empresària que la durà a ser reconeguda pel Fòrum Econòmic Mundial de Davos com una de les “100 líders globals del futur del món”, el 1999.

Durant aquesta època, crea una fundació per combatre la desnutrició infantil i contribuir a l’emancipació econòmica de dones en zones indígenes i impulsa altres iniciatives de desenvolupament humà que portaran Luiz Inácio Lula da Silva a convidar-la al Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, al Brasil. El 2000 entra a l’administració pública sota el mandat del president Vicente Fox, del partit conservador PAN, i dirigirà l’actual Institut Nacional dels Pobles Indígenes. En aquest àmbit, aconseguirà l’aprovació d’una reforma constitucional per reconèixer i protegir els drets i la cultura dels pobles indígenes i serà, també, una de les impulsores de la Declaració Universal sobre Drets dels Pobles Indígenes de l’ONU, firmada el 2007.

Tres anys més tard, queda segona en les eleccions per a governadora del seu estat natal, Hidalgo, i posteriorment guanya els comicis per encapçalar el govern de Miguel Hidalgo, un dels districtes en què es divideix la capital mexicana. Ocuparà el càrrec fins al 2018, quan és elegida senadora pel Partit de la Revolució Democràtica. A la cambra alta, presidirà la comissió d’Afers Indígenes i promourà diverses iniciatives legislatives a favor d’aquestes comunitats i l’afromexicana, i pel reconeixement dels drets laborals de les treballadores de la llar.

També impulsarà lleis per a l’ús d’energies netes i l’eliminació del treball forçat, entre d’altres. Contundent opositora a López Obrador, ha presentat desenes de denúncies per actes de corrupció i delictes ecològics. El 2022 va anunciar la intenció de concórrer a les eleccions municipals per Ciutat de Mèxic, però finalment va acabar acceptant la candidatura a la presidència de la República sota el paraigua del Front Ampli.