Geòrgia ignora les massives protestes i aprova la polèmica llei per prevenir la influència estrangera

Geòrgia ha tirat endavant aquest dimarts la controvertida Llei sobre la transparència de la influència estrangera, que té el rebuig de l’oposició, que l’ha batejat com la “llei russa”, i d’Occident.

El projecte ha estat aprovat definitivament en tercera lectura amb 83 vots a favor i 30 en contra al Parlament del país caucàsic, on el partit governant, Somni Georgià, té la majoria.

Centenars de persones s’han manifestat al voltant de la cambra contra una iniciativa que ha estat batejada per l’oposició com la “llei russa”, per les seves similituds amb la legislació que el Kremlin utilitza per silenciar la dissidència. Quan els diputats oficialistes han sortit del Parlament, després d’un tens plenari, molts manifestants els hi han esbroncat als crits d’“Esclaus, esclaus de Rússia”.

Segons l’agència Efe, s’han produït alguns incidents aïllats entre manifestants i la policia, que ha desplegat un ampli dispositiu de seguretat per blindar el Parlament i altres edifici oficials de la capital.

Somni Georgià ha replicat als qui l’acusen d’apartar-se d’Europa que continua “compromès amb el camí europeu i la protecció de la sobirania georgiana”. “Donarem suport a totes les regulacions que permetin a Geòrgia ser encara més forta i garantir la nostra seguretat i el nostre desenvolupament democràtic”, ha dit el vicepresident del Parlament i diputat oficialista, Archil Talakvadze.

L’opositor Guiorgui Botkoveli, del Moviment Unit, ha acusat el president honorari de Somni Georgià, el multimilionari Bidzina Ivaniixvili, de negociar amb els interessos nacionals per salvar els seus capitals congelats a Occident. Botkoveli ha instat a sancionar “tots els traïdors que votin a favor” de la lleis.

La llei aprovada obligarà les organitzacions i mitjans de comunicació que rebin més d’un 20% de finançament de l’exterior a registrar-se com “agents estrangers”. L’oposició i Occident denuncien que la mesura restringeix el marge d’actuació i situa en la mira del govern els activistes proeuropeus o els grups que reben contribucions de l’exterior per la defensa de col·lectius com l’LGBTIQ+.

El govern ha justificat la necessitat de la nova legislació adduint que més del 80 % d’aquests ingressos no són transparents i poden ser utilitzat per desestabilitzar les eleccions parlamentàries del 26 d’octubre. A més, ha assenyalat que la llei no preveu responsabilitats penals sinó només sancions econòmiques, de més de nou mil dòlars (uns 8.315 euros), en cas que els infractors es neguin a revelar l’origen dels diners.