política
Els investigats de Tsunami acusen l’AN d’usar el terrorisme per impedir l’amnistia
Assenyalen la “causa política” d’uns tribunals “que no són competents ni tampoc imparcials”
Recorden que l’amnistia ha estat avalada per la Comissió de Venècia junt amb el ministre de la Presidència espanyol
Onze investigats pel jutge García-Castellón com a suposats membres del moviment de protesta Tsunami Democràtic signen avui un comunicat en què acusen l’Audiència Nacional (AN) i el Tribunal Suprem (TS) d’ “ús fraudulent del delicte de terrorisme” contra ells amb l’únic objectiu d’ “impedir la via que obre l’amnistia per rescabalar part de la repressió soferta”. El comunicat el signen Josep Lluís Alay, Jaume Cabaní, Josep Campmajó, Marta Molina, Carles Puigdemont, Jesús Rodríguez, Marta Rovira, Oleguer Serra, Oriol Soler, Xavier Vendrell i Ruben Wagensberg així com Òmnium Cultural, Junts per Catalunya, ERC i CUP.
Acusen l’AN i el TS de tribunals “que no són competents ni tampoc imparcials” i de tirar endavant una “causa política” precisament “en el context actual d’avenç en la resolució democràtica d’un conflicte polític i de tramitació parlamentària d’una llei d’amnistia”. Si ambdós tribunals “s’alineen amb l’extrema dreta” és, precisament, per “deslegitimar” la llei d’amnistia. La manera de deslegitimar-la és “l’acusació de terrorisme, que és arbitrària”.
Els investigats també recorden que la llei “compleix els estàndards internacionals tal com ha confirmat la Comissió de Venècia”, una afirmació que avui també ha reafirmat en una piulada el ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños. De fet, Bolaños va més enllà i en la piulada demostra com el PP va haver de rectificar el 23 d’abril el punt 1 de la seva proposició no de llei sobre la independència judicial. Inicialment aquest punt demanava a la Mesa del Congrés retirar la llei d’amnistia per ser “incompatible” amb l’estat de dret i l’ordenament europeu “tal i com ha dictaminat la Comissió de Venècia i la Comissió Europea”. El dia de Sant Jordi, el mateix PP demanava rectificar el punt 1 per suprimir qualsevol referència a la Comissió de Venècia, que ha avalat l’amnistia, i a la CE.
Els investigats recorden que milers de ciutadans van protestar “en el marc de l’acció noviolenta” la tardor del 2019 contra la sentència del Suprem que condemnava a presó a nou dirigents polítics i activistes, un empresonament que va ser denunciat pel Grup de Treball de Detencions Arbitràries de Nacions Unides, el Consell d’Europa i les principals organitzacions internacionals de Drets Humans.
La “infundada atribució a les persones que signem aquesta declaració” del delicte de terrorisme, afegeixen, “se suma a anys d’investigacions secretes, infiltracions policials al teixit associatiu o l’espionatge il·legal amb Pegasus a polítics, activistes, periodistes i advocats a Catalunya”. Davant d’aquesta situació que els provoca “indefensió jurídica”, els onze investigats reblen: “Volem fer valdre les garanties dels nostres drets, actualment amenaçats, que qualsevol estat de dret hauria d’assegurar en un sistema democràtic”.
El comunicat es fa públic el mateix dia que el jutge García-Castellón prendrà declaració a dos policies que van ser a les protestes i que s’han personat com a acusació personal de terrorisme contra els investigats –García-Castellón ha reprès la causa contra ells l’endemà mateix de les eleccions catalanes arran de les quals, per exemple, Puigdemont manté oberta l’opció de ser investit president. També avui el Senat vetarà el dictamen de la llei d’amnistia amb la majoria absoluta del PP i el retornarà al Congrés, que a finals de mes té previst aixecar el veto i aprovar definitivament la llei.