El BBVA promet reforçar el compromís amb Catalunya en l’opa hostil al Sabadell

“Som complementaris. Estem centrats a preservar el millor de les dues entitats i a reforçar el compromís amb Catalunya”. El conseller delegat del BBVA, Carlos Torres, ha volgut suavitzar amb aquestes paraules el caràcter hostil de l’opa del banc d’origen bilbaí sobre el Banc Sabadell durant la seva presentació de l’operació davant els analistes i inversors aquest matí a Madrid. Torres ha definit el Sabadell com una “franquícia d’alta qualitat i bon posicionament en pimes” que converteix el banc presidit per Josep Oliu en “complementari” del BBVA i ha promès als actuals accionistes de l’entitat vallesana que tindran el 16% del futur gegant resultant, que seria un banc sistèmic (massa gran per caure). La cúpula del BBVA es dona entre dotze i divuit mesos per tancar l’opa pagada íntegrament en accions, es compromet a mantenir la seu de Sant Cugat i el hub de start ups de Barcelona i ofereix la seva biografia d’absorcions com a garantia d’arrelament català. “Tenim experiència en integracions. Hem integrat Catalunya Caixa i Unnim”, ha posat en valor el president, Onur Genç, davant els analistes en un intent de desactivar els recels de la Generalitat, La Moncloa i Foment del Treball i els sindicats.

En la seva presentació davant els analistes a dos quarts de deu i que precedeix la presentació oficial de l’operació en una roda de premsa posterior que tindrà lloc a les dotze, Torres i Genç han citat explícitament Catalunya i el País Valencià –el Sabadell manté la seu social a Alacant des de l’octubre del 2017– com a dos territoris que “ja són importants” per al BBVA i en els quals ara “hi reforçarà el compromís”, i això passa en primer lloc per no destruir o diluir la marca pròpia de la víctima de l’opa hostil. “Mantindrem la marca Sabadell allà on la marca sigui rellevant”, ha garantit el banquer turc i president del BBVA. La suspicàcia és màxima tenint en compte que la història del BBVA és la d’una nina russa de 164 anys que ha engolit el Bilbao, el Biscaia i l’antiga banca pública Argentaria durant els anys 80, 90 i 2000 fins a consolidar la marca global BBVA.

Enmig del rebuig polític unànime a l’operació pel que pot suposar de restricció del crèdit i d’acomiadaments de treballadors, el BBVA defensa que l’opa hostil presentada aquest dijous per adquirir el Sabadell és “excepcionalment favorable” per als accionistes de l’entitat catalana i manté la “doble seu operativa” a Sant Cugat del Vallès i a la Ciutat BBVA, a Madrid. El banc basc assegura que tindrà “impactes financers molt positius gràcies a les sinergies rellevants i a la complementarietat i excel·lència” de les dues entitats. En aquest sentit, recalca el lideratge en pimes del Sabadell i el de la banca minorista del BBVA. Sobre l’impacte en els llocs de treball, el que en argot bancari es coneix com a “sinergies de cost”, l’únic que els executius han volgut concretar és que no hi ha cap concreció. “Les dues entitats ja han passat per processos de reestructuració pel seu compte. Veurem on hoi ha solapament de les dues entitats. No publicarem detalls d’on son, ho farem a mesura que evolucioni la transacció”, han apuntat.

Conscient del pes del Sabadell en les pimes, el conseller delegat del BBVA ha desmentit que hi hagi una restricció de del crèdit al teixit català i ha avançat que l’adquisició suposaria “una capacitats addicional de concessió de crèdit de 5.000 milions a l’any a Espanya”. A la vegada, donarà lloc a un “dels millors bancs europeus”, amb un quota de préstecs al voltant del 22% a l’Estat (14,8% BBVA i 8,1% Banc Sabadell). En l’opa hostil hi intervindran des del Banc Central Europeu fins a la Comissió de Mercats i de Competència, un període que pot durar sis mesos. La previsió del BBVA és que el nou gegant naixeria a mitjans del 2025.