Estats Units
Protesta i resposta policial als campus
La policia ha detingut més de 2.000 persones durant les manifestacions estudiantils als EUA
Les demandes dels manifestants propalestins semblen no tenir cap efecte real fins ara
La comunitat jueva nord-americana se sent atacada i té por per les mobilitzacions
Biden diu que mantindrà la seva política al Pròxim Orient i ha condemnat el vandalisme i la xenofòbia
“És completament il·legítim que a l’anomenada terra de les llibertats, els estudiants sortim i protestem contra els crims del nostre govern i siguem reprimits”, comentava en declaracions a El Punt Avui Luna, una de les manifestants al campament propalestí a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles. Un aire de fervor i compromís es respira a les universitats dels Estats Units, on una onada de protestes estudiantils ha pres força en contra del conflicte a la Franja de Gaza. Convocades per grups propalestins, aquestes manifestacions exigeixen un alto el foc immediat, el cessament del suport nord-americà a Israel i la desinversió de les universitats en empreses que mantenen relacions comercials amb el país hebreu.
El que va començar com un clamor de solidaritat s’ha convertit en un moviment que desperta consciències i qüestiona polítiques establertes. Les imatges de milers de joves marxant pacíficament pels campus universitaris contrasten amb moments de tensió, en què enfrontaments amb la policia han portat més de 2.000 persones, majoritàriament estudiants, a ser arrestades des que van començar les protestes, segons un recompte del diari The New York Times.
Entre pancartes i consignes, se senten les veus dels qui exigeixen accions concretes per part de les seves institucions acadèmiques. Més enllà de les paraules de suport, els estudiants reclamen mesures reals que demostrin un compromís efectiu amb la justícia i la pau a la regió. Aquestes protestes reflecteixen una profunda indignació per la violència a Gaza i la frustració cap a la política nord-americana respecte a Israel. Per a molts, és una crida urgent a l’acció i a la solidaritat internacional.
“No ens podem quedar de braços plegats: ara és el moment de prendre mesures i deixar de donar suport al genocidi d’Israel”, deia a El Punt Avui un dels representants del grup Desinversió en l’Apartheid, que va preferir mantenir-se en l’anonimat. Aquesta mostra d’indignació generalitzada està obligant les institucions a reconsiderar els lligams financers amb Israel, així com el suport a la llibertat d’expressió.
D’altra banda, la comunitat jueva als Estats Units se sent atacada i té por. En una conversa telefònica, Ruth Robles, alumna d’origen argentí de la Universitat de Colúmbia, va explicar a El Punt Avui les seves sensacions els últims dies al campus universitari. “Fa molta por. No em puc concentrar durant les classes perquè estan cridant tot el dia. Tinc por de dir que soc jueva perquè saps que hi ha extremistes, amb fotografies de suport a Hamàs.” Una demanda col·lectiva en nom d’estudiants jueus al·lega incompliment de contracte per part de Colúmbia i afirma que la universitat no va mantenir un ambient adequat per a l’aprenentatge, malgrat les polítiques i les promeses. També impugna la mesura de no impartir classes presencials i intenta que hi hagi una ràpida acció judicial que obligui la direcció de Colúmbia a proporcionar seguretat als estudiants.
Fins ara, les demandes dels manifestants propalestins semblen no tenir cap efecte real. D’una banda, la classe política nord-americana manté majoritàriament una postura alineada amb Israel i els seus interessos. A més, les autoritats federals i estatals estan pressionant les universitats perquè no cedeixin a les demandes dels estudiants, a qui acusen d’afavorir expressions d’“antisemitisme” durant les protestes i d’intimidació als alumnes d’origen jueu. D’altra banda, hi ha els donants, multimilionaris que aporten milions de dòlars anualment a aquests centres educatius. Alguns han amenaçat de retirar el seu suport financer si les manifestacions propalestines continuen.
Atesa aquesta situació i després de diversos dies de violents enfrontaments i repressió policial de costa a costa als Estats Units en les protestes propalestines, el president Joe Biden va dir, en un discurs a la Casa Blanca, que mantindrà la seva política al Pròxim Orient i va condemnar el vandalisme, la presa i la destrucció d’edificis i els episodis d’assetjament, antisemitisme, islamofòbia, discriminació i racisme que han tenyit les manifestacions per la guerra a la Franja de Gaza. “Tots hem vist imatges que posen a prova dos principis nord-americans fonamentals. El primer és el dret a la llibertat d’expressió. I perquè la gent es reuneixi pacíficament, faci sentir la veu. El segon és l’estat de dret. Tots dos s’han de mantenir”, va remarcar Biden.
El seu contrincant a les presidencials del novembre, l’expresident Donald Trump, té una perspectiva molt diferent. El magnat va qualificar, en un discurs de campanya electoral, els manifestants de “dements furiosos” i va suggerir que van ser contractats per grups liberals per desviar l’atenció de l’augment de migrants a la frontera. A més a més, Trump es va dirigir a tots els presidents de les universitats del país: “A cada president d’universitat li dic que elimini els campaments immediatament. Venceu els radicals i recupereu els nostres campus per a tots els estudiants normals”, va dir amb un to desafiant, amb el rerefons dels comicis de novembre.
Enmig d’un conflicte llunyà, però que ressona al país nord-americà, les universitats dels Estats Units s’han convertit en un escenari de lluita per la justícia i la pau al món. La pregunta que queda en l’aire és si aquestes protestes aconseguiran ser un punt d’inflexió en la política exterior dels Estats Units i en el conflicte a la Franja de Gaza o si quedaran com una mostra més de la resistència d’aquells que creuen en un món més just i humà.