L’OCDE eleva tres dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol pel 2024 i la situa en l’1,8%

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha elevat en tres dècimes la previsió de creixement del PIB espanyol pel 2024, fins a l’1,8%, segons les dades publicades aquest dijous per l’organisme amb seu a París i recollides per l’ACN. Segons l’OCDE, la millora de l’economia respondrà principalment a un major consum privat, impulsat pel que considera un mercat laboral “sòlid” i un increment dels salaris reals després d’uns anys d’estancament posteriors a la pandèmia. Això situaria l’Estat espanyol per sobre la mitjana de la zona euro (+0,7%) i dels països de l’OCDE (+1,7%). Alhora, millora les perspectives d’inflació i estima que la taxa se situarà en el 3% de mitjana aquest any, tres dècimes menys respecte a l’últim balanç publicat el febrer passat.

D’altra banda, l’organisme manté la taxa de creixement prevista pel 2025 en el 2%. Al seu torn, rebaixa la inflació esperada per l’any vinent en dues dècimes respecte a la seva darrera publicació, fins al 2,3%, apropant-se així a l’objectiu del 2% que persegueix el Banc Central Europeu (BCE).

Tot i les perspectives més optimistes dels principals indicadors econòmics, l’OCDE alerta que la inversió continuarà sent “dèbil” aquest 2024 a causa de l’impacte dels tipus d’interès. En aquest sentit, serà a partir del 2025 quan es començarà a veure una millora significativa, en bona part per la implementació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

En el mateix informe, l’OCDE llança un advertiment a Espanya sobre el deute, que considera “elevat”. De fet, a curt termini no és tan optimista com el govern de Pedro Sánchez, que en les seves previsions a Brussel·les promet que el dèficit passarà del 3,6% del PIB en 2023 al 3% enguany i al 2,5% el pròxim. L’OCDE es queda amb un 3,3% en 2024 i amb un 2,6% en 2025.

El problema específic que l’OCDE assenyala a Espanya és la creixent despesa en pensions, en clara al·lusió a la reforma del ministre José Luis Escrivá que ja havia criticat en el passat, “en detriment de les partides que afavoreixen el creixement”.

Per això, diu, que a mitjà termini fa falta un ajustament fiscal perquè el deute “es mantingui en una tendència a la baixa, compleixi amb les normes fiscals de la UE i creï l’espai suficient per abordar inversions de futur “prioritàries”.

En aquest sentit, recomana l’eliminació de les mesures de suport energètiques a curt termini, fent que aquestes només vagin dirigides a les classes més vulnerables. També proposa apujar impostos en béns i serveis per incrementar la recaptació i millorar l’eficiència a l’hora d’invertir la despesa. Alhora, segons recull l’ACN, reivindica que cal incrementar la productivitat a través del foment de la innovació, la formació i les polítiques actives del mercat laboral, una sèrie d’elements que la implementació del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència podria accelerar.