Sánchez no dimiteix i seguirà de president

Exhaurits els cinc dies de reflexió que ell es va donar sota la pregunta retòrica –“val la pena?”– i incomplint la seva paraula donada en la carta pública –“compareixeré davant els mitjans de comunicació i donaré a conèixer la meva decisió”, va prometre i avui ha vetat l’accés de la premsa a La Moncloa–, Pedro Sánchez ha comparegut avui a les onze del matí per anunciar que no dimiteix com a president del govern espanyol arran del cost personal i familiar que li ha suposat l’atac a la seva dona, Begoña Gómez, víctima d’una querella del sindicat ultradretà Manos Limpias en un cas de lawfare. “La meva dona i jo sabem que aquesta campanya no s’aturarà, portem deu anys patint-la. Podem amb ella. Volem agrair de cor les mostres de solidaritat i empatia, en particular al meu estimat PSOE. Aquesta mobilització ha influït decisivament en la meva decisió. He decidit seguir i seguir amb més força si cap al capdavant de la presidència d’Espanya. No és un punt i seguit sinó un punt i a part, assumeixo el compromís de treballar per la regeneració”, ha anunciat a l’escalinata de La Moncloa en una declaració sense premsa present i sense preguntes per no detallar per què descarta una qüestió de confiança o una dimissió que hauria obert una situació inèdita des de la dimissió d’Adolfo Suárez el 29 de gener del 1981 que va donar lloc a la posterior investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo en ple cop d’estat del 23-F. “És cert que he fet aquest pas per motius personals. Però són motius que tothom pot entendre i sentir com a propis, perquè responen a valors troncals d’una societat solidària i familiar com és l’espanyola. Això no és una qüestió ideològica. Estem parlant de respecte i de dignitat”, ha esgrimit Sánchez.

Un adeu del president hauria obert un parèntesi d’incertesa en què María Jesús Montero s’hauria quedat com a presidenta en funcions –hauria estat la primera dona presidenta d’Espanya– i hauria deixat en mans de Junts i ERC una nova investidura efectiva que s’hauria barrejat amb el desenllaç de les eleccions catalanes del 12 de maig i quan l’amnistia no està aprovada encara perquè ha de tornar del Senat al Congrés per al seu vistiplau final.

Amb una administració del suspens fins al final, ja que la secretaria d’Estat de Comunicació ha arribat a anunciar i la compareixença a les dotze del migdia i després ha rectificat la seva pròpia convocatòria i l’ha avançat a les onze del matí, Sánchez ha visitat abans el rei Felip VI a La Zarzuela per comunicar-li en persona la seva decisió a les nou del matí. El firmant del Manual de resistencia i l’home de les primeres vegades en política –primer guanyador de primàries amb l’aparell en contra, primer president guanyador d’una moció de censura el juny del 2018– no posa fi així a la seva biografia ofegat per un cas de lawfare com els que han patit a Espanya els protagonistes del procés i líders de Podem com ara Pablo Iglesias, Irene Montero i la valenciana Mònica Oltra, i a la veïna Portugal l’exprimer ministre socialista António Costa per l’Operació Influencer. Sánchez ha afirmat que si ell renunciés a la presidència donaria la raó a aquells que aposten per “degradar” la vida política, i ha assegurat que continuarà al càrrec “amb més força”. També ha demanat a la societat una “reflexió col·lectiva” per “obrir pas al joc net”. “O diem prou o aquesta degradació de la vida pública acabarà amb el nostre futur”, ha reblat.

El primer a celebrar la notícia ha estat el líder del PSC, Salvador Illa. “Aquesta és la millor notícia per a Catalunya. Una decisió valenta per recuperar la dignitat de la política i un compromís per frenar als qui intenten soscavar la nostra democràcia. Endavant, president!”, ha assenyalat Illa. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha anunciat una compareixença a dos quarts de dues a la seu popular del carrer Gènova.

El parèntesi reflexiu de cinc dies de Sánchez ha propiciat esclats d’adhesió davant la seu del PSOE al carrer Ferraz, on els membres de l’executiva es van fondre amb els manifestants –entre ells fins i tot Carmen Romero, exdona de Felipe González– amb llàgrimes als ulls i amb una banda sonora que versionava Raffaella Carrà (“Pedro, Pedro, Pedro, quédate”) i que incloïa el hit ¡Quédate! de Quevedo.

Amb la decisió de no dimitir no s’activa el calendari ve guiat pels articles 99 i 101 de la Constitució. “El govern cessa després de la celebració d’eleccions generals, en els casos de pèrdua de la confiança parlamentària previstos a la Constitució, o per dimissió o defunció del seu president. El govern cessant continuarà en funcions fins a la presa de possessió del nou govern”, dicta l’article 101 de la Constitució.