L’auge de la ultradreta marca el 50 aniversari de la Revolució dels Clavells

Milers de portuguesos van celebrar ahir el cinquantè aniversari de la Revolució del 25 d’Abril de 1974 amb una gran manifestació a l’Avinguda de la Llibertat de Lisboa on van clamar contra el feixisme.

La commemoració va estar marcada per l’ascens de la ultradreta al país en les eleccions del passat 10 de març, on el partit d’extrema dreta Chega es va consolidar com a tercera força amb 50 diputats, 38 més que el 2022.

La marxa, que com és habitual va ser encapçalada per dos tancs de l’Associació 25 d’Abril, va ser més multitudinària que els últims anys en part per la preocupació i la sorpresa pel creixement de la dreta radical als últims comicis. “25 d’Abril, sempre; feixisme, mai més”, van clamar milers de manifestants.

I si al carrer molts ciutadans identificaven en l’èxit electoral de Chega el temor a la tornada d’uns temps que creien passats per sempre, els diputats del partit d’André Ventura van escenificar al Parlament la seva distància respecte de la revolució militar i popular que va posar punt i final en poques hores a més de quaranta anys de dictadura filofeixista i a la sagnia de les guerres colonials. Després del discurs del president del país, Marcel Rebelo de Sousa, a l’acte institucional de commemoració de l’aniversari del 25 d’Abril a l’Assemblea de la República, els diputats del partit d’extrema dreta van abandonar l’hemicicle mentre els seus col·legues dels grups d’esquerres –Partit Socialista, Bloco de Esquerda, Partit Comunista, Livre i PAN– i alguns dels militars que van enderrocar el règim cantaven, clavell en mà, “Grândola, Vila Morena”, la cançó de José Afonso que es va convertir en l’himne de la Revolució . Els parlamentaris del governant Partit Social Demòcrata (PSD, centredreta) i Iniciativa Liberal, així com alguns membres del govern, no van corejar la cançó per va romandre als seus escons.

En el seu discurs, Rebelo de Sousa va advertir que hi ha estudis recents que indiquen que hi ha “percentatges aclaparadors” de persones que senten “nostàlgia” pel passat. És per això que va demanar tenir “la humilitat i la intel·ligència de preferir sempre la democràcia, encara que sigui imperfecta, a la dictadura”. Segons ell, “les democràcies veritablement inacabades” són “les societats més fortes i creatives del món”.