Força, empatia, lideratge, defensa...

Si ens diguessin a cegues els lemes dels diversos partits i ens demanessin assignar cadascun a una formació, probablement ens equivocaríem en alguns i només encertaríem segur el de la CUP i, potser, el de Ciutadans. Però quan veiem els que corresponen a cada partit i candidat, la cosa agafa més coherència de la que podríem pensar. Perquè cadascú demana el que necessita o promet el que vol representar. Si tenim coneixements de la política catalana des de la recuperació democràtica, assignaríem a la CUP i a cegues el Defensem la terra que l’independentisme socialista ha utilitzat des de la seva època extraparlamentària. Vinculat a l’himne nacional d’Els segadors, és un lema audaç des dels seus orígens perquè, en català, terra representa al mateix temps el país, el territori i el medi natural. La CUP recorre a la tornada als orígens per resistir electoralment en una conjuntura adversa.

Probablement també encertaríem el Detenlos de Ciutadans, amb la imatge d’un Carles Puigdemont i un Pedro Sánchez desmillorats i malèvols encaixant les mans, una imatge que la formació assegura que ha estat feta amb IA. El candidat del PSC, Salvador Illa, demana “força per governar”, la força en escons que no ha tingut fins ara per tenir, com a mínim, una majoria simple per a la investidura. Amb un perfil presidencialista, l’ERC de Pere Aragonès vol rendibilitzar la gestió feta en solitari des del govern després del trencament amb Junts: un govern que, reivindiquen, és “al costat de la gent” i “al costat de Catalunya”, missatge que es reforça amb la imatge del president agafant les mans a una dona que du una brusa amb mànigues lila, el color de la reivindicació feminista.

Que Aragonès no ha liderat el país és la crítica implícita al seu exsoci de govern que fa Junts, que torna a jugar-s’ho tot a la carta del lideratge de Carles Puigdemont. Catalunya necessita lideratge és el lema gran, seguit de Puigdemont, president, sobre una imatge en què l’expresident a l’exili viatja en cotxe tot suggerint la seva tornada a Catalunya.

La voluntat de ser al govern i reformar les polítiques que s’hi han fet se suggereix en el lema La Catalunya que ve, de Comuns-Sumar. Els de Jéssica Albiach van garantir amb el PSC l’aprovació dels pressupostos d’ERC del 2023 –és el tripartit d’esquerres que els comuns reivindiquen–. El PP d’Alejandro Fernández, que va caure fins als tres diputats per la irrupció de l’extrema dreta de Vox, ara es podria plantar com a quarta força al Parlament. El lema no és contra l’independentisme i Pedro Sánchez com es podria esperar. És propositiu: Volem una Catalunya de primera en català i Tu voto lo cambia todo en castellà.