Diagnòstic mèdic al català

El 70% de les altes mèdiques s’escriuen en castellà i prop del 60% dels nous col·legiats en medicina a Catalunya no són catalanoparlants. Davant d’aquestes dades alarmants, diversos professionals sanitaris de Catalunya han creat l’associació Metges-Salut pel Català per promoure l’ús de la llengua en l’àmbit sanitari. L’Hospital Clínic de Barcelona va acollir ahir la presentació de l’entitat amb un col·loqui amb diverses personalitats del món de la sanitat i de la llengua.

Els professionals sanitaris han detectat un retrocés de l’ús del català. En només 15 anys, l’ús habitual del català en la sanitat ha caigut del 46% al 36%. Això s’explica, en part, amb la gran presència de nouvinguts a la xarxa sanitària catalana: més del 50% dels estudiants de medicina a Catalunya són de fora del territori i una quarta part de les infermeres no parlen gens el català. Amb tot, els membres de l’entitat matisaven que no tot era atribuïble als nouvinguts. “Almenys 6 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua quan algú se’ls dirigeix en castellà”, documentava Marina Geli, vocal de l’associació. A més, la situació no és exclusiva de la sanitat. “El sector de la salut és un mirall de la societat, el que s’ha viscut és una regressió de l’ús del català en l’àmbit quotidià”, especificava Geli. Des de Plataforma per la Llengua, el metge Òscar Escudé afirmava que per tal que una llengua s’aprengui, s’ha de fer útil. “I si una cosa la fa útil és que te la demanin a la feina”, hi va afegir. En aquesta línia, va dir que no s’estava complint la llei perquè els professionals amb una plaça estable en el sistema de salut haurien d’acreditar el nivell C1 en català obligatòriament. “Fins que no tens plaça estable, hi ha un buit legal que s’ha de resoldre”, va opinar.

Una de les iniciatives de Metges-Salut pel Català és la creació d’un decàleg dels drets dels pacients, on s’especifica els drets lingüístics que tenen els pacients en diferents situacions que es poden trobar dintre de l’àmbit sanitari. Des del Col·legi Oficial d’Infermeres de Barcelona, Gisel Fontanet va explicar que treballar en favor de la llengua catalana és fer-ho en relació amb el dret que tenen les persones de ser ateses en la seva pròpia llengua. “No és un tema només de la llengua, és un tema vinculat a l’exercici professional”, va afirmar. El president del Col·legi de Metges de Catalunya, Jaume Padrós, va concordar amb aquesta idea dient que un metge complet a Catalunya havia de tenir capacitat de dirigir-se als pacients en català. “No es pot ser un bon professional si no tens capacitat lingüística per dirigir-te als pacients”, criticava. “Estem retransmetent el missatge que el català és prescindible, i no és així”, va concloure. El conseller de Salut, Manel Balcells, va agrair la iniciativa i va reconèixer la situació crítica de la llengua en l’àmbit sanitari. “Hem d’exigir als professionals que coneguin la llengua”, va expressar. “No està previst no conèixer la llengua catalana en el sistema sanitari de Catalunya, i hem de donar els elements perquè els professionals que hagin de saber la llengua, la sàpiguen”, hi va afegir. Ja hi ha inscrits més de 3.000 sanitaris en els cursos de català, però el gran repte és que els acabin, va fer broma Balcells.

Tot i això, des de Metges-Salut pel Català es mostraven positius amb els seus objectius, ja que dos de cada tres metges de fora de Catalunya mostren voluntat per aprendre o millorar el seu domini de la llengua catalana. Per ara, més de 3.000 professionals de la salut estan inscrits en cursos per aprendre català.