Itàlia
La mestra, els nazis i l’esperpent
Des de fa més d’un any, una docent italiana està empresonada a Hongria en condicions inhumanes
L’acusen d’haver pegat a dos neonazis i demanen més de vint anys de presó per a ella per unes lesions lleus
La família denuncia la passivitat del govern d’Itàlia, aliat d’Orbán, en relació amb aquest “judici polític”
Pels volts de l’11 de febrer de cada any des del 1997, els carrers de Budapest s’omplen de centenars de neonazis i neofeixistes vinguts d’arreu. És una de les trobades de la ultradreta –és a dir, de l’extrema dreta que no renuncia a l’ús de la violència– més importants d’Europa. Celebren el “Dia de l’Honor”: l’aniversari de l’intent dels nazis hongaresos i alemanys de trencar el setge de la ciutat al final de la Segona Guerra Mundial. És una marxa desacomplexadament neonazi encapçalada per proclames en favor de la supremacia de la “raça blanca” i en contra de “feministes i gais” que porten al “declivi d’Occident”. El govern de Viktor Orbán, referent mundial de l’extrema dreta per les seves polítiques contra els drets de les dones i en favor de “la raça”, tolera l’esdeveniment. Els neonazis hongaresos consideren que Orbán podria ser encara més dur, però l’aplaudeixen perquè va “en la direcció correcta”.
Durant la festa de l’honor augmenten les agressions als col·lectius que són objecte d’odi per a l’extrema dreta: immigrants, gitanos, musulmans, jueus, persones LGTBI, feministes… Són dies en què moltes persones amb un color de pell sospitós opten per no sortir al carrer. Els darrers anys hi ha hagut desenes d’atacs i diversos assassinats motivats per l’odi racial, sobretot contra persones gitanes i jueves, inclosa una criatura gitana de cinc anys. En aquest context, fa anys que col·lectius en defensa dels drets humans, antifeixistes i antinazis organitzen contramanifestacions de protesta. Ilaria Salis, mestra de primària de Milà de 39 anys i activista antifeixista, va assistir a la del 2023.
Aquell dia, Salis anava en un taxi amb un altre antifeixista alemany; estaven lluny de la marxa. De cop, la policia va parar el vehicle i va detenir-los amb violència. A Ilaria la van dur a una presó de màxima seguretat, la van deixar en aïllament durant 8 dies sense sabó, pasta de dents ni compreses i sense poder-se canviar de roba. Ella no ho sabia, però seria l’inici d’un llarg malson que encara dura. L’acusaven d’haver participat en una agressió a dos militants neonazis que van presentar lesions amb pronòstic “d’entre cinc i vuit dies de guarició”. Hi ha imatges en què es veuen diverses persones a les quals no es pot identificar –perquè tenen el rostre cobert– pegant a dos corpulents neonazis després de la marxa. Són les proves de l’acusació. Carmen Giorgio, italiana que va compartir uns mesos cel·la amb Salis, ha relatat les condicions inhumanes i les violències patides: “És una estructura molt vella i plena de brutícia, amb rates, puces, xinxes, on els llençols no es canvien durant mesos”, explica. “Els càstigs són molt durs. Et tanquen en una minúscula gàbia metàl·lica on hi ha un vàter i un llit sense matalàs, t’hi poden deixar quinze dies, no et pots dutxar i de tant en tant venen a pegar-te”, detalla.
Encadenada com un gos
Giorgio diu que, al principi, Salis estava convençuda que s’adonarien que havien comès un error i passava les jornades preparant unes oposicions que tenia al cap de poc, i també estudiant hongarès i llatí i ajudant altres recluses.
Un dia, però, li va caure el món a sobre: demanaven per a ella de 16 a 24 anys de presó, o 11, si es declarava culpable. Va rebutjar el pacte: es declara innocent. Això va ser a la primera audiència, en què la van dur en tot moment encadenada de mans i peus, amb una cadena al coll com un gos i li van fer posar unes sabates de taló d’agulla altíssimes i d’un número que no era el seu, amb què amb prou feines podia caminar, humiliant-la. A les audiències sempre hi va encadenada i va estar set mesos aïllada sense poder tenir contacte amb la família. El seu pare denuncia la passivitat de les autoritats italianes, que tenen molt bona relació amb el règim d’Orbán.
Una agressió que produeix lesions amb pronòstic de cinc a vuit dies és una agressió lleu que comporta multa o pocs mesos de presó. Com pot ser que per a Salis demanin fins a 24 anys per haver suposadament agredit dos neonazis? Per dues giragonses que acosten el judici a un procés per escarmentar la dissidència política. Una: la fiscalia considera que les lesions, si bé lleus, “són compatibles amb lesions que podien perjudicar la vida”. Dues: l’agressió es va produir “en l’àmbit d’una associació extremista”. No acusen Salis de ser de cap organització, sinó d’estar al costat d’alemanys acusats de militar en associacions antinazis.
Organitzacions humanitàries denuncien la flagrant vulneració de drets i exigeixen que es traslladi Salis a Itàlia. Però el govern italià, que considera l’Hongria d’Orbán “un referent”, no vol implicar-s’hi. “El govern no pot entrar en judicis”, es limita a dir Giorgia Meloni, mentre exulta dient: “Gràcies a un gran esforç diplomàtic, hem aconseguit repatriar Chico Forti”, un empresari que està complint cadena perpètua per assassinat als EUA.
Per si fos poc, la Lliga i Germans d’Itàlia han mostrat solidaritat amb els neonazis agredits i Salvini ha iniciat una campanya contra Salis perquè no pugui tornar a fer de mestra i ha desencadenat, així, una onada d’odi en contra seu. D’altra banda, qui més s’ha preocupat per denunciar la seva situació ha estat el dibuixant Michele Rech, Zerocalcare, que defineix la mestra empresonada com “algú que ha sentit la responsabilitat d’estar activament al costat just de la Història”.