Política
Gorka Knörr
Polític basc
“Seria un greu error reeditar el pacte de govern PNB-PSE”
“En el nou escenari, s’hauria d’obrir una etapa de col·laboració entre les forces nacionalistes independentistes”
“Entre el món del PNB i el de l’antiga Batasuna encara hi ha ferides que no s’acaben de tancar i això dificulta la relació”
Molts joves no viuen el tema de la violència com la generació més gran; això fa més fàcil la penetració de Bildu entre el jovent
El model econòmic i social basc té trets de socialdemocràcia; no veig massa marge per avançar cap a l’esquerra
Un factor decisiu en les eleccions és on anirà el vot que havien arreplegat Podem i l’esquerra federal Catalunya negocia perquè el català sigui llengua oficial a Europa; no hi veig el mateix entusiasme per la part basca
Sempre a cavall entre el País Basc i Catalunya, l’exeurodiputat Gorka Knörr Borràs (Tarragona, 1950) analitza en aquesta entrevista el context en què se celebraran les eleccions de diumenge al Parlament de Vitòria, marcades per la pugna ajustada entre el PNB i EH Bildu per arribar en primer lloc.
Què hi ha en joc en les eleccions de diumenge?
Si repassem una mica la història de les últimes eleccions, i mirem també les enquestes, veurem que hi ha un factor clau, que és a on anirà tot el vot que havien arreplegat Podem i el món de l’esquerra federal. Quan hi havia ETA, el PSOE i Batasuna tenien una gran dificultat per créixer cap a l’esquerra, però quan Batasuna es va deslliurar d’aquesta càrrega, aquest vot va començar a anar cap aquí. Crec que el que s’està jugant ara és què passarà amb aquest vot, perquè pot ser decisiu per escurçar la distància entre el PNB i EH Bildu. També molta gent jove no viu el problema que hi va haver amb la violència de la mateixa manera que la generació política més gran. Això fa més fàcil la penetració de Bildu entre el jovent.
I a l’altra banda?
També serà important saber què passarà amb el vot espanyolista, amb la perspectiva que el PP en recuperarà. Aquesta recomposició pot afectar els escons que tregui finalment el PSE, que en necessita un nombre suficient per poder sumar amb el PNB. Aquesta seria una mica la prèvia, però també s’ha de tenir molt en compte el sistema electoral del País Basc, que adjudica 25 escons a cadascuna de les tres circumscripcions.
Com preveu que es distribuirà el vot?
Jo dono per descomptat que el PNB guanyarà bé a Biscaia, com tradicionalment ha fet; pot guanyar a Àlaba, tot i que en les últimes municipals EH Bildu es va imposar a Vitòria per primer cop, i EH Bildu pot guanyar a Guipúscoa. Per tant, la meva previsió és que aquest frec a frec només es pot donar si l’esquerra federal, aquesta que s’ha aplegat històricament al voltant de Podem, treu un mal resultat, perquè aleshores sí que l’antiga Batasuna –l’actual EH Bildu– podria espantar una mica el PNB. Però la meva predicció és que hi haurà un cert decalatge entre el PNB i EH Bildu, i que si el PNB suma amb el PSE, hi tornarà a pactar. Crec que seria una greu equivocació.
Un error, reeditar un govern PNB-PSE? L’alternativa seria un pacte PNB-EH Bildu...
El problema perquè pactin és que hi ha moltes diferències a salvar, sobretot en el model econòmic. Als meus amics del PNB sempre els deia que pactaven amb el PSE fins i tot quan no el necessitaven. L’han incorporat en governs forals, en ajuntaments..., l’han anat alimentant. Però en el nou escenari s’hauria d’obrir una etapa de col·laboració entre les forces nacionalistes independentistes.
Hi veu possibilitats?
Podria anar per aquí, però a hores d’ara no veig cap símptoma que el PNB, si pot, no pacti amb el PSE, sobretot perquè ja ho està fent a Madrid. També ho està fent EH Bildu, encara que per raons diferents. Tot això no només s’ha de mirar en clau basca, també en clau estatal.
El que sí que hem vist és com els partits bascos han rejovenit els seus candidats. Com interpreta aquests canvis?
Crec que el PNB, vistos els resultats de les darreres municipals, es va espantar i va canviar candidatura a correcuita. I ho va fer d’una manera molt brusca, amb un menyspreu públic al lehendakari Urkullu i buscant un candidat que no sembla que creï grans expectatives de revifada electoral. I, de l’altra banda, EH Bildu ha anat aparcant els seus dirigents més històrics, més lligats a l’etapa passada, i ha trobat un candidat tan nou que ha donat mostres d’una gran inexperiència. Per exemple, l’altre dia a la ràdio d’Euskadi li preguntaven sobre el model energètic i va caure en unes contradiccions absolutes. “Què farà vostè amb les centrals eòliques, l’energia solar i tot això?” I Otxandiano respon que hi ha altres alternatives, com ara importar electricitat! En el món en què vivim, parlar de no desenvolupar ràpidament les renovables i anar a importar electricitat..., n’hi ha per fer-se’n creus.
Renovacions inútils, doncs?
Crec més aviat que tot això són operacions d’imatge, sobretot. Rejovenim les candidatures al PNB i, a l’altra banda, ens presentem amb la cara amable, ens posem una americana i, en ocasions especials, una corbata. El màrqueting electoral ha arribat fins i tot a l’esquerra abertzale.
Com valora la gestió que s’ha fet fins ara de l’escenari post-ETA?
Si ampliem el focus a l’Estat, al govern central li va costar molt entomar l’escenari post-ETA. Ara, però, les aritmètiques electorals a Madrid han possibilitat la col·laboració gradual amb EH Bildu, que va establir unes prioritats sobre els presos, i això ha produït un cert desgel. I des d’aquest punt de vista, aquesta gestió purament administrativa sobre acostament de presos, etcètera, no ha estat gens malament. En el que no s’ha avançat és en la solució definitiva, ja no dic del conflicte, sinó de les ferides que ha deixat tot això. I aquí hi ha responsabilitats de tothom. Entre el món del PNB i el de l’antiga Batasuna, encara hi ha coses que no s’acaben de tancar i això dificulta la relació entre els uns i els altres.
Quines coses?
Jo diria que hauria estat millor, des d’un bon començament, fer allò que en castellà en diuen “Más vale una vez colorado que ciento amarillo”: dius categòricament que la violència d’ETA és inadmissible, i ja està. I hauríem entrat en un altre escenari, evidentment. No s’hauria qüestionat tant la legitimitat de la part institucional d’EH Bildu, no s’hauria trigat tant a tenir governs alternatius a Navarra, a tenir una alcaldia com la que té ara Bildu a Iruña. Però som aquí. Hi ha un gran desacord sobre la lectura que s’ha fet de la violència i això dificulta, encara ara, la col·laboració entre les forces d’obediència basca.
Això recorda allò que es diu que a Catalunya no hi ha un relat compartit de l’1-O...
Bé, l’1-O és una cosa molt diferent. Al País Basc estem parlant de cinquanta anys de violència. El tema és molt complicat i té moltes ramificacions. Ara passa com a tot arreu. A Madrid, Bildu ha fet la seva feina, ha fet tot allò que criticava en el seu moment al PNB, és a dir, dur a terme una política que intenta recuperar aquesta imatge institucional que ha tingut sempre el PNB de seriositat, etcètera. I lògicament hi ha una competència en aquest sentit.
En quina pantalla es troba Euskadi quant a ambició nacional? Parlem de millorar l’Estatut de Gernika o de fer algun pas més endavant?
Honestament parlant, hi havia més ambició nacional en els governs d’Ibarretxe, evidentment, amb la formulació d’un model quasi confederal entre Euskadi i l’Estat que incloïa, fins i tot, una clàusula de sortida. Això no s’ha vist més per enlloc. Cada cop que s’inicia una legislatura, es fa alguna mena de declaració que anirem millorant l’autogovern, però al final no hi ha hagut aquesta ambició. Tampoc en el cas de Bildu, ocupat a reforçar les esquerres a Espanya més que un model obertament d’ambició nacional per a Euskadi. Però bé, veurem què passa. La paradoxa és que al Parlament basc, si sumem els escons d’EH Bildu, el PNB i l’esquerra federal, no és que hi hagi una majoria absoluta, és que és absolutíssima. Pensem que, en el Parlament encara vigent, el PSE i el PP sumen 16 dels 75 escons. Això, per se, hauria de fer pensar que no s’estigui millorant en termes d’ambició nacional.
Comparteix la idea que EH Bildu segueix l’estratègia del Sinn Féin a Irlanda, és a dir, prioritzar el tema social i deixar per a més endavant la reivindicació nacional?
Parlant de temes socials, jo crec que s’haurien d’analitzar els resultats de l’agenda social dels diferents governs bascos fins a l’actualitat. En algun cas, fins i tot el PNB pactant pressupostos amb Podem. Crec que el del País Basc és un model social i econòmic d’èxit, encara que si Bildu acabés entrant al govern es podria retocar una mica cap a l’esquerra. Si hem de ser justos, el model basc té molts elements que l’assimilen a una socialdemocràcia, i no veig tant marge per avançar més cap a l’esquerra.
Els odis caïnites entre forces independentistes fan de Catalunya el model a no seguir?
La manca de col·laboració també es dona a Euskadi, ja ho he dit abans. Per motius diferents i perquè venim d’una història molt complicada marcada per la violència i en què, tretze anys després de la declaració d’Aiete [instant al cessament definitiu de la violència armada d’ETA i a una solució dialogada del conflicte], això encara no s’ha superat del tot. Jo confio que això millorarà perquè el discurs, tant a Euskadi com a Catalunya, que primer l’agenda social i després la nacional –quan tot hauria d’anar a l’una– només fa feliç a l’enemic. Sento dir-ho, però és així. És evident que, si estem en un procés d’emancipació nacional, la col·laboració entre les forces que estan per la formació d’un estat propi hauria de ser molt més eficaç i molt més potent. Però no és el cas, malauradament.
Les diferències en el model econòmic suposen un escull?
Jo crec que fàcilment es pot arribar a acords, en aquest sentit. Home!, si estan governant amb el Partit Socialista... En moltes coses podríem parlar d’una agenda econòmica compartida. Podria ser en el 70%, perquè hi ha coses en què òbviament hi ha moltes diferències. Bildu encara és hereva de plantejaments que veiem aquí en els comuns, una esquerra que viu una mica dels esquemes del passat.
Com afronta el País Basc el repte de la llengua?
Quan vam començar amb el govern de Garaikoetxea, només un 5% de la població de la meva província, Àlaba, era capaç d’expressar-se en basc. Més tard, el 1998, quan estava al capdavant de la direcció d’estadística, el percentatge s’havia multiplicat per quatre. La introducció a les escoles ha estès el coneixement –no tant l’ús– de l’euskera entre el jovent. S’ha avançat, tenim un malalt una mica millor, però està molt malalt. I a mi em preocupen algunes altres coses també.
Quines?
Per exemple, s’està negociant amb el govern espanyol perquè Europa accepti el català com una llengua oficial a tots els efectes, i jo no he vist cap mena de preocupació a Euskadi, no veig cap moviment en aquest sentit per la part basca. A Catalunya, si més no per la part de Junts, s’ha fet un gran esforç en aquest sentit. Com mai en la vida, el govern espanyol està alineat en la defensa del català com a llengua oficial i de treball de la UE. Veurem com acaba tot plegat, però no veig aquest mateix entusiasme al País Basc.
Perfil
De Garaikoetxea a Puigdemont
Anna BalcellsTot i els inicis com a cantautor, Gorka Knörr Borràs té una llarga trajectòria política a l’esquena al servei de l’emancipació nacional del País Basc i Catalunya, d’on prové la seva família materna. Portaveu del govern basc amb el lehendakari Garaikoetxea (1983-1985), va començar la carrera política amb el PNB i la va continuar amb Eusko Alkartasuna (EA) –escissió del PNB– abans de donar-se’n de baixa, el 2006. Eurodiputat per la llista del PNB, EA, ERC i Unió Mallorquina (1999-2001), va ser també diputat al Parlament basc (2001-2005) i vicepresident primer de la mesa. El 2008 el Suprem el va inhabilitar –amb Atutxa i Bilbao– per haver-se negat a dissoldre el grup parlamentari hereu d’Herri Batasuna, però el 2017 el Tribunal d’Estrasburg els va absoldre. A Catalunya, va ser delegat de la Generalitat a Madrid (2019-21) i a la UE (2021-22). A les europees del 2019, va concórrer en el cinquè lloc a la llista de Puigdemont.
Related news
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.