Habitatge
“El sostre de Canigó, 9 estava al límit”
La confluència dels arquitectes i les associacions de veïns ha donat com a fruit el projecte Rehabilitat Acció Ciutadana, amb l’objectiu d’impulsar la cultura de la rehabilitació d’habitatges i edificis i la regeneració dels barris. Aquesta setmana, s’ha presentat a Badalona la Guia veïnal de rehabilitació. Unes 150 persones van omplir l’acte al centre cívic de la Salut. Tot i que s’estan fent presentacions arreu de l’Estat, fer-ne una a Badalona té un interès especial, després de l’esfondrament, el dia 6 de febrer, al número 9 del carrer del Canigó i el desallotjament de cinc blocs més.
Els desallotjaments no són un fet puntual i s’estan repetint arreu: hi ha edificis en perill de col·lapse per falta de manteniment i rehabilitació. La guia té un doble objectiu: conscienciar els propietaris i reclamar la implicació de les institucions. És una bona eina per passar de la teoria a la pràctica, de resoldre urgències que cal prevenir: què necessita el meu edifici? Quines passes he de seguir? Com es pot finançar?
A les dècades del 1950 al 1970, ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, com ara Badalona, Sant Adrià de Besos i Santa Coloma de Gramenet, van experimentar un gran creixement per les migracions internes. Segons dades de la Generalitat, es van construir dos milions d’habitatges, el 50% del parc d’habitatge actual. Dins d’aquest 50% es troben els de Badalona desallotjats. Des del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC) expliquen: “D’acord amb les investigacions, els habitatges desallotjats a Badalona es van construir amb sistemes senzills, amb forjats ceràmics, amb molt poc acer i sense formigó. Pendents dels resultats del peritatge, en el cas del bloc que es va esfondrar el 6 de febrer, el sostre de Canigó, 9 estava al límit, sense coeficients de seguretat. Possiblement, s’hi havien afegit càrregues. A tot això s’hi hauria d’afegir també el possible deteriorament de materials.”
Habitatges envellits
En el conjunt de l’Estat, hi ha uns 10 milions d’habitatges amb més de 40 anys. El deteriorament normal del pas dels anys s’ha accelerat per la falta de manteniment, combinada amb la nul·la eficiència energètica i la falta d’aïllament tèrmic adient, la qual cosa, en moltes ocasions, “es tradueix en humitats i factors de risc per a la salut de les persones i, en alguns casos, també per a la seguretat dels edificis”, diuen al COAC. A l’Estat, més de 10 milions d’habitatges han d’afrontar una rehabilitació. A Catalunya, són 60.000. De fet, el parc d’habitatges estatal és dels més vells del continent. A més a més, s’han d’entomar transformacions elementals, com ara l’accessibilitat (instal·lar ascensors, per exemple).
ITE més a fons
Les inspeccions tècniques (ITE) van començar el 2010. Des d’aleshores, a Catalunya se n’haurien d’haver fet unes 224.000 (d’edificacions de més de 45 anys), però se n’han fet 104.000. En prop d’un 5% dels casos, es van trobar lesions greus o molt greus que van implicar apuntalament i rehabilitació posterior. Més del 50% dels edificis que haurien de passar una inspecció no ho han fet, doncs.
En la presentació de la guia a Badalona, hi va haver el president de la Confederació Estatal d’Associacions Veïnals (CEAV), Julio Molina, el degà del COAC, Guillem Costa, així com el president de la Federació d’Associacions de Barris de Saragossa, Manuel Arnal, i la coordinadora de la Xarxa d’Oficines de Suport a la Rehabilitació dels Col·legis d’Arquitectes, Elvira López. Tot ells van coincidir a recordar que el manteniment de l’habitatge és responsabilitat del propietari, que és una inversió en prevenció i que, segons quines intervencions es facin, revalora la propietat.
Les inspeccions tècniques, ara mateix, són visuals. La crisi de Canigó, on s’havia passat l’ITE, ha portat a qüestionar el sistema, per superficial. El degà del COAC, Guillem Costa, va apuntar, en la presentació: “Les ITE permeten fer una avaluació ràpida i arribar al màxim d’edificacions possible. Potser no ho detectes tot, però detectes molt.” Anar més a fons implica fer un projecte i executar-lo, i això implica diners. “Ara mateix, per fer l’ITE només cal revisar el 70% dels espais. Es podria millorar: que sigui obligatori revisar l’últim pis i fer alguna cala.”