SOCIETAT
Mor als 103 anys Salvador Ferrés, un dels últims supervivents de la Lleva del Biberó
El manresà va ser cridat a files per lluitar al Front de l’Ebre quan tenia 17 anys, el 27 d’abril del 1938
El manresà Salvador Farrés Oliveras (4 de setembre, 1920), un dels darrers membres vius de la lleva del Biberó que va lluitar al front de l’Ebre de la Guerra Civil, va morir ahir als 103 anys, segons ha confirmat el portal memoria.cat. Com molts altres joves catalanas, tenia només 17 anys quan va ser mobilitzat per anar al front amb l’exèrcit de la República.
Va ser un dels milers de soldats del país que van sacrificar part de la seva joventut. Molts altres hi van deixar la vida. Ell, que havia deixat la seva casa a Manresa el 27 d’abril del 1938 –festa de la Mare de Déu de Montserrat–hi va poder tornar després de set anys i mig (5 d’octubre, 1945) passats al front militar, en un camp de presoners i posteriorment obligat a servir a l’exèrcit franquista i a fer el servei militar a Pontevedra.
Abans d’arribar al front Farrés, que va viure les primeres setmanes en l’exèrcit com una aventura, va passar amb altres companys cridats a files per Barcelona, Vic, la Segarra, Taús (Alt Urgell) i Serós. Es va integrar en un exèrcit que ja tenia moltes dificultats per aturar l’ofensiva franquista, que tenia el suport de l’aviació italiana, cap a Catalunya. Després de la guerra va ser fet presoner al camp de la Bisbal de Falset. Del Prioritat el van enviar a Astorga, on s’hi va estar uns mesos més, fins al 25 de gener del 1939.
Com en altres ocasions, l’any passat encara va participar en la trobada anual commemorativa de la Batalla de l’Ebre a la cota 705 de la Serra de Pàndols (Terra Alta). Va coincidir amb un grup d’adolescents que netejaven i miraven de descobrir restes de la guerra a la zona. Van quedar impressionats amb el testimoni de l’avi centenari, que quan va ser cridat a files tenia la mateixa edat que alguns d’aquells joves.
Farrés formava part d’una família de pagès manresa, que venia productes sobretot al mercat de la plaça Major de Manresa. Va mantenir-ne la tradició fins que es va jubilar. Va casar-se amb Dolors Arderiu, amb qui va tenir dues filles, que van assumir el relleu en el negoci familiar. Plantaven sobretot porros, naps, pastanagues i xirivies, entre d’altres verdures fresques. Quan tenia temps la seva principal afició era la de fer objectes de fusta artesanals. També li agradava pintar i escriure. En una entrevista a a la revista manresa El Pou de la Gallina de fa dos anys va recordar el seu reclutament i algunes memòries de la guerra: “Quan vaig començar a sentir soroll d’armament i a veure un company repartint glops de conyac vaig entendre que estava a la guerra. Cada vespre m’encomanava a la Morentea perquè m’ajudés.”
Com altres soldats d ela comarca supervivents de la guerra, Farrés va ser homenatjat el 2018 a l’Ajuntament de Manresa. Va participar també en el documental Belles fulles de tardor del cineasta Enric Roca Carrió.