Mor José Antonio Ardanza, lehendakari durant catorze anys

El polític basc José Antonio Ardanza Garro, el segon lehendakari després de la dictadura de Franco, ha mort aquest dilluns a 82 anys a casa seva. Natural de la localitat biscaïna d’Elorrio i llicenciat en Dret, va ser simpatitzant de l’organització juvenil del Partit Nacionalista Basc (PNB), formació a la qual posteriorment es va afiliar. La seva carrera política va començar el 1979, quan va ser elegit alcalde d’Arrasate (Guipúscoa) en les primeres eleccions municipals després de la mort de Franco. Quatre anys més tard, el 1983, va deixar l’alcaldia per ocupar el càrrec de diputat general de Guipúscoa.

La dimissió de Carlos Garaikoetxea com a lehendakari, el 1985, per desavinences al si del PNB que van culminar amb una escissió de la formació i la posterior creació d’Eusko Alkartasuna (EA), va dur Ardanza a Ajuria Enea, on va exercir com a lehendakari entre el 1985 i el 1999, any en el qual va agafar el relleu el seu company de files i número dos del seu govern, Juan José Ibarretxe.

La lluita armada d’ETA va ser molt present durant els seus catorze anys de mandat, durant els quals l’organització armada basca va matar Maria Dolores Gonzalez Katarain, Yoyes; va perpetrar l’atac d’Hipercor a Barcelona i va segrestar i assassinar el regidor de l’Ajuntament d’Ermua Miguel Ángel Blanco, entre altres accions.

Dels seus catorze anys de mandat destaquen la seva habilitat per arribar a acords amb altres forces polítiques, una qualitat que va traduir-se amb la formació del primer govern de coalició entre nacionalistes bascos i socialistes, el 1986. Un pacte que van reeditar el 1998.

La gestió d’Ardanza al capdavant del govern basc va estar marcada tant per al desenvolupament de l’autogovern basc –desplegament de l’Ertzaintza– com per la firma de l’acord per a la normalització i pacificació del País Basc, conegut com el Pacte d’Ajuria Enea. Un pacte subscrit el 1988 per tots els partits del País Basc a excepció d’Herri Batasuna (EH) i que ha esdevingut l’acord polític més ampli al qual s’ha arribat fins ara en el País Basc.

Un cop retirat de la política, va assumir la presidència de l’empresa de telecomunicacions Euskatel, càrrec que va deixar el 2011.