política
Aragonès defensa al Senat l’amnistia i prioritza el finançament
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat la llei d’amnistia en el debat d’avui al Senat que el PP utilitza per aprovar-hi un informe en contra perquè no té majoria per oposar-s’hi al Congrés. “L’amnistia és una esmena a la totalitat a una sentència injusta” i al tractament per la via penal i de la repressió que han fet les institucions de l’Estat espanyol “del conflicte de sobirania entre l’Estat i la ciutadania de Catalunya”, ha afirmat el president i candidat d’ERC a la reelecció.
Aragonès defensa l’amnistia com el camí per mirar cap endavant i assumir la via de diàleg per resoldre políticament aquest conflicte de sobirania, un camí que ha de portar al referèndum. D’igual manera com Pedro Sánchez i Salvador Illa van negar la constitucionalitat de l’amnistia i ara s’ha evidenciat possible, Aragonès ha volgut reivindicar que passarà el mateix amb el referèndum, “que és legal, possible i, tard o aviat, serà la via”.
Tanmateix, amb la vista posada en les eleccions del 12-M però també en la propera legislatura catalana, Aragonès ha prioritzat la negociació del nou sistema de finançament per Catalunya, al que ha dedicat bona part de la seva intervenció. Ha denunciat el dèficit fiscal de 22.000 milions i ha recordat als presidents i consellers de les comunitats presents al Senat, gairebé tots del PP, que “cap de vostès acceptaria ser els tercers en aportar i els catorzens en rebre”. Aragonès ha reivindicat una relació bilateral amb l’Estat i negociar, en paral·lel al referèndum pactat, “un sistema de finançament propi, singular” en què Catalunya recapti i gestioni els impostos, acordi amb l’Estat l’aportació a fer-li pels serveis que aquest presta a Catalunya i una quota de solidaritat amb la resta de comunitats. El finançament és “l’objectiu prioritari a curt termini” ha conclòs.
Aragonès ha acabat amb una reflexió dirigida a tots els senadors espanyols: “L’Estat espanyol no escolta la ciutadania de Catalunya, és incapaç d’acceptar la diferència, és dèbil perquè es basa en l’obligació de formar-ne part”. Catalunya, ha reblat, mira cap al futur amb esperança i determinació “lluny del soroll que sentirem avui aquí” en referència a totes les mostres de menyspreu cap a l’independentisme i Catalunya. De fet, anteriorment Aragonès havia justificat la seva presència al Senat per defensar una Catalunya “que està farta de l’odi, el menyspreu, el maltractament constant i els disbarats” contra ella del discurs públic espanyol.