Societat

Adrià Saborit

Regidor de Platges de Vilassar de Mar

“Fa tant de temps que el mar ens assetja que ja ho hem normalitzat”

Gran part del litoral del municipi fa anys que no té platja i els darrers temporals han destruït també la del Palomares

El projecte d’ampliar els espigons i fer-ne de nous mar endins promet més sorra i protecció, però no hi ha data per executar-lo

Adrià Saborit (Vilassar de Mar, 1986) combina la feina com a enginyer de dades amb les regidories de Platges i Hisenda. Durant anys havia estat president del Club de Pescadors de l’Espigó de Garbí, una entitat que treballa per a la preservació del patrimoni marítim local. Ara, des del despatx de l’ajuntament, veu el passeig marítim que, segons els darrers estudis, té més risc de veure’s afectat per les escomeses dels temporals arran del canvi climàtic.

Com viuen els vilassarencs i com veu l’Ajuntament l’avanç constant del mar?
Tenim afectacions a diferents nivells. El primer té a veure amb la vessant esportiva: hem perdut la zona d’avarada dels patins de vela que hi havia al costat del Palomares. I el Club Nàutic molt probablement tampoc no podrà realitzar totes les activitats, sobretot si no s’actua preventivament per més endavant. A més, si vols sortir a remar amb un paddle surf o un caiac, com fem molts veïns, no hi ha espai per entrar al mar a la part més central del que era la platja urbana, entre els espigons. No hi ha sorra.
I això també impacta a nivell social i lúdic.
És clar, aquest és el segon nivell. El tema del bany es complica molt, s’ha perdut molta accessibilitat per la manca de sorra, que també afecta les guinguetes. Tenim problemes per veure on i com les ubicarem. No dic que no s’hagin de muntar, però haurem de replantejar com ho podem fer. I el tercer nivell d’afectació, evidentment, té a veure amb la seguretat de les infraestructures i la seva seguretat. El mar va guanyant terreny i això té efecte sobre el passeig. Cada cop que hi ha temporal tenim un nivell de sobrepassament que deixa tot el passeig ple de sorra i pedres.
En els darrers episodis ja és habitual que es tanqui i es prohibeixi el pas.
Cada cop tenen més impacte i ens obliguen a tancar i netejar. I al darrere hi ha la via del tren. Per sort aquí a Vilassar no és un punt gaire conflictiu, però això no vol dir que no ho pugui arribar a ser.
Hi ha algun punt del passeig que es consideri especialment delicat?
Tota la zona entre espigons és la més conflictiva, però els darrers temporals on més han impactat és a la zona del Palomares. Jo mai havia vist aquest nivell d’afectació... Han desaparegut desenes de metres de platja, les dutxes, la pista de vòlei i ha deixat a la vista una escullera soterrada que s’havia construït feia dècades, quan es va fer el restaurant. No sabem com ho recuperarem. Pot ser que amb nous temporals la sorra torni, almenys parcialment, però les perspectives per a aquest estiu no són bones. Dit això, en el tram principal del passeig la situació també és complicada, perquè tenim escullera i mar. Ja no hi ha platja. Com que l’impacte ha estat tan llarg en el temps gairebé ho hem normalitzat, però no ho hauria de ser.
Creu que si el mar avança caldrà prendre més mesures o accions?
Ara mateix no tenim una previsió a curt termini per executar accions sobre la base d’aquests últims temporals i el creixement del nivell del mar. Amb la infraestructura que tenim esperem que la regressió no vagi més enllà, perquè tenim la protecció de l’escullera pràcticament a tota la façana marítima de Vilassar.
Però l’estudi de la UPC que destaca el perill d’aquest passeig no només apunta a l’ultrapassament de les onades, sinó també al soscavament que provoquen. Així que tampoc s’hi pot tenir una confiança cega…
Exacte. Segons els informes i si no fem res, a mesura que rebi l’impacte dels temporals l’escullera s’anirà descalçant per sota, s’anirà buidant i al final anirà fent baixar i enfonsarà el passeig. Per això és important anar fent-hi intervencions de seguretat a mitjà termini, com la que ja està pactada amb la Generalitat per a la zona de la Xinesca, segurament afegint-hi material. I el següent nivell de protecció el donaria el projecte de nous espigons, que aportarà un nou coixí de sorra per evitar el soscavament.
Té més detalls del projecte? Quan es farà?
Hi tenim poc a dir perquè la decisió final depèn de la demarcació de Costes del Ministeri per a la Transició Ecològica. Volen protegir el litoral amb espigons en dues actuacions. La primera és l’allargament de l’espigó del Club Nàutic i la creació d’un altre espigó emergit a dins de mar, entre l’espigó del Nàutic i el de Garbí. I la segona seria allargar l’espigó de Garbí i fer un altre espigó emergit mar endins en aquesta zona, però en aquest cas en perpendicular al litoral. L’última notícia que tinc és que s’estava redactant l’estudi d’impacte ambiental, així que crec que d’aquí a dos o tres anys es podria començar a executar. Tot en condicional perquè, al final, no depèn de nosaltres.
Això suposaria recuperar les platges amb molts metres de sorra, oi?
És el que ens diuen els experts. I seria la manera de recuperar l’activitat esportiva i lúdica de cara al mar. Si tinguéssim l’espai per fer una base nàutica municipal, com a Ajuntament ens hi tiraríem de cap. Amb el temps que tenim ara, la temporada es podria aprofitar molt més. Tots els partits polítics hi estaran d’acord, però on ho muntem si ara no hi ha lloc?
És el que es proposava fer amb l’edifici del restaurant Palomares, que ara està abandonat i degradant-se. Què passarà amb aquest edifici?
Ens diuen des de la demarcació de Costes que l’enderrocaran molt probablement aquest mateix any, un cop passi la temporada de bany. S’hi farà un projecte de renaturalització de la zona que quedarà molt maco.
Vostè té uns problemes que veu des de la finestra, però la decisió es pren des de Madrid. No sembla fàcil ni coherent.
Fa anys que m’hi barallo amb aquests temes, he picat molta pedra i uns et diuen una cosa, els altres una altra... És molt complicat i això que és un tema també de seguretat. Perquè darrere del passeig tenim la via del tren i la carretera, com passa a tot el Maresme. La sorra és un coixí per protegir totes aquestes infraestructures. Però no oblidem que una maresma és una zona pantanosa, inundable. Moltes de les cases del poble estan fetes, no ara, sinó segles enrere, en zones que no eren en terreny sòlid. Vull dir que el mar ens està guanyant terreny, sí, però nosaltres ja fa molt de temps també hem guanyat terreny al mar.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.