Susqueda: apareix una beina en un punt clau

Troballa que podria ser rellevant en el cas del doble crim del pantà de Susqueda. Uns rastrejadors que inspeccionaven la zona amb detectors de metalls han trobat una beina que era colgada de fullaraca i terra a la zona del baixant de la font del Borni, concretament al replà on Bartomeu Soler, l’eremita que vivia a la barraca vora el pantà, aparcava el seu cotxe. Tan bon punt van fer la troballa, els rastrejadors, entre ells l’home que va entregar les peces de caiac i l’inflador trobats en aquella mateixa zona, van alertar els Mossos de la unitat central de persones desaparegudes que porten la investigació del cas per si els podia resultar d’interès per a la investigació. El punt on va ser localitzada la beina coincideix amb el darrer lloc on l’informe de Google USA situa el telèfon d’una de les víctimes, Marc Hernández, justament al lloc on l’eremita deixava el seu cotxe, que en data del crim, el 24 d’agost del 2017, era un Peugeot 105, que després va canviar perquè l’hi havien danyat. Segons l’informe de Google, el telèfon de Marc Hernández era en aquest punt entre les 11.20 i les 11.26 h quan, segons la investigació, van petar els trets que haurien matat Marc Hernández i Paula Mas. L’hora es va establir a partir del testimoni d’uns senderistes que feien ruta més amunt, passant pel camí que mena a Sant Martí Sacalm.

La beina, que per ara els Mossos encara no han anat a recollir, és d’un projectil del 38, munició d’arma curta. Tot i que es desconeix el temps que pot fer que la beina fos on va ser trobada, la rellevància rau en el fet que és d’un calibre que es correspon amb el forat de bala que presentava el cadàver de Paula Mas, segons van concloure els experts de balística dels Mossos després d’un estudi molt complex que van efectuar amb els forenses. Com que en els cadàvers no s’hi va trobar cap projectil i tampoc s’ha localitzat l’arma del crim, el jutjat va encarregar un estudi per establir de quin tipus i de quin calibre podia ser l’arma homicida, i des de quina distància s’hauria disparat, a partir de les ferides d’entrada i sortida que tenia una de les víctimes, la noia. La pericial es va realitzar només amb l’anàlisi de la ferida de bala de la noia perquè no va ser possible, per l’estat del cos i el tipus de ferides, fer-la a partir del cadàver del noi. L’estudi es va portar a terme a partir de les fotografies i dades de l’autòpsia i múltiples proves de laboratori realitzades disparant diferents armes i municions a uns objectes d’os sintètic per comprovar en quins casos els forats d’entrada i sortida eren més semblants als reals. Després de nombroses proves, els pèrits van concloure que els orificis de la víctima són compatibles amb sis tipus d’armes de la família dels 9 mm (9 mm Makarov, 9 mm curt, 9 mm Luger, 9 mm llarg, 38 Special i 357 Magnum), la majoria utilitzats en armes curtes. Un ventall molt ampli que inclou les armes que utilitzen tots els cossos de seguretat i els membres de l’exèrcit, a part d’algun subfusell utilitzat en països de l’Europa de l’est. De manera que saber quina és l’arma homicida sense tenir-ne cap de sospitosa esdevé molt difícil. Ara tenen un possible element balístic amb possibilitats de ser estudiat pels experts de la policia científica.