Societat
Els veïns del carrer del Canigó de Badalona protesten: “Volem informació!”
D’un moment a l’altre, el 6 de febrer, van passar de tenir una vida normal i corrent a trobar-se amb un edifici sinistrat, tres vides perdudes i cinc edificis més desallotjats. Una inspecció a fons de 420 pisos dels carrers del Canigó, d’Ausiàs Marc i de Llefià ha obligat a fer apuntalaments a tots els blocs, al 75% dels pisos. S’ha d’anar bloc per bloc, fer un informe de cada un i veure quines obres calen, quin en seria el cost, quant de temps es trigaria a fer-les, com obtenir finançament i també com accedir a ajuts de les diferents administracions.
Dimecres, un dels blocs desallotjats, el del número 5. S’hi han instal·lat apuntalaments aeris. Ara, els treballs van cap al número 11 del carrer del Canigó. En aquest context, els veïns s’estan organitzant i han escollit un parell de representants de cada escala. Les pròximes accions són concentrar-se a la plaça de la Vila dimarts, dia 2, dia del ple municipal. Estan intentant aconseguir que els donin la paraula. Tres veïns, de tres escales diferents del carrer del Canigó, ens expliquen que el que més els inquieta, en general, és la falta d’informació.
Miguel Ángel Legaz és del número 11. En el seu cas, és llogater. Després de buscar i buscar, ha pogut trobar un pis a la vora, però més de 200 euros més car. Tot i tenir una feina, no li arriba i, per primera vegada a la vida, ha de recórrer als serveis socials per al menjar. El pis on viu ara l’ha pogut muntar mínimament gràcies a donacions. Com molts altres veïns, a ell i la seva parella els urgeix poder entrar al seu pis. El propietari ja els ha dit que els el guarda.
Per organitzar-se, els veïns tenen els seus xats de bloc i estan també en un altre xat, en què Florencia Badia, la regidora del districte, fa d’interlocutora. Miguel Ángel Legaz explica: “Preguntem i, al cap d’uns dies, ens diu que no ens pot dir res, perquè no sap res. Nosaltres ho tenim tot al pis, menys el que vam poder agafar per al nostre casament, al juny! Alguna cosa ha quedat dins, i no la podem agafar!”
I els pisos dels bancs?
Tenen el que duien i poc més. “Tres pantalons, tres o quatre dessuadores i roba interior, res més. I vam haver de trobar un pis que només tenia nevera i ens hem hagut de buscar la vida.” La gent ha anat trobant habitacions, diu. “Representava que ens havien d’ajudar a trobar recursos d’habitatge. Però si teníem feina i contracte, res. Ho entenc, que s’atengui la gent més vulnerable, però jo he de demanar diners a la família per pagar el lloguer. Si cobro 1.000 euros i me’n costa 800! Vaig estar-me a casa de ma germana, a terra amb una màrfega. Però no m’hi podia quedar! Dues setmanes allà i dues a casa de la tia de la meva parella.” La parella s’està a casa dels pares. I ell està pendent de la supervivència diària i del futur. “El problema és la desinformació. Què fem? Cap on hem de tirar? És normal que escriguis a la regidora i et deixi en vist? És com si ja ens haguessin oblidat. Li hem preguntat a l’alcalde [Xavier García Albiol] pels pisos buits de bancs i ens diu que a Badalona no n’hi cap.”
LES FRASES
“Ens van dir que no parléssim amb els mitjans”
“Una noia del segon ha marxat a Girona amb el seu fill, perquè allà és on ha trobat el més barat per viure. I l’han feta fora de la feina!”, explica un veí. Poc es parla de les dificultats. David Enri és propietari, al número 7, també desallotjat, on no podran tornar encara que es faci un apuntalament especial, perquè abans s’ha de treballar en l’estructura. Novament, posa l’accent en la informació. “Jo vaig ser qui va donar l’alarma per una esquerda al sostre. Cinc minuts després, els Bombers ja hi havien passat i donat el vistiplau. És casa dels meus sogres, i han hagut de marxar al poble, a 250 quilòmetres, a la Franja.” Planteja fins a quin punt es pot tenir els veïns en pisos apuntalats. “He demanat que donin per escrit que sí que és segur. De veu, et diuen que sí, però ningú no està disposat a posar-ho per escrit. L’Ajuntament es vol treure el problema de sobre. Apuntalar i tots dins. Al bloc del número 7 no podrà ser, perquè l’estructura està danyada. S’ha de fer una obra que no sabem en què consistirà ni quant costarà. Tot està en l’aire, en el mateix punt que el 14 de febrer, quan ens van desallotjar de l’edifici. El dia que l’alcalde ens va dir que caldria fer unes «petites obres no gaire costoses». I, al cap de dos dies, els arquitectes deien que costaria 400.000 euros! Després, desallotgen l’11, el 5... I s’atura tot. I no se sap res. Els qui en parlem, també amb la premsa, ens trobem gent en contra, perquè ens van dir que no parléssim amb els mitjans, que ho tergiversarien. Hi ha veïns que pensen que si parlem l’Ajuntament ja no ens ajudarà: que no s’enfadin!”
La Susana és del bloc del número 15. Al seu edifici, hi ha cinc pisos amb apuntalament. “La informació és escassa i la poca que tenim és perquè hem fet pinya i ens sentim involucrats. Avui, tu, demà, jo. No sabem què pot passar. El canal informatiu a través de Whatsapp falla. La informació és bastant nul·la. Pots entendre el caos del dia 6, quan va caure l’edifici. Tots estàvem consternats. Però després, ja no s’entén.”
