Cinema
Éric Besnard
Director de cinema
“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”
El director de ‘Delicioso’ ha estrenat el film ‘Las cosas senzillas’, protagonitzat per Lambert Wilson i Grégory Gadebois
“El que vull mostrar és que les coses es tornen molt més senzilles quan un accepta mostrar-se tal com és i confiar en l’altre”
Quan faig cinema és perquè la gent se senti millor, almenys just després de veure la pel·lícula
Dos anys després de Delicioso, un viatge culinari ambientat a la França del 1789, el director Éric Besnard (França, 1964) estrena una pel·lícula ben diferent, però que comparteix protagonista: l’actor Grégory Gabedois. Ambientada en l’actualitat, en un paratge idíl·lic dels Alps, Las cosas sencillas creua els destins de dos personatges aparentment antagònics: una mena d’Elon Musk a la francesa (Lambert Wilson) i un home que ha renunciat a tot per viure en una cabana enmig dels boscos d’alta muntanya (Gabedois).
Diu que s’inspira en John Ford.
Podríem dir que soc una persona molt fordiana. Las cosas sencillas, Delicioso i una altra pel·lícula que s’estrenarà aviat, Louise Violet, podríem dir que segueixen els codis dels westerns. Els personatges expliquen la història, són el més important de la pel·lícula. La clau és la trobada que es produeix entre els diferents personatges que estan dins d’un context més gran.
La idea del guió va sorgir durant el confinament. Com l’ha influït, la pandèmia?
Quan va començar el confinament estava escrivint un altre guió. Després d’una setmana tancat, vaig sortir per comprar menjar i vaig passejar pels carrers buits de París. Quan caminava per la vorera vaig veure una senyora que caminava en sentit contrari i, en acostar-se a una distància de 10 metres, es va aturar i va canviar de vorera. Era evident que tenia por de mi. Llavors vaig tornar a casa i vaig dir als productors de la pel·lícula que necessitava un mes per reflexionar sobre aquesta experiència que acabava de viure. I vaig pensar que seria interessant parlar d’això, de què passa quan dues persones que no es coneixen es troben i comencen a interessar-se l’una per l’altra.
Una periodista pregunta al personatge de Lambert Wilson si és feliç. És la gran pregunta?
Jo penso que és la qüestió fonamental, però alhora és una pregunta molt quotidiana. Hem de començar a fer-nos aquesta pregunta, però sabent que és perillosa. Quan faig cinema és perquè la gent se senti millor, almenys just després de veure la pel·lícula. Sé que és una felicitat que no durarà, però espero que la gent se senti bé una estona. En la vida és molt important ser eficaç, avançar, millorar, progressar, però també és important aixecar el cap i aturar-se. I crec que demanar-nos si som feliços és una pregunta que tothom s’hauria de fer cada dia quan s’aixeca.
En el film es diu que el món va molt ràpid i cada vegada es pensa menys. Ho pensa?
Sí, però la pregunta requeriria una resposta molt llarga i complicada. La veritat és que vivim molt ràpid i les xarxes socials no ajuden, encara ens fan córrer més. Ha esdevingut molt complicat pensar. El fet de reaccionar amb una idea o un comentari no és pensar. Hem caigut en una mena d’època d’histerisme col·lectiu i cadascú de nosaltres el que fem és reaccionar, però no parem a pensar. La racionalitat es basa a compartir idees i, a partir d’aquestes idees existents, crear idees noves. Però tot va tan ràpid que agafem el mòbil i hem de respondre 20 correus i 40 missatges. Jo als meus fills els dic que treguin el telèfon a l’habitació i que després ja respondran tots aquests missatges. M’agrada dedicar un temps a escriure cada dia, però si tingués el telèfon al costat no podria avançar.
Per què buscava aquesta senzillesa, aquesta simplicitat?
No crec que els protagonistes siguin persones senzilles, la veritat. El títol és Las cosas sencillas, però la història és complicada, i els protagonistes també ho són. Són personatges que estan bloquejats, que porten les màscares, i jo el que vull demostrar és que les coses es tornen molt més senzilles quan un accepta mostrar-se tal com és, desvelar el que té a dins i fer confiança a l’altre.
Per què ha volgut repetir Grégory Gadebois, que ja protagonitzava ‘Delicioso’?
Doncs ja he fet una altra pel·lícula amb ell i en faré una quarta. Recorda que John Ford va fer 14 pel·lícules per a John Wayne, i Scorsese, 11 amb Robert de Niro. Vaig escriure el film per a Grégory Gadebois, clarament. No sabia qui faria l’altre paper. Quan vaig proposar fer la pel·lícula a Lambert Wilson, vaig transformar el personatge per adaptar-lo a la meva visió d’aquest actor. Abans de llegir el guió, ell em va dir: “Segur que m’agradarà, perquè em proposes treballar amb el més gran actor francès.”
Els dos protagonistes estan inspirats en personatges reals?
Sí, de ben segur. Podria respondre Elon Musk, però, en realitat, crec que els dos personatges són dues fases de cada un de nosaltres. D’una banda, el que vol ser eficaç, reconegut, ràpid, tenir suport en el seu treball, fer-ho el millor possible. I, d’una altra banda, el que no vol que l’emboliquin, que el deixin sol, el que vol observar com corre l’aigua del riu, gaudir de la bellesa del món. Tots estem una miqueta entre els dos extrems i la pel·lícula relata la trobada entre aquestes dues fases que tenim tots.
Related news
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.