Els aliats de Biden a la diàspora

Si no passa res d’extraordinari, si cap dels múltiples fronts judicials en què està immers el líder del Partit Republicà dels Estats Units ho impedeix o no hi ha un gir d’última hora, Joe Biden i Donald Trump tornaran a enfrontar-se en les eleccions presidencials del 2024, tal com van fer en les del 2020. Des d’aleshores, han passat moltes coses i dues de destacades: Trump ha estat acusat d’instigar l’assalt al Capitoli del gener del 2021 i Biden ha perdut bona part del poder que tenia al Congrés a mans dels republicans.

Tot i això, la cursa per la Casa Blanca del novembre vinent es presenta ajustadíssima. Cap dels dos candidats surt com a favorit. L’actual president té en contra el desgast de quatre anys al poder i l’estigma de la seva avançada edat, fet que no penalitza el seu oponent, que només és quatre anys més jove. L’expresident surt reforçat d’unes primàries en les quals no ha tingut rival, però és una incògnita si l’electorat conservador més moderat compartirà l’entusiasme dels seus milions de seguidors més abrandats amb un candidat tan radical.

Un cop més, com ha passat en la majoria de les darreres eleccions presidencials nord-americanes, cada vot compta per assolir la Casa Blanca i els equips de campanya dels dos partits i els seus militants en són molt conscients. A tots els estats i comtats dels Estats Units, però també a l’exterior, entre la nombrosa diàspora nord-americana que hi ha escampada per tot el món.

“És molt important que voti tothom. Molts nord-americans d’aquí diuen que no votaran perquè ja fa molt de temps que no viuen allà, però han de tenir present que les eleccions als Estats Units afecten tothom: en la guerra a Ucraïna, en el canvi climàtic… S’ha de votar.” Ho diu Elisabeth Breedlove, membre de Democrats Abroad, una secció del partit progressista nord-americà que té com a missió donar veu als demòcrates que viuen a l’estranger en la política nord-americana i, sobretot, mobilitzar el seu vot en les eleccions que es fan als Estats Units.

Oliver Kendall, un dels membres de Democrats Abroad que va participar en les primàries del superdimarts a Barcelona, recorda que els vots dels nord-americans a l’estranger han fet possible que els demòcrates mantinguin la majoria al Senat gràcies al congressista guanyat per Geòrgia. “No podem badar”, avisa. Kendall té encara molt presents les eleccions presidencials del 2016, que gairebé tothom donava per fet que guanyaria la demòcrata Hillary Clinton i que va acabar emportant-se Trump.

La incapacitat del Partit Republicà de trobar un candidat alternatiu a Trump i la llarga llista d’escàndols i d’embolics judicials de l’expresident haurien de jugar a favor de Biden, però els militants demòcrates es queixen que els mitjans de comunicació nord-americans no tracten amb gens d’objectivitat els problemes dels dos candidats. “La premsa destaca coses negatives del president”, com ara els problemes del seu fill Hunter Biden, acusat d’evasió fiscal, “al mateix nivell que les coses negatives de Trump, que en té moltes més i protagonitzades per ell”, com l’acusació d’haver instigat l’assalt al Capitoli. “Els mitjans de comunicació dediquen el mateix espais als problemes dels dos candidats per compensar i perquè s’han de vendre diaris i, aleshores, es transmet la imatge que tots dos són iguals i això no és així”, denuncia Graul.

Un dels aspectes en els quals fan més èmfasi els mitjans de comunicació nord-americans i també els de la resta del món és en l’edat del president. Biden té ara 81 anys i en farà 82 al novembre. Només és quatre anys més gran que Trump, però transmet una imatge de més fragilitat que el líder republicà per la manera que té de moure’s i les ficades de peus a la galleda que fa sovint quan parla –una cosa que, de fet, l’ha acompanyat durant tota la seva carrera política.

“Trump transmet la sensació que és un home fort i molta gent admira això”, assenyala Graul sobre el posat enèrgic de l’expresident. En canvi –explica–, Biden té problemes d’artrosi i ha tartamudejat tota la vida, fet que perjudica la seva imatge de líder fort. “El president, però, no ha perdut facultats mentals” com molta gent creu, assegura la membre de Democrats Abroad Barcelona. “El mateix Kevin McCarthy [president de la Cambra de Representants, sota control republicà, fins a l’octubre passat] va reconèixer que Biden no ha perdut facultats a l’hora de negociar”, justament un dels seus punts forts en la seva dilatada carrera política.

Un dels principals problemes que té Biden per guanyar la reelecció és que l’opinió pública no té la percepció que hagi fet una gran obra de transformació del país. De fet, el sistema polític nord-americà, amb els seus checks and balances (controls i equilibris), fa molt difícil que un govern, sigui del color que sigui, pugui fer grans canvis. Passa molt poques vegades que el partit del president tingui el control, a més de la Casa Blanca, de les dues cambres del Congrés i el Tribunal Suprem, les tres grans potes del país. Tot això, sense comptar el poder que també tenen els diferents estats, amb el seu poder legislatiu i els governadors.

Tot i això, els militants demòcrates defensen que Biden ha fet una gran tasca des que va arribar a la Casa Blanca. Lisa Berger, de Democrats Abroad Barcelona, recorda, per exemple, l’eficàcia amb què el president va gestionar la vacunació per a la pandèmia de la covid-19 als Estats Units, les inversions històriques que s’han fet en infraestructures i en energies renovables i algunes limitacions –poques– a la tinença d’algun tipus d’armes de foc, entre altres coses.

La seva missió ara és transmetre aquest missatge als nord-americans de la diàspora i, tan important com això, ajudar-los a registrar-se i a votar en el complex sistema nord-americà, en què cada estat té les seves pròpies regles. Ve d’un vot.