La legislatura estroncada

Ho ha trastocat tot. El rebuig del Parlament a tramitar el pressupost de la Generalitat del 2024, tot just avui fa una setmana, no només ha arrencat de soca-rel la possibilitat d’aprovar uns comptes expansius per la bona evolució de l’economia, que preveien notables augments en moltes partides socials o d’inversions, sinó que també ha precipitat la convocatòria avançada d’eleccions catalanes per al 12 de maig. Ha estroncat, així, un final de legislatura en què quedaven encara una munió de qüestions del pla de govern per completar, i de retruc probablement congelarà, assolida la llei d’amnistia, un altre seguit de negociacions de màxima rellevància política que hi havia pendents d’afrontar amb La Moncloa. Negociacions que en alguns casos, si el PSC assoleix el govern, serà molt difícil, per no dir del tot impossible, ja ni tan sols que comencin mai, com la d’un referèndum d’autodeterminació.

El president Pere Aragonès, que fins a la vigília pràcticament havia repetit que volia esgotar el mandat fins al febrer del 2025, va anar madurant en els dies previs al no del Parlament la possibilitat d’avançar els comicis en veure l’enrocament dels comuns per aprovar uns comptes que ja es veia també pràcticament impossible que Junts, molt instal·lat en el rol d’oposició, avalés de cap manera, tot i que els uns i els altres sempre hi van mantenir la porta oberta de cara a la galeria. L’executiu, ja en una precària estabilitat de 33 diputats de 135 des que els seus socis el van abandonar la tardor del 2022, havia pogut anar tirant endavant gràcies a l’aprovació del pressupost del 2023 amb el PSC i els comuns, que li va donar aire, però ara, ja sense ni tan sols uns comptes sobre els quals poder seguir edificant l’obra de govern, havia esgotat tot el crèdit. O almenys així ho va entendre el president, que, fent també els seus càlculs electorals, va decidir no allargar l’agonia ni un dia més i anar a eleccions immediatament.

La publicació ahir al DOGC del decret de convocatòria dissol el Parlament i posa oficialment data de caducitat al govern. A priori això no ha d’afectar a grans trets el funcionament habitual de l’administració, que d’entrada només queda limitat perquè, en endinsar-se oficialment en període electoral, es prohibeix per exemple que es puguin celebrar inauguracions o actes de balanç de legislatura, més enllà de les activitats que ja es fan ordinàriament cada any. Els consellers i departaments, doncs, poden seguir treballant internament amb certa normalitat, però a ningú se li escapa que en aquests casos l’activitat sol baixar de manera important.

D’entrada, perquè és un govern del tot provisional, i ja no té ni la mateixa força política per endegar actuacions noves que poden quedar en res a curt termini, una constatació que va en paral·lel al fet que la majoria de consellers i alts càrrecs s’aniran focalitzant les properes setmanes a preparar la campanya electoral, tasca que compaginaran amb la gestió del dia a dia ordinari i el tancament de les carpetes de govern que ja tinguessin més avançades. En el primer cas, òbviament, hi trobarem com a patates calentes la lluita contra la sequera, que continuarà amb tota la maquinària administrativa implicada –demà mateix hi ha una nova comissió interdepartamental–, però també les protestes del primer sector o la sobrevinguda crisi amb els funcionaris de presons arran de l’assassinat d’una cuinera a Mas d’Enric. Com a exemple de carpetes que culminaran, hi trobem l’Estatut de Municipis Rurals, un text que ja té pràcticament enllestida la tramitació interna i previsiblement l’aprovarà el Consell Executiu les properes setmanes. Això sí, no passarà d’aquí, ja que no podrà iniciar llavors encara el tràmit parlamentari que vindria a continuació per a l’aprovació definitiva, que haurà d’esperar a la següent legislatura.

De fet, en no haver-hi pressupost, el govern tampoc no pot endegar ara cap actuació nova, i només podrà donar continuïtat al llarg d’enguany com a molt a actuacions ja iniciades el 2023 que per tant ja figuraven en alguna partida del pressupost prorrogat. Fonts de l’executiu, això sí, confirmen que s’estan estudiant aquests dies fil per randa els comptes tombats del 2024 per veure què es pot rescatar per via de decret llei a través d’un suplement de crèdit, per dur-ho a l’aprovació de la Diputació Permanent del Parlament. Ahir mateix ho va explicar la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix: “Tenim l’agenda plena de reunions per concretar partida a partida amb cada Departament, per veure a quines qüestions es pot donar cobertura i a quines no... Farem tot el que podrem, i no serà tot el que podríem.” “Estan mirant molt bé la lletra petita, hi ha moltes casuístiques i cal veure què es podrà recuperar”, certifiquen altres fonts de Palau. En aquest cas, citen l’exemple de l’augment general del 2% del salari als funcionaris, que com que ve marcat per l’Estat possiblement es trobarà la manera d’implementar-se. En canvi, l’increment de sou pactat amb els mestres ja serà molt més difícil. I també es descarta ja una altra mesura estel·lar de la llei d’acompanyament dels comptes, la rebaixa d’un punt en l’IRPF en les rendes inferiors als 35.000 euros anuals.

El que és cert, en tot cas, és que, més enllà de les accions pressupostades, en quedaran pel camí moltes altres incloses en el pla de govern. En concret, aproximadament un terç del total, ja que es calcula que ja s’havien implementat uns dos terços de les mesures emmarcades en les quatre grans “transformacions republicanes” que es van prometre a principi de legislatura. Per exemple, quedarà en el tinter l’aprovació del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (Plater), que havia de ser l’eina de planificació definitiva per posar ordre a l’extensió dels aerogeneradors eòlics i les plaques solars arreu del país. També la implementació d’una renda bàsica universal, que ja va quedar bloquejada l’any passat pel Parlament, i la culminació dels processos d’estabilització de funcionaris, que malgrat això l’executiu pensa deixar per sota del 8% a final d’any.

La llista de temes pendents, molts lligats a la manca de pressupost, és inacabable i afecta tots els departaments: el reforç de l’atenció primària, de la salut mental i de l’educació inclusiva; inversions en la modernització de regadius, en plaques fotovoltaiques als edificis públics, a l’L9 del metro i la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona; les polítiques per al Tercer Sector com ara l’augment de places residencials, per a la igualtat de gènere, per al foment de les exportacions i per a l’ajust de la formació professional; el pla per desplegar el català a la universitat i seguir abaixant matrícules, la incorporació de nous agents i la compra de vehicles per a mossos i bombers; la inversió en equipaments judicials i penitenciaris, així com en hospitals com ara els del Mar de Barcelona i Joan XXIII de Tarragona; el fons de transició nuclear per ajudar les àrees del voltant de les centrals a diversificar l’economia; el desplegament de la llei de la ciència; el reforç de l’audiovisual i de les polítiques culturals...