Canvi Climàtic
El 2023 va ser el més càlid dels últims 174 anys
Tot els indicadors del canvi climàtic assoleixen nivells sense precedents a l’últim informe de l’OMM sobre l’estat del clima
L’ONU alerta que el planeta està “al límit” i demana una “acció climàtica radical” per fer front a la crisi climàtica
Confirmat. El 2023 ha estat l’any més càlid dels últims 174 en què es tenen registres d’observacions i la previsió és que el 2024 sigui encara més càlid.
L’últim informe sobre l’estat del clima de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) constata que la temperatura mitjana mundial ha superat per 1,45 ºC els nivells preindustrials de 1850-1900, amb un marge d’incertesa de ± 0,12 ºC . La xifra supera amb escreix la de l’any més càlid anterior, que va ser de 27 ± 0,13 °C el 2020 i trenca el rècord del 2016, quan va ser de més 1,29 ± 0,12 °C respecte els valors preindustrials.
“Mai no hem estat tan a prop, encara que sigui de manera temporal, del límit inferior dels 1,5 ºC [sobre els nivells preindustrials] de l’Acord de París sobre el canvi climàtic”, ha assenyalat la secretària general de l’agència meteorològica de l’ONU, Celeste Saulo.
Cadascun dels mesos compresos entre juny i desembre ha estat el més càlid mai registrat. Destaca el mes de setembre de 2023, que va superar per gairebé una dècima l’anterior màxim mundial per a la mateixa època de l’any (0,46 ºC a 0,54 ºC).
El de 2014 a 2023 també ha estat el decenni més càlid, amb una temperatura mundial mitjana 1,20 ± 0,12 °C més alta respecte de la mitjana de 1850-1900.
Segons l’informe, publicat coincidint amb el Dia Meteorològic Mundial, tot els indicadors climàtics han batut rècords i en alguns casos han registrat magnituds inaudites, com els nivells de gasos d’efecte hivernacle, les temperatures en superfície, la calor i l’acidificació dels oceans, l’augment del nivell del mar, la reducció dels casquets polars i el retrocés de les glaceres.
Clima extrem
L’estudi corrobora les dades que la mateixa agència científica de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) ja va anunciar el passat gener, quan va constatar que el 2023 apareixia com el període més calorós als sis conjunts de dades utilitzats.
L’OMM alerta que els fenòmens meteorològics extrems com les onades de calor, les inundacions, les sequeres, els incendis forestals i la intensificació dels ciclons tropicals han afectat directament milions de persones i han provocat pèrdues econòmiques valorades en milers de milions de dòlars.
Però Saulo, ha advertit que “el canvi climàtic va molt més enllà de les temperatures”. I és que la crisi climàtica afecta ecosistemes i sistemes d’alimentació vitals per a la humanitat i està “estretament interrelacionada amb la crisi de desigualtat, com testimonien l’augment de la inseguretat alimentària i els desplaçaments de població”, ha alertat Saulo. Segons el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU, la xifra de persones que pateixen inseguretat alimentària aguda a tot el món s’ha més que duplicat, des de 149 milions de persones abans de la pandèmia de Covid-19 a 333 milions el 2023.
Situació “límit”
“La Terra està fent una crida d’auxili. L’últim informe de l’Estat del Clima Global mostra un planeta al límit”, ha afirmat el secretari general de l’ONU, António Guterres, durant la presentació de l’informe. “I els canvis no paren d’accelerar-se”, ha afegit.
És per això que ha fet una crida a combatre “la velocitat del canvi climàtic amb una acció climàtica radical”. Guterres ha instat els països a accelerar el final de l’era dels combustibles fòssils impulsant la transició energètica, establint plans climàtics nacionals que completin el conjunt de les seves economies abans de 2025 i finançant la protecció climàtica dels països en desenvolupament. “Encara som a temps de llançar un salvavides a la gent i al planeta,i els líders han de donar un pas i actuar ja”, ha reclamat.
L’OMM concreta que la inversió global relacionada amb el clima s’hauria d’elevar fins als 9 bilions de dòlars anuals el 2030 i 10 bilions més fins al 2050. L’organització avisa que el cost de no actuar seria “encara més elevat”, al voltant dels 1.266 bilions de dòlars.
La publicació de l’informe arriba pocs dies abans de la Reunió Ministerial sobre el Clima dels propers 21 i 22 de març a Copenhaguen.
