llengua
El català torna a l’agenda europea
La proposta d’oficialitat estarà avui sobre la taula dels ministres d’Afers Exteriors però no s’espera cap votació
El comitè de peticions del Parlament Europeu vota l’informe que qüestiona la immersió lingüística i demana un tracte “equivalent” del castellà i el català
El català torna a estar avui sota el focus a dues institucions europees, el Consell de la UE i l’Eurocambra. L’oficialitat del català a la UE està de nou sobre la taula en la reunió dels ministres d’Afers Europeus, tot i que no s’espera que hi hagi cap votació. La recuperació del català a les trobades de ministres es limita en aquesta reunió a ser un “punt d’informació” en què l’executiu espanyol exposarà els arguments legals i polítics recollits en un memoràndum que ha fet arribar a les capitals.
Avui també, el comitè de Peticions de l’Eurocambra ha votat a favor de l’informe que posa en dubte el model d’immersió lingüística a Catalunya, un document que és el resultat de la missió que van fer diversos eurodiputats -la majoria conservadors i d’ultradreta- a Catalunya el desembre passat. En el text aprovat avui, els membres del comitè expressen la seva “preocupació” per les “serioses disfuncions” que genera el model d’escola català pels alumnes que tenen el castellà com a llengua materna i demanen un tracte “equivalent” del català i el castellà.
L’informe, la petició del qual es va obrir l’any 2017 arran d’una queixa de l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), ha tirat endavant amb els vots dels conservadors i la ultradreta tot i el boicot de les formacions progressistes, que han qualificat de “partidista” el text final.
L’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, ha criticat novament l’ús “partidista” per part de la dreta i l’extrema dreta del comitè de Peticions del Parlament Europeu i ha qualificat de “pantomima” el document -elaborat per eurodiputats conservadors i ultranacionalistes. Riba ha recordat que la Unió Europea “no té competències en matèria educativa i lingüística”.
El document sobre l’oficialitat del català que presenta avui l’estat espanyol a la reunió de ministres de la UE defensa que és “perfectament viable” tenir legislacions autonòmiques i locals que s’adopten en llengües cooficials “encara que no siguin les llengües pròpies de la Constitució” i que no cal que siguin “llengües dels tractats” per ser reconegudes com a oficials a la UE.
“Sòlides i legítimes”
El ministre d’Assumptes Exteriors, José Manuel Albares havia insistit que es tracta d’un document amb propostes “sòlides i legítimes” i que per tant ja no tindran cabuda argumentes com que es necessita més temps de reflexió. El memoràndum recorda que la UE ha de “respectar la identitat nacional dels estats membre” i que, en el cas d’Espanya, això inclou “la diversitat lingüística”. “El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històries, un gran nombre de parlants i un lloc en la nostra Constitució”. En aquest sentit, l’executiu espanyol afirma que les autoritats públiques tenen l’obligació de “protegir els drets lingüístics” dels seus ciutadans i que això “s’estén a totes les esferes, també a l’europea”.
Amb la petició del govern espanyol per incloure la qüestió en aquesta reunió, l’oficialitat de les tres llengües està per primer cop en l’agenda dels ministres europeus sota presidència belga del Consell de la UE. La qüestió va estar en l’agenda de totes les reunions en presidència espanyola, però havia caigut des que Bèlgica havia pres el relleu al capdavant de la institució, principalment per la manca d’avenços en els informes demanats pels socis comunitaris sobre l’impacte legal, polític i econòmic de l’oficialitat.
El ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha assegurat aquest dimarts que la “principal preocupació” del seu país sobre l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la UE són les “repercussions” que pugui tenir en les seves llengües minoritàries. A l’arribada a la reunió de ministres a Brussel·les, Adlercreutz ha assegurat que la principal preocupació de Finlàndia és “cap a on pot conduir” la possible oficialitat de les tres llengües. Al seu torn, la ministra romanesa, Daniela Grigore, ha dit que el seu país dona suport a l’oficialitat perquè entén que és “molt important” per al govern espanyol.
per la seva part, el govern espanyol ha responsabilitzat el PP del bloqueig en l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la UE. A l’arribada a la reunió de ministres d’Afers Europeus en la qual l’executiu espanyol exposarà arguments polítics i legals per a l’oficialitat de les tres llengües, el secretari d’estat per a la UE, Fernando Sampedro, ha dit que el fet que el PP rebutgi donar suport a aquesta iniciativa fa que països governats per populars no li donin suport. Davant “resistències polítiques” d’alguns socis, el secretari d’estat per a la UE ha defensat que l’executiu espanyol no abandonarà la petició d’oficialitat i ha dit que reivindicarà davant els socis europeus que “respon a la identitat nacional d’Espanya”.