Brussel·les cerca evitar desinformació amb intel·ligència artificial abans de les eleccions

La Comissió Europea (CE) ha sol·licitat informació a les principals xarxes socials i motors de cerca d’Internet que operen a la Unió Europea (UE) sobre els riscos de la intel·ligència artificial (IA) per als processos electorals.

A les portes de la campanya dels comicis europeus del proper 9 de juny, Brussel·les vol evitar que proliferi la desinformació basada en eines d’IA generativa. Aquests programaris són capaços de crear fotografies i vídeos falsos, recreant la imatge o la veu de personalitats públics, com polítics.

És per això que, emparant-se en la Llei Europea de Serveis Digitals, l’executiu europeu, l’executiu ha enviat requeriments al les xarxes socials Facebook, Instagram, Instagram, Snapchat, TikTok, Youtube i X (abans Twitter) i als motors de cerca Google Search i Instagram.

La CE els demana que expliquin quines mesures apliquen per mitigar els riscos associats tant als continguts creats per IA generativa com a la seva difusió en els seus serveis. En un comunicat difós aquest dijous, Brussel·les esmenta les anomenades “al·lucinacions –on la IA proporciona informació falsa–, la difusió viral de deepfakes –hipertrucatge o permutació intel·ligent de rostres– i la manipulació automatitzada de serveis que poden enganyar els votants.

Segons fonts comunitàries citades per l’agència Efe, preocupa el “gran impacte” d’aquestes manipulacions distribuïdes a través de les xarxes socials i els cercadors d’Internet durant la precampanya i campanya de les eleccions al Parlament Europeu.

La Comissió també demana a les plataformes “informació i documents interns sobre les avaluacions de riscos i les mesures de mitigació” vinculades a l’impacte de la IA generativa en els processos electorals, la difusió de continguts il·legals, la protecció dels drets fonamentals, la violència masclista, la protecció de menors i el benestar mental.

Les empreses requerides han de proporcionar la informació sol·licitada abans del proper 5 d’abril per a les qüestions relatives al procés electoral europeu i del 26 d’abril per a la resta de preguntes.

La sol·licitud d’informació és una actuació d’investigació que no prejutja els possibles propers passos que la Comissió pugui decidir adoptar en base a les respostes. Brussel·les ha advertit les plataformes que si no responen a la petició les pot instar a aportar la informació, i en aquest cas, la manca de resposta en el termini establert pot comportar sancions econòmiques.