Allarguen la votació de les generals fins a la mitjanit per frenar l’alta abstenció

L’Iran ha tancat aquesta mitjanit (hora local) els col·legis electorals després de 16 hores i tres extensions del termini per votar per remuntar la baixa participació. Deu hores després de l’obertura dels col·legis, la participació era només del 27% i, a Teheran, del 12% vuit hores després.

El líder suprem de l’Iran, Ali Khmenei, ha fet una crida a votar en les eleccions parlamentàries d’aquest divendres per “decebre els enemics”, en els primers comicis que es fan al país des de les protestes desfermades per la mort de la jove kurda Jina Amini el 2022 a mans de la policia de la moral per no dur ben posat el vel islàmic.

“Molta gent arreu del món, ja siguin persones normals o polítics i autoritats, han posat els ulls sobre l’Iran, sobre vosaltres, per veure què feu en aquestes eleccions”, ha dit Khamenei en un missatge dirigit als iranians després de votar tot just s’han obert els col·legis electorals. “Feu els nostres amics feliços i decebeu els nostres enemics. Si us plau, voteu”, ha dit el religiós, que els darrers dies ha apel·lat en diverses ocasions als iranians a votar atesa la indiferència popular.

Uns 60.000 col·legis electorals han obert a les vuit del matí (hora local) i han romàs oberts setze hores a tot el país, on hi havia cridats a les urnes més de 61 milions de persones, segons ha informat l’agència oficial IRNA.

Prop de 15.200 candidats –1.713 dels quals dones– competeixen pels 290 escons del Parlament, mentre que 144 clergues es presenten als 88 llocs de l’Assemblea d’Experts, òrgan que tria el líder suprem de la República Islàmica en cas de vacant. Aquest organisme es tria cada vuit anys i el resultant d’aquestes eleccions podria tenir una gran importància en el futur de la República Islàmica, atesa l’elevada edat de Khamenei, de 84 anys.

Els comicis arriben dominats pel bloc conservador, que ara compta amb majoria parlamentària, després de la desqualificació de nombrosos candidats reformistes, que han posat en dubte la llibertat de les eleccions i, en alguns casos, han fet crides a boicotejar el procés.

El procés electoral està marcat per una certa indiferència i apatia entre l’electorat a causa de la mala situació econòmica del país, la desqualificació de nombrosos candidats reformistes i el desencís polític, que es va accentuar arran de les protestes que hi va haver per la mort d’Amini. Durant molts mesos, joves iranians van protestar als carrers del país al crit de “dona, vida, llibertat” i van demanar llibertats i la fi de la República Islàmica, en unes protestes que es van acabar després de la mort d’uns 500 manifestants a mans de les forces de seguretat.

Les enquestes situen la participació entre un 30% i un 41%, en comparació amb les legislatives de 2020 en les quals va votar un 42%, el nivell més baix en la història de la República Islàmica.

Centenars d’activistes, polítics, associacions d’estudiants i professors han fet una crida al boicot, una actitud que la premi Nobel de la Pau Narges Mohammadi, considera “una obligació moral per als iranians que estimen la llibertat i busquen la justícia”.