De la DUI d’Ábalos a l’amnistia
L’exministre no va al ple després de l’adeu al PSOE i la foto de seure al Grup Mixt al Congrés distraurà de la llei
“Estem en un moment important de la legislatura. Esperem que al final hi hagi acord”, diu Puigdemont
Neixen les comissions d’investigació del 17-A, de l’operació Catalunya i de Pegasus. ERC i Junts hi volen jutges
Que un polític no parli igual en públic que en privat i que per això existeixi l’off the record pot ruboritzar els més ingenus, però a vegades el discurs públic i l’íntim conflueixen en un actor i aleshores ser al lloc dels fets regala espectacles d’autenticitat excepcional com el de José Luis Ábalos dimarts a la sala de premsa del Congrés. En la mateixa sala on Pedro Sánchez va saber plorar i també deixar l’escó un dissabte 29 d’octubre del 2016, Ábalos –el lloc triat era el missatge– va esbossar una llàgrima i es va aferrar a l’escó. “Sé el que és un empestat polític”, va sentenciar qui, com a secretari d’organització del PSOE del juny del 2017 al juliol del 2021, ha administrat cicutes tan amargants com la que degusta ara al partit on milita des del 1981. “Seria un bon dia per aprovar la llei d’amnistia d’una tirada”, es fantasiejava irònicament en cercles socialistes ahir al pati del Congrés com si la gira d’entrevistes d’Ábalos fos un moment ideal de distracció. Si bé Ábalos va preferir ahir deixar el seu escó buit –la nova butaca que li toca al costat de Ione Belarra i a la fila on hi ha els republicans Inés Granollers, Francesc-Marc Álvaro i Pilar Vallugera era respectada com si fos el tron reservat a un rebel–, la fotografia pendent d’un exministre al Grup Mixt tindrà la virtut per al PSOE de distreure l’atenció de la llei d’amnistia, que la setmana que ve viu el tràmit decisiu per tenir el dictamen final. Si és cert –com va escriure Agustí Calvet, Gaziel– que les guerres són com les simfonies i no se’n poden escoltar dues alhora, el públic de la Villa y corte només té orelles ara per a una sèrie i és la del cas Koldo i el dia a dia d’Ábalos en rebel·lia amb els seus, i això obre als negociadors la possibilitat d’afinar el text i acostar posicions entre bambolines sabent que ja no són l’espectacle principal de la cartellera.
L’absència d’Ábalos al nou escó i la seva veu omnipresent en entrevistes –“perdó, és que he deixat la casa tancada i intenten entrar-hi, i li he de dir a la pobra persona on li he deixat la clau, són coses de la infraestructura domèstica que formen part de la vida”, va dir en antena amb el mòbil a la mà en plena entrevista amb Carlos Alsina a Onda Cero qui ja no té filtres entre el públic i el privat– convertien la sessió de control al Congrés en un ring del i tu més sobre corrupció del PSOE i el PP. “Senyor Sánchez, sense embuts: vostè ho sabia i ho va tapar. Vostè ho sabia des de fa almenys tres anys i va destituir Ábalos pel que li van dir que passava al ministeri però alhora va aforar Ábalos pel que sabia que passava al PSOE”, etzibava Alberto Núñez Feijóo (PP).
Quan va fulminar Ábalos a Transports el 2021, Sánchez no va explicar-ne el perquè, però la decisió va anar acompanyada de filtracions de La Moncloa i de Paradores –presidit llavors per Óscar López, que tot seguit ascendiria a cap de gabinet de La Moncloa en el lloc d’Iván Redondo– a digitals ultradretans sobre l’“obscura doble vida” d’Ábalos i l’eventualitat d’un vídeo que mai ha aparegut. Així que Feijóo atacava el moll de l’os de la relació de Sánchez i l’antic fidel escuder quan aquest aireja que no ha rebut ni un missatge de WhatsApp del president en tota la crisi. “Per ser creïble en el seu paper de Torquemada vostè i el PP haurien de tenir un altre currículum”, rebatia Sánchez a Feijóo. En el fang del i tu més, però, qui es va encoratjar va ser el ministre de Transports, Óscar Puente. “Tenen la tesi que jo havia de saber què passava al ministeri des de fa quatre anys i que el govern havia de saber què feia l’assessor d’un ministre. Seguint la tesi: com és possible que vostès al PP no sabessin què feia el seu comptable durant dècades? I això que els ficava un sobre ple de diners sota el coixí cada mes! [...] Des de l’època en què Ana Mato va trobar un Jaguar al garatge i no sabia d’on venia, vostès han fet un autèntic recital de no veure, no escoltar i no voler saber”, va dir Puente tot aixecant la moral dels escons tristos del PSOE.
Gavín i Salvador, eclipsats
El vendaval d’Ábalos i l’assessor Koldo García –que de ser porter de discoteca i de l’estadi de l’Osasuna va passar a xofer, escorta i conseller de Renfe– no només distreu de l’amnistia. Isidre Gavín (Junts) va fiscalitzar Puente per la inversió pendent a Rodalies i el seu traspàs demorat davant un ministre que li demanava “no fer demagògia amb les incidències ferroviàries”. Jordi Salvador (ERC) va burxar Félix Bolaños (Presidència i Justícia) pel baix preu de l’acomiadament improcedent a l’Estat espanyol i aquest li va negar “cap interferència” seva en la denúncia de la UGT davant el Comitè Europeu de Drets Socials. Però ahir els diputats de Junts i ERC, sempre distants, coincidien en el desconsol de no tastar la notorietat i de veure sepultat qualsevol tema d’interès social. I el mateix li succeïa a Nacho Martín Blanco (PP), eclipsat tot i anticipar al Congrés la paradoxa que Ábalos ho contraprogrami tot. “Senyor Bolaños, vostè no està preocupat per la DUI que promouen al Parlament els seus socis sinó que ho està més per la DUI que va fer Ábalos i per les respostes que amenaça de donar pel cas Koldo”, va lamentar Martín Blanco tot fent l’espòiler del que ve. Fins i tot la constitució de les comissions d’investigació dels atemptats del 17-A del 2017, de l’operació Catalunya i de l’espionatge amb Pegasus i Candiru va arribar sense escàndol per part del PP i Vox a pesar que ERC i Junts van reiterar la determinació a citar jutges en actiu com a compareixents. “No ens tremolarà el pols a l’hora de posar noms a les llistes”, avisa Teresa Jordà (ERC). “Els jutges, la policia, les clavegueres de l’Estat han de corregir-se; tots els que van participar en els excessos com a mínim han de donar la cara”, sosté Eduard Pujol (Junts). Pel fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, “l’ordenament jurídic impedeix la citació de jutges i fiscals en una comissió parlamentària”, així que el torcebraç està servit.
A Brussel·les, on el sisme del cas Koldo té rèpliques perquè la trama de frau en les mascaretes es barreja amb fons europeus, Carles Puigdemont no ocultava que és conscient de la cruïlla del moment a sis dies del 7 de març, que és la data límit perquè la comissió de Justícia del Congrés debati i aprovi el dictamen final de la llei d’amnistia. “Estem en un moment important de la legislatura. Ens concentrem en la llei d’amnistia i esperem que al final hi hagi acord”, va afirmar Puigdemont. “Ni optimisme ni pessimisme. Sempre ens hem mogut en el realisme”, reblava. Per si calia un gest conciliador, Junts retirava ahir in extremis l’esmena a la totalitat al projecte de llei de creació de l’Agència Estatal de Salut Pública (Aesap) després d’arribar a un acord amb la ministra de Sanitat, Mónica García, de Sumar, pel qual es respecta el model sanitari català i es protegeixen les competències de la Generalitat.
A la sala de premsa del Congrés on Sánchez va renéixer del no-res després de sortir-ne al volant del seu Peugeot el 2016, encara hi ressona el dolor d’Ábalos. “Sento que m’enfronto a tot. Vinc sol al cotxe. No tinc secretària. No tinc ningú”, va dir dimarts. “Santos Cerdán està com jo”, afegia ahir sobre l’home que el va visitar en va al pis de Rivas-Vaciamadrid –i a Puigdemont a Brussel·les– com si a la trama li faltés un secundari conegut d’una altra pel·lícula. Quan al repartiment de la DUI d’Ábalos s’hi afegeix Koldo García, l’aizkolari que combinava l’heroïcitat de tallar troncs amb la destral i alhora cobrar subsidi per incapacitat, no hi ha cap esmena ni redactat de l’amnistia que pugui competir en audiència amb aquesta sèrie. I els negociadors lloen el regal de ser el segon tema.