El jutge de Tsunami acusa Suïssa de biaix polític i amaga que descarten terrorisme

Manuel García-Castellón, el jutge de l’Audiència Nacional que acusa de terrorisme Tsunami Democràtic, respon a Suïssa que els tractats internacionals impedeixen rebutjar la col·laboració judicial per motius polítics en cas de terrorisme. Ho fa en un auto en què, precisament, acusa l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa de “biaix polític” per demanar-li que els informi sobre com podria afectar la futura amnistia a les persones que ell imputa. Després de recrear-se sobre la separació de poders de l’Estat espanyol i la Unió Europea on els jutges només fan justícia i els polítics, lleis, García-Castellón considera que no se li pot demanar informació ni opinió sobre una llei “hipotètica” d’amnistia que encara no existeix perquè la seva funció és “jutjar i fer executar allò jutjat”.

En tot moment, García-Castellón obvia que la justícia suïssa precisament rebutja la seva Comissió Rogatòria perquè sospita que el mouen motius polítics per processar els membres de Tsunami Democràtic tenint en compte que no consideren terrorisme les accions del moviment de protesta. I en una nova estratègia de la confusió, el jutge ve a dir que la justícia suïssa no vol col·laborar amb ell simplement perquè veu motius polítics darrera els actes de Tsunami. I així els pot retreure els tractats internacionals, que obliguen a l’auxili entre països quan es tracta de terrorisme i que aquesta col·laboració no es pot negar encara que hi hagi motiu polític darrera de l’acció terrorista –repetim-ho, l’Oficina Federal de Justícia de Suïssa no li rebutja la Comissió Rogatòria perquè darrera d’un inexistent Tsunami ‘terrorista’ hi hagi raons polítiques sinó perquè simplement no considera terrorista al moviment i on sí que veu possible motivació política és, precisament, en les imputacions de García-Castellón als investigats. De fet, la justícia suïssa deixa clar que només li podria donar la informació que reclama si hi hagués de veritat indicis de terrorisme en els fets assenyalats i s’hagués posat en perill la vida de persones, quelcom que no creu que es produís –la comissió rogatòria inclou conèixer titulars i moviments de comptes bancaris a Suïssa i la identificació del domicili de Marta Rovira, secretària general d’ERC, a qui el jutge imputa com a integrant de Tsunami. L’oficina judicial suïssa també considera difícil de determinar si Rovira forma part de Tsunami.

Obviant constantment el rebuig de Suïssa a acceptar la imputació de terrorisme, García-Castellón es dedica a advertir a l’Oficina Federal de Justícia del país helvètic de tots els protocols i convenis internacionals que obliguen a la col·laboració entre països pel que fa al terrorisme en aeroports tenint en compte que ell basa la seva imputació en la protesta massiva a l’aeroport del Prat organitzada per Tsunami. Així cita, per exemple, el Conveni per a la repressió d’actes il·lícits contra la seguretat de l’aviació firmat a Montreal el 1971, l’article 1 del qual estableix que comet delicte qui “destrueix o danya les instal·lacions o serveis de la navegació aèria o pertorba el seu funcionament, si tals actes, per la seva naturalesa, constitueixen un perill per a la seguretat de les aeronaus en vol”. Evidentment, García-Castellón amaga que en la protesta de Tsunami a la T-1 del Prat no es va posar en perill cap vol ni avió tal com han reconegut els controladors aeris de la instal·lació perquè els concentrats no van ni tan sols accedir als espais interiors de la terminal reservats als passatgers com les zones d’embarcament dels vols. Encara menys a les pistes.