Fi d’una campanya plantejada com una revàlida de les generals

Galícia tanca aquest divendres al vespre, amb els mítings finals, una campanya electoral marcada pel discurs sobre Catalunya, l’amnistia i els indults. Unes eleccions vistes com un test d’estrès pel PP i el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, després d’haver guanyat les eleccions generals del 23 de juliol, però no haver pogut formar govern per falta de suports. I és que una pèrdua del poder a Galícia, després de quinze anys de majories absolutes, podrien forçar-lo a fer un pas enrere a mitjà termini per deixar pas a nous lideratges, després de la relliscada protagonitzada per ell mateix introduint a la campanya el discurs sobre Catalunya.

Després de quinze dies de campanya, el panorama electoral a Galícia està totalment obert. Tots els sondejos coincideixen en donar la victòria al PP, però també en situar-lo a un pas de perdre la majoria absoluta i, en conseqüència la Xunta. I és que el partit conservador liderat per Alfonso Rueda no tindria amb qui poder pactar. La majoria dels sondejos, excepte l’últim CIS, deixen els ultradretans de Vox sense representació. També té difícil d’entrar Democràcia Ourensana, una formació populista de dretes que governa a l’Ajuntament d’Ourense.

Davant el temor a perdre el poder, el PP s’ha encomanat en la recta final de campanya a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i al seu discurs populista.

En un acte electoral a Sanxenxo, la dirigent madrilenya ha vinculat aquest divendres el BNG, màxima amenaça per a les opcions del PP a Galícia, a Bildu i ETA, i ha assegurat que un dels seus objectius és “eliminar l’ús de l’espanyol a les escoles” gallegues. En aquest punt, explica l’ACN, Ayuso ha fet referència a l’esborrany de la missió del Parlament Europeu sobre la immersió lingüística a Catalunya, i ha afirmat que el document diu que “els nens espanyols de Catalunya” estan sotmesos a “assetjament i odi” i reben un tracte “terrible”.

Segons Ayuso, el BNG és un partit que va en coalició a Europa amb ERC i Bildu amb una papereta “encapçalada per un membre d’ETA” i “no dubta a posar a la diana a la Guàrdia Civil”, igual que “tot el que signifiqui ser espanyol a Galícia”. “Només volen diners d’Espanya, especialment de Madrid, i mai han dit ‘no’ a res que proposi l’independentisme català o basc, perquè els interessa promoure l’odi a Espanya”, ha dit la dirigent del PP en declaracions recollides per l’ACN. A més, segons Ayuso, el BNG “vol eliminar l’ús de l’espanyol a les escoles”.

A banda de treure el fantasma d’ETA i carregar amb duresa contra el BNG, el PP també intenta evitar un tomb electoral des de la mateixa Xunta. Aquest divendres, a dos dies de les eleccions, el govern gallec ha enviat desenes de milers de missatges SMS a tot el personal de la salut pública gallega en el qual anuncia pujades salarials.

El BNG, per la seva banda, no ha entrat en el joc del PP ni tampoc en la pugna espanyola i ha mantingut la seva agenda gallega. Tots els sondejos pronostiquen que els independentistes gallecs trencaran el seu sostre electoral. Ha sabut agrupar al voltant de la figura d’Ana Pontón totes les famílies del nacionalisme gallec per evitar una dispersió del vot. Per arribar a la Xunta, però el BNG necessita el PSdG, que els últims sondejos mostren un estancament del vot. La campanya de les eleccions gallegues no només té interès gallec o estatal, sinó també internacional. Gairebé mig milió de persones amb dret a vot en aquests comicis resideixen a l’exterior, un 18% del total del cens.

El 2005, el seu suport va decantar el canvi a Galícia, després dels governs de Manuel Fraga, i ara podria ser decisiu, si el PP queda en el llindar de la majoria absoluta. L’espera per saber qui governarà Galícia en els pròxims quatre anys s’allargarà més d’una setmana, ja que l’inici del recompte del vot exterior és el dilluns 26 i acabar el dijous. Només si el resultat surt clar de les urnes, aquest diumenge, es coneixerà qui puja o qui baixa.