“Alella ha deixat de ser poble dormitori per ser residencial”

Ens va afectar la davallada del 15% de la participació, potser pel moment de desencant polític generalitzat. No som indemnes a tot el que ha passat amb l’1 d’Octubre. En l’àmbit del poble sempre s’aspira a més, però estem contents del suport del 40% dels veïns. ERC governa des del 2003 i es manté la confiança en el nostre model. Tot i tenir dos mandats majories absolutes, no vam governar sols.

Històricament tretze anys havíem estat amb els partits dels socialistes, amb qui compartim, més enllà de les qüestions nacionals que ens separen, projectes locals i polítiques socials. On tenim visions diferents ens comprometem a treure les millors conclusions per al poble.

Són posicions embrionàries, com en el cas de la Miralda o la Vinícola, que en principi no veiem igual i que estaran damunt la taula. Els electes tenim l’encàrrec de prendre decisions i escoltar els veïns. No ho deixarem de fer, ni tampoc les polítiques socials, d’educació, culturals i per avançar en la cohesió de poble.

L’objectiu és mantenir l’essència de poble, però això no vol dir construcció zero. Necessitem habitatge social i l’Ajuntament no té solars on construir-lo. El creixement està sotmès a les necessitats del poble. El 2014 es va aprovar el POUM, amb tan sols una abstenció, on es definien els nous sectors, a la Serreta, per fer habitatge social i desenvolupar la Miralda amb oficines i habitatges.

Així consta en a l’acord de govern. Volem potenciar l’espai públic i d’equipaments i reduir alçades d’habitatges, a les oficines i l’hotel. Alella ha deixat de ser un poble dormitori per ser residencial amb una activitat social i cultural molt forta.

Alella té dues terceres parts que són no urbanitzables, forestals o agràries. El POUM va aturar el polígon que es volia fer a la vall del Rials, el nostre gran pulmó agrari. Acabem de constituir un consell agrari municipal amb els cellers i pagesos per continuar potenciant-nos com a capital de la DO. Sabem que en el futur no volem sòl industrial, però aquest sector pot atraure empreses que busquen allunyar-se de Barcelona. De les converses amb el Tecnocampus neix el projecte de l’Àgora Alella, que implica cinc administracions, i que a llarg termini aterrarà a la Miralda. Treballem perquè sigui un pol de recerca i emprenedoria de l’àmbit de la salut, i també amb la Generalitat, que hi té a tocar el centre sociosanitari de referència del Baix Maresme. Aquest ha de ser un pol de centralitat al pla metropolità ja que s’hi preveu en un futur el trasllat de la línia R1 i l’estació de trens entre Alella i el Masnou.

Fa un parell d’anys els propietaris van tancar i traslladar el celler. Es va rebutjar la proposta de fer-hi un gran supermercat en defensa del comerç local. A les portes de les eleccions es parla dels habitatges sense que es modifiqui res. La voluntat és trobar-hi una solució, i volem fer canvis en el POUM. Una part de l’edifici té la teulada malmesa i necessita manteniment. Tots els grups estem d’acord que la Vitícola és una qüestió important per al poble i que com a mínim una part ha de ser pública. S’estudia des de l’expropiació directa fins a permetre alguns aprofitaments a particulars que compensin cedint-ne una part.

Seria una possibilitat, però s’ha de pensar més enllà, perquè només s’ocuparia un terç de la superfície. Expropiar i rehabilitar la finca representaria milions d’euros i pagar-ho tot no és assumible. S’haurien de buscar ajudes a altres administracions.

Va costar molts diners i les despeses per mantenir-lo. Com a equipament públic no es busca el benefici i està bonificat àmpliament, però té bona acollida d’espectadors, un vincle amb les escoles i amb creadors que hi fan estades com a residents.

Som un poble diana per als criminals que s’hi dediquen. Vam reforçar la plantilla de la policia, les càmeres i vam ser dels primers pobles a tenir un dron. Les dades han millorat amb una reducció del 20% dels robatoris amb força a domicilis. Això és gràcies a la policia i l’activació dels veïns per estar més alerta.

En un veïnat on hi ha sereno no veiem que es redueixi. El que fem és posar policia, i amb torns i hores extres de policia. Dediquem molts recursos per fer patrulles específiques o doblar-les. El control de drons sí que permet estar a llocs diferents amb poc temps i dona resultats.

Venim de consums molt elevats amb cases amb jardins i piscines. S’ha fet una reducció molt important d’uns 60 litres per persona i dia. Amb les noves restriccions incomplim de nou i és previsible que ens tornin a multar. S’han pres mesures als equipaments públics i fem una campanya als domicilis que superen els límits per fer-ne seguiment. La policia al març començarà a fer servir el dron per controlar jardins i piscines, amb multes de 50 euros per infraccions lleus a 3.000 per les més greus.

Sí, estem treballant un model de porta a porta o contenidors intel·ligents. S’ha de fer una reunió interna del model i socialitzar amb els grups de l’oposició i buscar el màxim de consens. S’han d’analitzar els costos i l’eficiència.

Els canvis que es van fer del pla urbanístics, per ampliar el nombre d’habitacions de l’hotel, i que esperen el vistiplau de la Generalitat. Serà l’últim pas abans el propietari reuneixi els inversors i els 40 milions d’euros per tirar endavant el projecte en un establiment de luxe enfocat en la salut i el benestar.