guerra a gaza
El cap de la CIA viatja al Caire mentre creix la pressió per a una treva a Gaza
El directe de l’agència d’intel·ligència dels Estats Units s’unirà a les delegacions d’Israel i Hamàs per negociar un alto el foc
L’equip israelià inclou el responsable del Mossad
També participen en les converses representants d’Egipte i Qatar, que actuen de mediadors en el conflicte
El director dels serveis secrets dels Estats Units, William Burns, s’ha sumat a una reunió amb les delegacions d’Israel i Hamàs aquest dimarts en el Caire per negociar un alto el foc a la Franja de Gaza, mentre creix la pressió internacional, començant pel mateix president nord-americà, Joe Biden, per avançar en les converses.
La delegació israeliana inclou David Barnea, el responsable del Mossad, l’agència d’intel·ligència i operacions especials d’Israel, i Ronen Bar, cap del Shin Bet (serveis d’espionatge interior), mentre que l’equip negociador palestí està integrat per representants de Hamàs i de la també milícia palestina Gihad Islàmica.
Representants de Qatar i del Servei General d’Intel·ligència d’Egipte, que actuen com a mediadors en el conflicte, també assisteixen a la reunió per intentar accelerar els passos cap a la implementació d’un acord i la declaració d’una treva.
El desplaçament de Burns a la capital egípcia per sumar-se a les negociacions es produeix després que el president Biden hagués dit dilluns a la nit que estava pressionant per arribar a un acord que inclogués un alto el foc d’almenys sis setmanes a canvi de l’alliberament dels ostatges que encara resten en mans de Hamàs.
Pressió per una treva
Les pressions per a una treva han augmentat després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, hagués anunciat una ampliació de l’ofensiva al sud de la Franja amb una incursió terrestre a gran escala a la ciutat de Rafah, últim refugi per a més d’un milió i mig de desplaçats gazians.
Preocupació per Rafah
L’operació de rescat de dos ostatges, la matinada de dilluns, en aquesta ciutat fins ara “segura” situada a la frontera amb Egipte i que va acabar amb desenes de palestins morts és interpretada com l’inici encobert d’aquesta gran ofensiva, que genera un gran rebuig en la comunitat internacional pel temor que acabi amb una carnisseria si abans no s’evacua la població refugiada. Netanyahu ha ordenat a l’exèrcit un pla d’evacuació, però la població no té en realitat un lloc on anar. No hi ha res més cap al sud i , al nord, d’on ja van marxar forçats per l’exèrcit israelià, tot és mort i destrucció.
La contundència de Borrell
De fet, dilluns, l’Alt Representant de la UE per a la Política Exterior, Josep Borrell, preguntava a Netanyahu on vol evacuar el més d’un milió i mig de civils gazians. “Ara, Netanyahu els vol evacuar. Cap on? Cap a la Lluna? Cap on vol evacuar aquesta gent?”, etzibava Borrell en una roda de premsa en la qual es va dirigir directament al president Biden, que fa setmanes, que en els seus discursos, demana a Netanyahu que eviti tantes víctimes civils i faciliti una treva, però el primer ministre israelià va per lliure i ignora les peticions del mandatari nord-americà. “Quantes vegades heu sentit els líders més destacats del món dir que està morint massa gent? Començant pel president Biden. Diu que no és proporcional. Doncs si creu que s’està matant massa gent, potser s’hauria de deixar de proporcionar armes, per intentar que no mori tanta gent. No els sembla lògic?”. I, en aquest punt, va proposar als Estats Units que deixin de vendre armament a Israel i la comunitat internacional imposi un embargament d’armes a Tel-Aviv. Unes declaracions que no han agradat Israel. El ministre israelià d’Afers Estrangers, Israel Katz, va acusar Borrell de “reforçar Hamàs” davant la crida a deixar de proveir d’armes Israel.
